diumenge, 26 d’octubre de 2014

Pontevedra sempre sorprenent: estuario de Val Miñor i Castro de Santa Trega... (03)

El temps a Galícia continuava essent una mica inclement i decidim avui visitar les zones més properes a la nostra ubicació, menys populars i més desconegudes, però no per això menys interessants...

Estem a la comarca del Val Miñor formada pels municipis de Baiona, Gondomar i Nigran. Està situada al sur-oest de la província de Pontevedra, i deu el seu nom al riu que flueix per aquesta vall. A la seva desembocadura forma un bonic estuari molt interessant on es localitza una marisma amb un important valor ecològic, anomenada "A Foz do Miñor", que forma part de la Red Natura 2000, i és l'habitat d'una gran varietat d'aus i de flora marina.
En la propera localitat de Ramallosa, després de veure l'església local de San Pedro de la Ramallosa, i el seu curiós cruceiro, 



















anem a conèixer l'interessant pont romànic del segle XIII, molt ben conservat, que aprofitem per creuar-lo, per damunt del riu Miñor que divideix els municipis de Nigrán i de Baiona, i fotografiar-lo des de diverses prespectives.


l'empedrat està molt ben conservat...
La seva construcció (segle XIII) és feta amb carreus granítics, i encara conserva la seva essència medieval. És una obra de transició del romànic al gòtic, i mostra deu arcs de mig punt tímidament apuntats que ja anuncien l'arribada d'un nou estil.


 Cap al centre del pont es conserva un creuer (cruceiro) que als seus peus té una imatge de Sant Telm, patró dels navegants, a qui la història i la llegenda semblen reconèixer que va ser ell mateix qui el va manar construir, 
i també d'haver-lo protegit durant un fort temporal...
Com es commemora en aquest bonic mural de ceràmica


De retorn cap a Panxón ens aturem un moment per contemplar altre cop 
l'estuari de A Foz


* *
Havent dinat, com que veiem que el temps ha millorat i fa una tarda maca, decidim fer una escapada i arribar-nos fins a l'extrem més meridional de la costa galega.
Tornem cap a Baiona i encarem la costa direcció sur fins A Guarda, per enfilar-nos tot seguit fins a dalt de la muntanya de Santa Tecla on podrem gaudir de les magnífiques vistes del seu emplaçament: 


la solemnitat de l'Atlàntic, el curs i la desembocadura del riu Miño que fa de frontera amb les terres de Portugal, conformen un paisatge marítim, fluvial i de muntanya d'allò més atractiu.

I encara cal afegir la visita a l'important Castro de Santa Trega, vestigis d'una civilització que va ocupar aquest emplaçament ara fa més de 2000 anys.





Aquesta ubicació els donava als seus habitants una gran visibilitat sobre tot l'entorn i sembla que tenia una funció de control del trànsit marítim i dels accessos cap a l'interior a través del riu.
Va ser amb l'obertura de la pista d'accés a la muntanya que l'any 1913 es van descobrir les primeres estructures. Des d'aleshores s'han realitzat nombroses campanyes d'excavació, la darrera el 1988. Amb tot només s'ha excavat una part del poblat i s'ha consolidat una petita part.

petròglifs (reproducció)

En algunes de les pedres de la muntanya s'han trobat petròglifs elaborats 2000 anys abans de l'ocupació del castro, que segons els estudis realitzats, va tenir una ocupació continuada entre els segles I a.C. tot just començat el procés de romanització de Galícia, i el segle I d.C., i a partir d'aquella època va començar un lent procés d'abandonament...











Per acabar, i davant l'aparició de les boires atlàntiques que sembla ens volien envoltar, 
abans de que el temps es compliqui, fem una breu visita a l'ermita-santuari dedicat a Santa Tecla (Santa Tegra)


...i tot seguit emprenem el camí de retorn cap a Baiona i la nostra residència a Panxón, gaudint una vegada més, en un breu parada, de la immensitat de l'atlàntic...



* * *
Donem així per acabada aquesta nova jornada en terres galegues. 
Demà, en funció del temps, decidirem nous itineraris...




dilluns, 20 d’octubre de 2014

MONDARIZ, la Galícia profunda... (02)

L'actualitat política del nostre país es tant trepidant que fa que els dies i les setmanes ens passin en una revolada, sempre pendents dels darrers esdeveniments, de les darreres declaracions, dels darrers moviments dels polítics, i de les darreres atzagaides del nostre bel·ligerant Govern espanyol...

Això ha fet que la meva crònica de la darrera estada a Galícia hagi sofert retards sobre la freqüència prevista, i en broma en broma ha passat ja més d'una quinzena des del darrer capítol que vaig publicar el 29/09.



Reprenem, doncs, el fil de la narració i, tal com apuntava al final del capítol anterior, a l'endemà, i en funció del temps, que era gris i emboirat, vam decidir encaminar-nos a conèixer un paratge de la Galícia interior profunda. 

Sortim des de la residència de Panxón, a la praia de Patos, per encaminar-nos cap a la localitat de Porriño, per agafar l'autopista A-52, direcció Ourense.
La veritat és que l'embolic de carreteres i autopistes es força notable en aquest indret, i no ens va ajudar gens la veu -sempre antipàtica- del GPS que ens va fer sortir abans d'hora de la bona ruta.

Durant força estona vam estar tontejant carreteres interiors amunt i avall, fins que, després de desfer un tram de l'itinerari recorregut i refer la situació, vam trobar finalment la bona carretera interior que a través de Ponteareas ens portaria finalment fins al balneari de Mondariz.

La primera impressió en arribar a l'indret és que allò és un racó de món mig abandonat i força solitari. No es veu un ànima per enlloc, encara que hi ha força cotxes i costa una mica d'aparcar. 

Molts locals es veuen tancats, fa talment la impressió que un cop passat el mes d'agost, estem ja dins la primera setmana de setembre, és dijous dia 4, i allà sembla que ja tothom ha fugit. Ens preocupa fins i tot la primera impressió que no sabem si trobarem algun lloc potable per dinar que no sigui el mateix balneari super exclusiu i, evidentment, força car.

Com que encara es molt d'hora, un cop aparcat el cotxe, comencem l'exploració a peu dels voltants del balneari. Hi ha un petit circuit peatonal que el fem sencer per fer temps, i també per anar situant-nos en el complex del balneari. La natura comença a estar tardoral, en especial els fantàstics castanyers que trobem pel camí...











Aquest Balneari són una sèrie d'antics edificis, força impressionants, força antics i restaurats, alguns d'ells semblen tancats, altres estan en funcionament, però tampoc hi ha una afluència important de gent.

Entrem dins la recepció del Balneari per tafanejar una mica i veure els serveis que hi donen. Ho podreu veure també en l'enllaç que us he posat al principi.



I després anem a veure l'indret on brolla la font, la font de Gandara, a sota d'aquesta mena de templet on hi ha el manantial propiament dit d'aquesta aigua, per provar-la. 

El gust és una mica picantet i no gaire fort, una mena d'aigua amb gas, contràriament a la seva olor que és una mica forta i un pel desagradable. 
Si voleu saber de quin tipus d'aigua es tracta i les seves propietats organolèptiques, (vegeu aquí).

Els fundadors d'aquest gran complex van ser els germans Peinador (vegeu).





Assegut al costat de la gran estàtua en bronze del fundador, em sento com una mica petitet...
Després de passejar una bona estona, i de fer unes quantes fotos, ens disposem a triar un lloc per dinar i diria que, afortunadament, aquest cop la vam encertar de ple. 

Tot i així vam estar pràcticament sols en l'acollidora terrassa d'un petit restaurant. Un dinar íntim i melancòlic, sota les fulles ja incipientment tardorenques d'unes vinyes emparrades, en un indret perdut de la Galícia profunda. 

 Què més pots demanar?. 

Acabat el dinar i el cafè, uns instants de bon repòs, i altra cop carretera i autopista, aquest cop sense fer cap marrada, fins a la nostra destinació a Panxón-Nigran.
* * *
Encara vam tenir temps d'anar a passejar per la magnífica i llarguíssima praia de Amèrica, a Panxón, i un servidor va aprofitar per a prendre un bany...







Tota una immensa platja per a mi solet... però d'aigües gelades...
són les delícies de la costa galega...

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin