Així, doncs, el matí del 30 d'abril, sortim de Calp cap al nord per la carretera N-332 en direcció a Benissa, però just abans d'arribar trenquem a l'esquerra en direcció a Xaló, que és la capital de la Vall del Pop, per la carretera comarcal CV-750.
Aquesta Vall és la que origina el riu Xaló o Gorgos, en el seu recorregut cap al mar i a la meitat del seu curs crea un eixamplament on es troben un conjunt de pobles que formen una Mancomunitat dins la comarca de la Marina Alta, que es va fundar el 1992, a la qual hi pertanyen 8 municipis.
Aquestes poblacions situades a les vores del riu i a poca distància l'una de l'altra, formen una unitat de terres de cultiu dedicades principalment a la vinya, per la producció de vi.
En aquesta localitat hi va viure l'escriptor Gabriel Miró que el va definir com a "un paradís entre muntanyes"... Voltant per aquest poble super tranquil vam tenir ocasió de trobar la casa on havia viscut l'escriptor, que fou un antic hostal...
També cal destacar l'església de la Puríssima Concepció amb un singular campanar del 1929.
La tranquilitat de l'indret i dels seus carrers corroboren les paraules d'en G.Miró.Sortint de Parcent ens dirigim per la CV-719, cap a Murla, on cal anar a veure l'imponent castell de Pop (que es remunta probablement al segle XIV), avui en dia convertit en l'església parroquial de Sant Miquel.
Ens crida l'atenció el rètol de la rectoria amb el dibuix del bonet de capellà que ens recorda un tricorni...
També són destacables les reixes i balcons de forja, així com l'ermita de la Sang i de Sant Sebastià.
Deixem a banda la propera localitat de Benigembla, per retornar a la CV-750 camí d'Orba, que visitarem. Es un petit poble enclavat al centre mateix de la Marina Alta, a 18 kms. de la costa, amb una altitud de 154 m. És l'assentament morisc més important de la comarca, tal com ho recorden els seus obradors de terriseria musulmana, i a més encara conserva la seva estructura agromorisca del segle X.
Sortim d'Orba trencant a la dreta per la CV-731 camí d'Ondara i Dénia, que ens porta canviant de rasant cap a una altra vall la del riu Girona. Deixem a l'esquerra, no per ganes sinó per manca de temps, la Vall de Laguar, integrada per quatre nuclis de població que basen el seu cultiu en les cireres. Campell (el poble d'abaix), Fleix (el poble del mig), i Benimaurell (el poble de dalt), i la residència-sanatori San Francesc de Borja de Fontilles. Està considerada la capital del senderisme ja que forma part de la ruta PRV-147 que creua el barranc de l'Infern, una de les rutes més boniques i interessants de la Comunitat Valenciana, fins arribar a la Vall d'Ebo, que poseeix una gran riquesa natural amb gran quantitat de avencs i coves.
La vall del riu Girona que ara seguirem, en suau pendent ens portarà a passar per les localitats de Benidoleig (antiga alqueria àrab) i Beniarbeig, just a l'entrada de la Vall de la Rectoria. És una de les valls més bonica de la Costa Blanca pel seu paisatge, la bellesa dels seus camps i la tranquil·litat dels seus pobles. Es troba entre la muntanya amb un paisatge d'ametllers, oliveres i garrofers, i les properes planures amb l'olor de la tarongina dels camps de cítrics.
Travessant per sota l'autopista AP-7 entrem de ple a la població d'Ondara. Que trepitgem fugaçment per conèixer la seva famosa plaça de toros d'estil àrab, construïda el 1901. És el seu monument més emblemàtic anomenada popularment la "tasseta de plata".
Cal destacar també l'Ajuntament situat en l'edifici i claustre d'un antic convent de la Mare de Déu de la Soledat, de l'ordre franciscà dels "mínims" del segle XVII, i l'església d'estil renaixentista del s.XVI.
* *
Com que pràcticament èrem ja a primeres hores de la tarda, decidim arribar-nos fins a Dénia, a la costa per dinar. Ens costa arribar al centre perquè està tot en obres, però finalment aconseguim arribar al barri mariner, davant del port i d'un bonic passeig marítim, a sota mateix del castell de l'època romana, musulmana i cristiana.El barri mariner de Dénia, o Baix la Mar, és una cosa semblant a la nostra Barceloneta, ple de petits restaurants i botigues, el passeig és també ple de dragos, el tipus de palmera canaria que entusiasma a la Marta i per això no va parar de fer-los fotos.
Vam tenir l'encert d'entrar a dinar en un restaurant que per 12€ ens van servir un menú excel·lent. Bon menjar, ben presentat, ben servit, i amb uns cambrers super servicials i amables. Vam tenir sort, a vegades no sempre ho encertes quan vas de passa-volant...
Després de dinar havíem de retornar a Calp, distant uns 30 kms. i vam decidir baixar tot costejant amb la intenció de fer un parell de parades més.
La primera fou visitar el cap de Sant Antoni, on hi ha un far.
Situat dins el municipi de Xàbia, és l'extrem sud del Golf de València. Una mica com un petit finisterre contraposat al de Galícia, encara que el més oriental, evidentment, sigui el Cap de Creus.
Des d'aquí i sense aturar-nos gaire, vam passar per Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell, i fins a Moraira, on si que vam aturar-nos per conèixer una mica aquesta part de la costa.
És un típic poble mariner dedicat ara al turisme que conserva restes del seu imponent castell que llueix un gran escut reial borbònic del 1742.
Està situat just enfront de Calp amb el que forma com una badia, a l'horitzó es destaca clarament el Penyal d'Ifac.
Voltem pel costat del castell i fem un tomb pel poble abans de retornar al cotxe i fer camí per la carretera CV-746 plena de revolts i d'urbanitzacions fins arribar al peu mateix del nostre hotel a Calp. Fi de la jornada.
* * *
Demà, com que les previsions apunten a bon temps, tenim intenció de visitar el Parc natural del Penyal d'Ifac i intentar pujar-lo, i també aprofitar el bon temps per passejar una mica per la platja i prendre el sol.
- La crònica continuarà aquí... (05)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada