El primer sol de l'any nou a la costa del sol...(05)

•  La història comença aquí...

El primer dia d'un Any Nou sempre és un dia una mica especial. 
Aquest primer d'any 2020 ens despertem a la ciutat de Màlaga després de celebrar el típic "réveillon" i d'anar a dormir una mica més tard del que és habitual, després de fer les ximpleries habituals de posar-se barrets, ulleres, barbes i bigotis postissos, garlandes de coloraines, trompetes i altres ximpleries típiques d'aquesta nit una mica boja...
 
Teníem el matí lliure i vam aprofitar per sortir a caminar una mica pel centre de la ciutat que era força solitari. Buscàvem també una farmàcia de guàrdia oberta que va ser una certa aventura que ens obligà a caminar molt més del que teníem previst. La vam trobar, sí, però això ens va obligar a travessar tot el passeig del Parc fins la plaça de toros, de punta a punta, anar i tornar. Després tornada fins l'hotel caminant. Total una passejada plàcida que es va convertir en una autèntic entrenament amb més de 5 quilòmetres. Ufff..!! una bona entrada d'any Nou...!!

Després d'un dinar lleuger a l'hotel, i d'una curta migdiada, sortim amb l'autocar per visitar un altre dels pobles blancs d'Andalusia, MIJAS, on aprofitarem per donar-hi un tomb, guiat i comentat pel nostre guia, en Santiago, pels seus carrers i llocs més emblemàtics.

Evidentment, la primera estampa típica que trobem, tot just baixar de l'autocar és aquesta...

 els típics burrets que ara els porten identificats amb un rètol al front certament espectacular de "burro-taxi" que vaig trobar poc agradable (pobrets !!).

Encara recordem de la primera vegada que vam visitar aquest poble, ara deu fer més de 40 anys, com circulaven els burrets carregant en les alforges uns cantis blancs amb aigua fresca... Era una estampa més bucòlica que no ara aquesta actual dels pobres burrets amb la xapa al front... Però el turisme s'ho empassa tot, ai làs !!

Primer de tot ens acostem a un bonic mirador on podem contemplar aquesta magnífica panoràmica de la costa amb la població de Fuengirola al fons.

En aquest indret s'ubica el santuari de la Virgen de la Peña de gran devoció a la contrada...

 

Una mostra de la devoció a la Verge ubicada en aquesta cova-santuari

 Seguidament anem a circular pels seus carrers blancs mentre ens dirigim cap a la part alta del poble per arribar a un altre mirador

Una de les boniques places del poble

Veiem aquí un dels burrets arrossegant un cotxet per turistes...

Existeix encara aquí una petita plaça de toros centenària

Una part del grup ens dirigim cap a un mirador privilegiat per a contemplar la imminent posta del sol

I com si fos un ritual, tota una colla de gent ens quedem embadalits i en silenci veient com desapareix el sol d'aquest primer dia de l'any 2020

 La posta del sol del primer dia de l'any Nou 2020.

-pel·lícula filmada per mi amb el mòbil-

(cliqueu damunt d'aquest enllaç de YouTube): https://youtu.be/cs9B_3fP9RA

* *

Finalment, deixem els carrers de Mijas força solitaris, i amb la caiguda de la temperatura i de la humitat força elevada, fem camí cap a l'autocar per tornar a Màlaga.

 * *

Demà viurem una nova experiència en el segon dia de l'any nou.

Visitarem Gibraltar, i en el camí de retorn també Puerto Banús.

Però tot això, com sempre, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica 

• La crònica continua aquí...(06)