- La Història comença aquí...
 |
| Escut de La Valletta |
El nom que li van donar els Cavallers hospitalers fou Humilissima Civitas Valletta, 'humilíssima ciutat de la Valletta'. Tanmateix, amb la construcció de les fortificacions amb els seus bastions, muralles i torretes, juntament amb la bellesa dels edificis barrocs que esquitxen els seus carrers, fou coneguda com a Superbissima entre els governs d'Europa.
 |
| (el fossat espectacular) |
(edificis barrocs)
(la font de Triton)
La fundació de La Valletta és deguda al gran mestre de l'Orde de Sant Joan, Jean Parisot de la Valette, el 28 de març del 1566. 
L'orde —que durant molt de temps fou qui va governar la ciutat i tota l'illa— va decidir de fundar una nova ciutat a la península de Scebberras després del setge de Malta del 1565, amb l'objectiu de fortificar la posició de l'orde a Malta que, efectivament, va acabar afermant els cavallers hospitalers a l'illa.
El
pla de la ciutat fou projectat per Francesco Laparelli, mentre que molts
dels edificis més importants foren obra de Gerolamo Cassar. La
Valletta, doncs, és una trama urbana que mostra un bon nombre d'edificis
del s.XVI i posteriors, tot i que la majoria es van construir a l'època dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, també anomenats Cavallers hospitalers o Cavallers de Malta.
* *
A partir de la font del Triton, entrem a la ciutat per la porta principal la antiga City Gate, just al capdamunt del carrer principal Triq ir Repubblika, que recorre tota la ciutat de dalt a baix fins arribar al Fort de sant Elm, a tocar del mar.
 |
| (foto manllevada d'internet) |
La catedral fou construïda sobre les restes d'una primera d'època medieval que va ser destruïda pel terratrèmol de 1693, que va devastar gran part de la ciutat de Mdina.
Va ser dissenyada i realitzada per l'arquitecte maltès Lorenzo Gafà. La nova catedral fou completada i consagrada en 1703.
Altres edificis importants de la ciutat són aquests, que anirem veient en la nostra passejada posterior.
L'antic palau del Gran Mestre, avui seu del Parlament maltès i del despatx del president, a la plaça del Palau tocant al carrer de la República;
L'alberg de Castella, amb el despatx del primer ministre, als bastions;
el Museu Nacional de Belles Arts, al carrer del Sud;
el Museu Nacional d'Arqueologia, al carrer de la República, i les mateixes fortificacions, construïdes pels cavallers per protegir la ciutat dels atacs per mar, que podrem contemplar des del balcó mirador dels jardins de l'Upper Barraka gardens.
Però ara anem a centrar-nos en l'impressionant interior de la concatedral de Sant Joan. Entrem per una porta lateral i la primera impressió és d'una riquesa extrema...
veiem les inicials de Nicolau Cotoner, un dels grans mestres aquí enterrats...
La Cocatedral de Sant Joan situada a La Valletta (Malta), fou construïda per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem entre 1573 i 1578. Va ser projectada pel Gran Mestre Jean de la Cassière i era l'església conventual dels hospitalers. El temple fou dissenyat per l'arquitecte militar maltès Lorenzo Gafà, que es va encarregar de molts edificis de La Valletta, ciutat de nova planta. Comparteix la funció catedralícia amb la cocatedral de Sant Pau de Mdina.
l'altar major
l'altar major amb el detall del baptisme de sant Joan
la part posterior de la nau
sostre de la nau
detall pintures
La nau a tota amplada
La catedral conté vuit riques capelles, cada una està dedicada al sant patró de cadascuna de les vuit llengües de l'orde.
Al costat esquerre del temple hi ha les capelles següents:
- La capella de la llengua anglobavaresa, que es coneixia antigament com la capella de les relíquies, ja que guardava les relíquies que l'orde havia anat acumulant amb el pas del temps.
- La capella de Provença, dedicada a sant Miquel.
- La capella de França està dedicada a la conversió de sant Pau. En aquesta capella hi ha els monuments funeraris dels mestres Adrien de Wignacourt i Emmanuel de Rohan-Polduc.
- La capella d'Itàlia està dedicada a santa Caterina.
- La capella d'Alemanya està dedicada a l'Epifania de Crist i va ser pintada pel maltès Stefano Erardi.
- La capella de la Llengua d'Alvèrnia està dedicada a sant Sebastià. L'únic monument és el sepulcre de fra Annet de Clermont.
- La capella de la Llengua d'Aragó està dedicada a sant Jordi. Va ser pintada per Mattia Preti i és considerada una de les millors. (és la que vam visitar) En aquesta capella hi ha enterrats els mestres Martín de Redín, Rafael Cotoner, Nicolau Cotoner (d'ell són les inicials NC que em vist en el panells de l'entrada) i Ramon Perellós i Rocafull.
- La capell de Castella està dedicada a sant Jaume i hi ha enterrats fra António Manoel de Vilhena i fra Manuel Pinto da Fonseca.
* *
La capella de la llengua d'Aragó, ricament decorada
i dedicada a sant Jordi...
La creu de vuit puntes de l'odre dels cavallers és omnipresent
I també els escuts i la creu de l'orde dels Cavallers hi són representats per tot arreu.
A continuació passem a l'oratori on hi ha algunes làpides sepulcrals força originals, com aquestes dues, i en una d'elles trobem aquesta inscripció d'un català honorable..!!
La del Gran Prior de Catalunya, Fr. Nicolau Abri Dezcallar, qui ell mateix s'auto anomena "pecador miserable"...
Però dins aquest oratori, adjunt a la nau central, hi ha dues joies importants que són els dos quadres de Caravaggio (Michelangelo Merisi), el de la decapitació de sant Joan Baptista, i el de sant Jeroni.
Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571 - Porto Ercole, 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam) a la Llombardia.
La decapitació
( detall ampliat)
Aquí un detall de l'oratori, també ricament guarnit, i un petit detall del quadre de la decapitació
el magnífic quadre de sant Jeroni.
* *
En sortint encara podem admirar alguna de les altres sorprenents capelles
I un cop a l'exterior, davant la façana principal, summament austera,
ens fixem en el detall de la seva capçalera.
amb la creu de l'orde de Malta sempre present...!!
Tot seguit ens encaminem a conèixer el Palau del Gran Maestre al que accedim a través del patí de l'armeria
(el saló d'ambaixadors)
l'accés al saló del tron
el saló del tron
A l'esquerra una placa amb els noms dels presidents de la nova república de Malta, des de l'any en que van aconseguir la independència.
A la dreta un cavaller de l'orde amb la vestimenta oficial de cavaller amb la creu de Malta ben visible al pit.
En sortir de les dues visites anteriors, i per tal de descansar una mica, ens vam seure a prendre un cafè a la plaça on hi ha la Biblioteca Nacional, presidida per una estàtua de la Reina Victòria.
Acabada aquesta extraordinària experiència anem a caminar una mica més pels carrers de la ciutat on podem veure alguns dels grans edificis barrocs com aquests que van ser antigues seus dels cavallers de Castella, Lleó, i Portugal i d'altres regions.
Alguns han esdevingut la seu del govern, com aquest altre situat estratègicamen a prop dels bastions de les muralles, on actualment resideix el primer ministre.
A la part superior de la façana es pot observar el bust del gran Mestre promotor, i posteriorment en 1756 es van instal·lar els dos canons.
La bandera de Malta oneja aquí sota aquest cel d'un color blau intensament mediterrani.
Aprofitem aquest bon dia per acabar la visita passejant una mica pels jardins de L'Upper Barrakka on trobem algunes escultures interessants
A més ens permeten gaudir d'unes vistes excepcionals sobre la part est del port, des de sobre les muralles, els baluards i les fortificacions que el defensaven
Un lloc ple d'història i d'una gran bellesa que l'accentuava el magnífic temps del que estàvem gaudint.
En acabar aquesta darrera visita, agafàrem l'autocar per traslladar-nos al proper port i poble de pescadors de Marsaxlokk, on tenim reservat el lloc per dinar.
Allà Podrem gaudir del bonic i acolorit port de pescadors, i a més a la tarda visitarem encara l'últim dels temples neolítics importants de l'illa, els de Tarxien.
* *
Però tot això, per a no allargar-nos massa, ho veurem en el proper i últim capítol d'aquesta crònica.
- La crònica continua aquí (07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada