dissabte, 5 de juliol del 2014

Saint-REMI, una joia de l'art romànic a la Champagne... (07)

Vull dedicar un capítol d'aquesta crònica a presentar-vos aquesta meravella de la Basílica de Saint-Remi, construïda al segle XIè.

És el segon temple important de la ciutat de Reims, i el més cèlebre després de la Catedral, a la que gairebé iguala en dimensions (126 m. de llarg), però a mi personalment em va impressionar més aquesta basílica que la mateixa catedral, potser pel fet que la catedral estava en obres i l'interior era força fosc.
Sí que és veritat que exteriorment Notre-Dame és una passada d'escultures, però a l'interior opino que es veu superada per la perfecció de Saint-Remi

Podreu jutjar per vosaltres mateixos quan veieu les imatges dels dos temples i pugueu comparar.

En aquesta basílica es conserven les relíquies del bisbe Saint-Remi, que fou qui batejà Clovis, (Clodoveo I) rei dels Francs, el dia de Nadal, de l'any entre 496 i 506, potser el 499, després de la Batalla de Tolbiac




El bisbe va morir el 533, a l'edat de 96 anys. La seva fama de santedat i de repetits miracles van atreure de seguida a nombrosos pelegrins. 

Ell mateix va voler ser enterrat en la capella dedicada a sant Cristophe que estava situada a dos kilòmetres de la catedral. Tot seguit aquesta capella esdevingué lloc de culte i de pelegrinatge, i s'intal·laren uns religiosos per guardar el cos de l'home sant. S'engrandí la capella a les dimensions d'una església on va ser traslladat el cos un 1er. d'octubre, que des d'aleshores va esdevenir la festa de la Saint-Remi.
 (porta lateral d'entrada. a llevant)
Vers el 760, l'abat Jean Turpin va fundar l'abadia de Saint-Remi i va instal·lar una comunitat de monjos benedictins que hi van restar fins a la Révolution francesa.
 (entrada pel creuer)
 (vitralls damunt la porta d'entrada)
Cap a mitjans del segle IXè, l'arquebisbe Hincmar va ampliar l'edifici i consagrà l'abacial carolíngia. Aquesta va desaparèixer cap a l'any 1000 per ser reemplaçada per una gran església romànica erigida per l'abat Airard. 



El projecte, molt ambiciós, va ser remodelat per l'abat Thierry, 
el seu successor. 





 (magnífic aspecte de l'absis i el trifori)

La basílica va ser consagrada pel papa Lleó IX en 1049, amb motiu del Concili de Reims. Encara que els treballs de construcció van continuar fins al segle XIII.

En l'interior de la basílica cal remarcar la nau i els transseptes (creuers) del segle XI, d'estil romànic, els vitralls de l'absis també del segle XI, 
així com també les magnifiques tapisseries que representen la història de sant Remigi (saint-Remi)
(tapís del bateig del Rei Clovis per sant Remi)

donades per Robert de Lenoncourt, que podrem admirar en el museu contigu que també visitarem.
 (vista de la façana principal, a l'oest)
 (detall del penell)



El Museu es troba instal·lat en l'antiga Abadia reial de Saint-Remi, segles XVII-XVIII, allà on també es conserva la santa-ampolla que servia per a la consagració dels Reis de França. (vegeu la llegenda a l'enllaç)

Entrem al Museu per la seva espectacular escala

Veiem la col·lecció de tapissos


Destaquen també la bonica sala capitular, 
 




 i les seves grans col·leccions gal·loromanes de la història de Reims, entre altres obres d'art. 


















































Totes elles classificades dins del Patrimoni Mundial per la UNESCO, en 1991. 

* * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin