diumenge, 26 d’octubre de 2014

Pontevedra sempre sorprenent: estuario de Val Miñor i Castro de Santa Trega... (03)

El temps a Galícia continuava essent una mica inclement i decidim avui visitar les zones més properes a la nostra ubicació, menys populars i més desconegudes, però no per això menys interessants...

Estem a la comarca del Val Miñor formada pels municipis de Baiona, Gondomar i Nigran. Està situada al sur-oest de la província de Pontevedra, i deu el seu nom al riu que flueix per aquesta vall. A la seva desembocadura forma un bonic estuari molt interessant on es localitza una marisma amb un important valor ecològic, anomenada "A Foz do Miñor", que forma part de la Red Natura 2000, i és l'habitat d'una gran varietat d'aus i de flora marina.
En la propera localitat de Ramallosa, després de veure l'església local de San Pedro de la Ramallosa, i el seu curiós cruceiro, 



















anem a conèixer l'interessant pont romànic del segle XIII, molt ben conservat, que aprofitem per creuar-lo, per damunt del riu Miñor que divideix els municipis de Nigrán i de Baiona, i fotografiar-lo des de diverses prespectives.


l'empedrat està molt ben conservat...
La seva construcció (segle XIII) és feta amb carreus granítics, i encara conserva la seva essència medieval. És una obra de transició del romànic al gòtic, i mostra deu arcs de mig punt tímidament apuntats que ja anuncien l'arribada d'un nou estil.


 Cap al centre del pont es conserva un creuer (cruceiro) que als seus peus té una imatge de Sant Telm, patró dels navegants, a qui la història i la llegenda semblen reconèixer que va ser ell mateix qui el va manar construir, 
i també d'haver-lo protegit durant un fort temporal...
Com es commemora en aquest bonic mural de ceràmica


De retorn cap a Panxón ens aturem un moment per contemplar altre cop 
l'estuari de A Foz


* *
Havent dinat, com que veiem que el temps ha millorat i fa una tarda maca, decidim fer una escapada i arribar-nos fins a l'extrem més meridional de la costa galega.
Tornem cap a Baiona i encarem la costa direcció sur fins A Guarda, per enfilar-nos tot seguit fins a dalt de la muntanya de Santa Tecla on podrem gaudir de les magnífiques vistes del seu emplaçament: 


la solemnitat de l'Atlàntic, el curs i la desembocadura del riu Miño que fa de frontera amb les terres de Portugal, conformen un paisatge marítim, fluvial i de muntanya d'allò més atractiu.

I encara cal afegir la visita a l'important Castro de Santa Trega, vestigis d'una civilització que va ocupar aquest emplaçament ara fa més de 2000 anys.





Aquesta ubicació els donava als seus habitants una gran visibilitat sobre tot l'entorn i sembla que tenia una funció de control del trànsit marítim i dels accessos cap a l'interior a través del riu.
Va ser amb l'obertura de la pista d'accés a la muntanya que l'any 1913 es van descobrir les primeres estructures. Des d'aleshores s'han realitzat nombroses campanyes d'excavació, la darrera el 1988. Amb tot només s'ha excavat una part del poblat i s'ha consolidat una petita part.

petròglifs (reproducció)

En algunes de les pedres de la muntanya s'han trobat petròglifs elaborats 2000 anys abans de l'ocupació del castro, que segons els estudis realitzats, va tenir una ocupació continuada entre els segles I a.C. tot just començat el procés de romanització de Galícia, i el segle I d.C., i a partir d'aquella època va començar un lent procés d'abandonament...











Per acabar, i davant l'aparició de les boires atlàntiques que sembla ens volien envoltar, 
abans de que el temps es compliqui, fem una breu visita a l'ermita-santuari dedicat a Santa Tecla (Santa Tegra)


...i tot seguit emprenem el camí de retorn cap a Baiona i la nostra residència a Panxón, gaudint una vegada més, en un breu parada, de la immensitat de l'atlàntic...



* * *
Donem així per acabada aquesta nova jornada en terres galegues. 
Demà, en funció del temps, decidirem nous itineraris...




LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin