La Coral ESPÍGOL, per terres comtals...

Feia temps que la coral tenia el compromís d'actuar per terres pirinenques, i ahir ho vam acomplir.

Vam anar a la bonica localitat de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, per participar desinteressadament en un concert solidari que l'ajuntament havia organitzat i al que havíem estat convidats.

Així que de bon matí ens vam reunir als jardinets de Gràcia de Barcelona per agafar l'autocar que ens portaria fins als peus del Pirineu. 

Feia un fred intens i tots ben abrigats ens vam disposar a fer una visita guiada per les dependències del monestir de la mà d'en Pau, el guia local, qui d'una manera molt amena i entenedora ens va fer reviure les diferents etapes de la història de la població i del Monestir i el perquè del seu nom de les "abadesses".

 Vam saber que Emma de Barcelona va ser la primera d'elles i de la importància que va adquirir en aquest monestir...

 Filla de Guifré I, el Pilós i de Guinedilda, comtes de Barcelona.

el magnífic davallament

retaule de la mare de Déu blanca

detall del retaule

També, en acabar, ens va introduir somerament en el tema espinós de la famosa llegenda del Comte Arnau: (vegeu l'enllaç)

"El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici"...

Descavalcant ja d'aquells èpoques de l'edat mitjana, i atès que èrem ja gairebé les dues, vam anar a dinar al restaurant de l'antiga estació de tren "La ruta del ferro". I en acabar el dinar ens dirigim cap al monestir per preparar una mica el concert que faríem a les 17 hores.

Amb l'església plena de gent, el Quim es va adreçar al públic amb aquestes paraules, que podeu llegir aquí al costat.

Ell mateix parlava del risc d'incorporar una primera part amb un repertori "no sacre" i potser no gaire apte pel recinte que ens acollia...

El resultat, com ell mateix comentava "a posteriori", potser no va ser del tot reixit:

 "Pel que fa a la música, vaig tornar amb algunes lliçons apreses que també em fan molt feliç perquè les veig com a oportunitats per fer coses molt maques en el futur. Crec que em vaig equivocar triant el repertori de la primera part. I vam topar amb la sonoritat de l’església, amb la connexió amb el piano, amb l’espai físic, etc, coses que van fer disminuir molt la capacitat de concentració i que van fer que allò que ens pensem que ens ho sabem molt bé, no ens ho sabem tant".

Malgrat tot, el repertori modern i antic que vam oferir va satisfer molt al públic assistent. Vegeu-lo aquí sota...

 Tant l'organitzadora d'aquesta trobada, la Marta Masalles, com el mossèn del poble, ens van agrair moltíssim la nostra actuació i després ens van obsequiar amb un petit refrigeri que serví per entrar en calor després del fred gèlid que vam patir dins l'església.

Allà, un cop relaxats i amb la feina feta, tot menjant i bevent una mica de cava, vam tornar a cantar espontàniament alguna de les alegres cançons del nostre ben assumit repertori, i com bé diu el Quim, el director...

Quan cantem de manera informal, fins i tot amb una copeta a la mà i una mica de coca amb llonganissa, les cançons surten soles, despreocupades i sense matisos, però creïbles i convincents. És una lliçó a tenir en compte, més que res per les NO partitures, no tant per la copeta, eh!

Em va agafar descol·locat i sense la càmera a la mà que no portava, però quan vaig pensar que amb el mòbil també podia recollir l'ambient que s'hi respirava, ho vaig fer, però ja les cançons havien acabat. Amb tot serveixi d'humil testimoni del "bon rotllo" que hi havia després del concert.

Amb l'autocar de retorn a Barcelona... penseu que el cansament i l'escalfor de l'autocar ens va deixar a tots ben adormits?... doncs, no, no, al contrari.... cantant una cançó rera l'altre fins arribar a destí. I és que la Coral ESPÍGOL és infatigable...!!!.

* * *

La Marta, reportera habitual de les nostres cantades, va intentar recollir alguna de les noves cançons.

El resultat, tant per la sonoritat una mica peculiar del lloc com per la il·luminació, no és cap meravella, però dóna una mica la idea de com va anar. 

Concretament en aquesta primera gravació, la del What a wonderful World, vam patir una petita ensopegada, però queda força dissimulada.... jutgeu vosaltres mateixos.

En la segona filmació, la de l'Allelujah, no hi va haver entrebancs aparents...

* * *

Amb aquesta darrera actuació hem enriquit una mica més la de, ja per si llarg historial, 

de la nostra Coral Espígol.