- La Història comença aquí...
La sorpresa fou que en aixecar-nos vam veure que el dia era totalment gris i plujós...Al mal temps bona cara, i amb bon humor l'autocar ens porta a la zona més septentrional de l'illa i allà embarcarem en un ferri públic per creuar fins a Gozo, en un trajecte d'uns 20 minuts aprox.
Abans d'arribar, malgrat la pluja i el mal temps, veiem la silueta de la petita illa de Comino, a mig camí entre les dues illes.
En arribar a Gozo, estem ja a la seva capital Victoria. El nom de Victoria va ser donat a la capital l'any 1887 pels britànics en commemoració del jubileu d'or de la reina Victòria, a petició del bisbe de Malta, Mons. Pietro Pace. Encara que els habitants de Gozo es refereixen sovint a ella pel seu antic nom: Rabat. Al mateix temps, el poble va ser elevat a l'estatus de ciutat, i va passar a ser de manera oficial: Citta'-Ir-Rabat (Victoria).
El primer que fem és començar a circular pels estrets carrerons de la ciutat de Victoria, la capital, tot observant la devoció que tenen pel seu patró sant Jordi.
En entrar a la Basílica, la primera visió és realment impressionant
Observem altres detalls decoratius d'aquesta rica ornamentació que demostra fins a quin punt els cavallers de l'ordre de Malta tenien molts diners que van invertir en la decoració d'aquest temple...
Les pintures del sostre de la nau principal...
L'orgue magnífic i la part superior decorada...
Detalls de ampliats de les pintures...
Els detalls daurats fins i tot en els sostres i les petites cúpules...
Una original i desconeguda representació de sant Jordi,
esculpida en fusta por Pawlu Azzopardi en 1838.
I aquesta pintura de l'arcàngel Gabriel, en un dels altars laterals
* *
En sortir de la basílica, una part del grup va decidir enfilar-se fins a la Ciutadella, la ciutat fortificada situada al centre de l'illa, on es troben els llocs amb més interès històric, com la Catedral, l'antiga presó, el vell Polvorí, les sitges de gra, refugis de la segona guerra mundial, etc.
La pujada era força considerable i continuava plovent amb insistència, per la qual cosa, nosaltres vam decidir quedar-nos a la ciutat per refugiar-nos en un bar a prendre un cafè amb llet i tastar una de les especialitats locals, els pastissets de ricotta, boníssims...
Malgrat això, afegeixo aquesta nota amb quatre dades sobre la Ciutadella:
A la tarda ens dirigim fins al Centre d'interpretació dels temples de Ggantija.
No resulta tant sorprenent aquest fet al comprovar la mida dels blocs de roca calcària que els formen: alguns megàlits superen els cinc metres de longitud i pesen més de cinquanta tones.
Nota: no us sorprenguin les imatges amb rètols explicatius ja que són preses del vídeo explicatiu que es projecta al Centre d'interpretació... Davant la pluja persistent, i per trobar-me amb un procés de refredat considerable i amb els peus ben xops, vaig decidir documentar-me al màxim aquí dins del Centre i a cobert per evitar mals majors...
En les vitrines de l'exposició permanent del Centre d'interpretació podem contemplar les interessants peces de ceràmica trobades en les excavacions dels temples.
Aquesta és potser la joia de la corona, com a peça més interessant,
que vol representar una maternitat doble
Aquestes altres són també imatges de deesses de la fecunditat
I aquests caps masculins segurament servien per algun tipus de ritual
Aquí una recreació de com se suposa podien ser els rostres dels habitants d'aquella època reconstruïts a partir de les dades obtingudes dels cranis trobats al jaciment.
* * *
Aquí s'acaba la llarga jornada passada a l'illa de Gozo, de nou el ferry ens retornarà fins a Malta.
Demà, 28 de març, visitarem La Valletta, la capital de Malta, a fons, i encara també, el darrer dels temples neolítics, el de Tarxien.
Però tot això ho veurem, com és habitual, en el proper capítol d'aquesta crònica
En sortir de la basílica, una part del grup va decidir enfilar-se fins a la Ciutadella, la ciutat fortificada situada al centre de l'illa, on es troben els llocs amb més interès històric, com la Catedral, l'antiga presó, el vell Polvorí, les sitges de gra, refugis de la segona guerra mundial, etc.
 |
| (la Ciutadella, vista aèria -foto manllevada d'internet-) |
Malgrat això, afegeixo aquesta nota amb quatre dades sobre la Ciutadella:
** El lado norte de la Ciudadela data del periodo de dominación
aragonesa, mientras que la cara sur, que se alza sobre Ir-Rabat
(Victoria) fue reconstruida por los caballeros de la Orden de Malta
entre 1599 y 1603. La reconstrucción tuvo lugar después del periodo más
oscuro de la historia de Gozo, cuando, durante dos siglos, saqueadores
turcos y corsarios bereberes asaltaron y cometieron pillaje en las Islas
de Malta. Por esta razón, hasta el año 1637, toda la población de Gozo
estaba obligada por ley a pasar la noche dentro de la Ciudadela.
Los saqueos llegaron a su punto álgido en 1551. Una poderosa fuerza
naval otomana, tras atacar sin éxito la isla de Malta, volvió su
atención hacia la desprotegida Gozo. Tras un breve asedio, las mal
conservadas murallas medievales cedieron, y los habitantes de Gozo
suplicaron una rendición honorable. Tristemente, la población (unas 5000
personas) no tuvo esa merced. Con la excepción de solo 40 individuos
ancianos y discapacitados, todos ellos fueron esclavizados. Pasaron 50
años hasta que la población se recuperó y la Ciudadela recuperó el
aspecto que tiene hoy en día.
En acabar la visita i retrobar-nos amb el grup ens dirigim cap a l'autocar per fer la darrera visita del matí, i tot caminant pels carrers de Victoria, podem constatar una de les tantes mostres de religiositat dels seus habitants...
Ens dirigim a continuació a conèixer un lloc emblemàtic de peregrinació de l'illa, el famós santuari Basílica de Ta'Pinu.
Enmig del no-res, i prop de la localitat de Gharb, s'aixeca aquesta monumental basílica que és el santuari nacional dels maltesos. Fou construïda entre 1920 i 1931 damunt d'una capella anterior. És d'estil neoromànic. La fesomia del temple recorda a Pisa o altres esglésies toscanes.
El temple fou visitat pel Papa Joan Pau II en 1990.
La tradició atorga la concessió de molts miracles a la Madonna de Ta'Pinu.
Per això a la sagristia hi ha molts ex-vots i alguns de ben curiosos...
Aquí veiem el baldaquí de l'altar major
I aquesta és la capella primitiva amb la imatge de la Madonna.
A l'exterior del temple hi ha aquests murals de ceràmica amb representacions de la vida de la Verge.
* * *
Acabades les visites del matí, segueix ploven amb intensitat, i anem a dinar.
A la tarda ens dirigim fins al Centre d'interpretació dels temples de Ggantija.
Els Temples de Ggantija, coneguts també com "el lloc dels Gegants", ja que els habitants de Gozo pensaven que antigament els temples els van construir una raça de gegants.
Nota: no us sorprenguin les imatges amb rètols explicatius ja que són preses del vídeo explicatiu que es projecta al Centre d'interpretació... Davant la pluja persistent, i per trobar-me amb un procés de refredat considerable i amb els peus ben xops, vaig decidir documentar-me al màxim aquí dins del Centre i a cobert per evitar mals majors...
És l'únic jaciment prehistòric important de l'illa de Gozo. El temple és un dels més antics i millor conservats de l'illa de Malta. Es tracta de dos conjunts que es van edificar entre el 3600 i 3200 a.C. (molt abans que la famosa construcció megalítica de Stonehenge a Anglaterra), encara que no es van desenterrar per complet fins els s.XIX.
També van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
(dibuix figuratiu)
que vol representar una maternitat doble
* * *
Aquí s'acaba la llarga jornada passada a l'illa de Gozo, de nou el ferry ens retornarà fins a Malta.
Demà, 28 de març, visitarem La Valletta, la capital de Malta, a fons, i encara també, el darrer dels temples neolítics, el de Tarxien.
Però tot això ho veurem, com és habitual, en el proper capítol d'aquesta crònica
- La crònica continuarà aquí (06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada