dijous, 4 de maig del 2023

REUS Modernista..(02) seguirem l'obra pictòrica de Joaquim Mir i la prosa de Marià Manent.

 La crònica comença aquí...

Avui, diumenge 30 d'abril, ens desplaçarem fins a la vila de l'Aleixar per trobar-nos amb la professora Fina Anglès que ens guiarà a fer un "passeig amb els sentits", de la Natura a l'Art, tot resseguint la ruta Mir - Manent.

Hi ha espais en el territori que pels camins de l'art han esdevingut simbòlics. UN AUTOR, UN CREADOR -així en majúscules- pot convertir, gràcies al seu fer creatiu, un paisatge local en patrimoni universal; pot elevar a categoria l'anècdota més senzilla, el fet més quotidià..., pot, en definitiva, dotar un paratge d'una supraidentitat, evidentment intangible, pel sol fet que esguarda aquell indret amb la seva mirada d'artista i el fixa, amb llenguatge propi, a la seva obra, que restarà immutable per sempre.

Els paisatges de l'ALEIXAR i MASPUJOLS al Camp de Tarragona són espais simbòlics i tenen categoria d'universals gràcies a l'obra de dos artistes: el pintor JOAQUIM MIR (1873-1940), i l'escriptor MARIÀ MANENT (1898-1988).

Joaquim Mir hi va viure a començaments del segle XX en el període més llarg de producció continuada des d'un mateix paisatge, durant el qual, la crítica actual considera que "la seva pintura assoleix les fites més personals i revolucionàries i s'avança a les teories dels primers avantguardistes europeus".

Marià Manent, des del mas de Segimon a l'Aleixar, va cantar aquestes terres del Camp de Tarragona en els seus dietaris, que abracen des de la immediata postguerra fins a finals dels quaranta i, sobretot i de manera continuada, des de 1960 fins a 1986. Estudiosos de la literatura els consideren "una de les grans creacions en prosa de la literatura catalana contemporània" i "un espai de bellesa, saviesa i humanitat".

I avui,  a començaments del segle XXI, un itinerari pels dos pobles permet descobrir els indrets que van motivar aquestes pintures de J.Mir i conèixer, alhora, el paisatge que la fina sensibilitat de Marià Manent va glossar. Només cal venir al territori i descobrir-lo en companyia de Fina Anglès, i d'Un passeig amb els sentits de la Natura i l'Art.

* *

Anem, doncs, a experimentar-ho... Recollim la professora Fina Anglès al mateix poble de l'Aleixar on podem veure dues imatges originals...

D' entrada la Fina ens fa caminar uns metres per enfilar-nos a una petita elevació pel camí dels pagesos des d'on tenim una bona perspectiva del poble, i allà ja hi trobem un dels plafons amb la reproducció d'una de les pintures d'en J.Mir, que des d'aquest mateix indret albirava la visió del poble... (veiem-ho)  

      i aquesta de sota és la visió del poble que teníem nosaltres des d'aquest punt
A continuació entrem al poble, veiem l'església a la plaça major, amb l'escut a la façana de l'ajuntament, 

(escut de ALA-eixar l'Aleixar)

 després la Fina ens porta fins a un petit local públic que hi ha als baixos d'una casa del poble, (on hi havia hagut la peixateria, després magatzem municipal) i és on ara s'ha ubicat l'Espai Mir - Manent.

 Allà ens farà una sèrie d'explicacions i podrem veure un audiovisual sobre la ruta del "passeig amb els sentits".

En sortir del local, ja podem fer una segona comparació entre la visió de la plaça que tenim al davant, amb els porxos i l'església, i una altre de les pintures d'en J.Mir.

A partir d'ara i d'aquí, iniciem la ruta/passeig amb els sentits de la Natura i de l'Art, acompanyats per la Fina Anglès, que ens ocuparà tot el matí d'aquest diumenge 30 d'abril. Som-hi..!!

Segona comparació, el carrer del forn amb portal al fons...

Camí d'Alforja, i la bassa del Coll (requadre petit) amb l'ermita de sant Blai

Anem ara a llegir un dels bonics textos d'en Maria Manent des del pont Vell de cara al cim de Rocanys, que veu al davant...

(foto des del pont vell)            
 
Un altre bonic text d'en Marià Manent


 
La pintura d'en J.Mir, hi afegeix la figura de l'ermità...
La processó de Sant Blai pujant a l'ermita des de l'Aleixar 
 
A partir d'aquí iniciem la baixada per entremig dels conreus d'avellaners fins arribar a les portes del poble de l'Aleixar...
I tot seguit ens dirigim cap a l'església per visitar-la 
Destaquem, en primer lloc, el seu retaule barroc,
La imatge que presideix és la figura moderna de sant Martí (1944), 
patró de la Vila, a qui està dedicat el temple.
(damunt del sant, al centre, dos angelets suporten la tarja on figura la data de 1857, 
l'any en que es va daurar el retaule)

A les parts dreta i esquerra del retaule hi ha dos relleus policromats amb escenes de la vida de sant Martí.

 (el de la dreta sant Martí tallant la capa)
A la part superior del retaule hi ha una imatge de la Mare de Déu (del s.XVIII) 
(donació de Ferran Guardiola i Sala, membre de la nissaga més important de la història aleixarenca)

També són destacables dues capelles laterals pel seu significat, a la dreta de la nau s'obre la capella dedicada a la veneració de la relíquia de la santa Fímbria (a través de l'enllaç que us poso, podeu veure altres detalls de la capella).
L'altar de la capella de la santa Fímbria 
el sostre de la capella
(L'interior del Cambril)

(La cúpula del Cambril)

L'altre capella singular la trobem a l'esquerra, just al costat del presbiteri, i correspon a la Capella del Sagrat Cor, damunt del qual hi ha una petita història i una prohibició Papal de Pius VIè.

(veieu darrera la imatge, un "cor encerclat per les flames")

* *

Finalment, no podem marxar de l'església sense admirar aquest magnífic orgue del segle XVII

* * *

Encara vam tenir temps de baixar fins al poble veí de Maspujols per fer la darrera comparació entre el paisatge i la pintura d'en J.Mir

Aquesta és la vista general que tenim de Maspujols des del pont de la carretera T-704 damunt de la riera, i que el pintor recull en les dues imatges següents...
 
I la segona amb l'ermita de Sant Antoni

Ara sí, acabem aquí aquesta llarga crònica de tot el que hem pogut veure, gaudir, i escoltar de tot allò que ha fet referència a les obres pictòriques de Joaquim Mir, i de la prosa exquisida d'en Marià Manent, i que amb l'ajut de la professora Fina Anglès, ens ho ha fet apreciar encara més.

Des d'aquí li fem arribar el nostre agraïment..!!

* *

Encara hem de fer un petit afegit, ja que després de dinar ens van acostar a visitar breument el cementiri de Reus. Vam tenir poc temps per que ens tancaven per ser l'hora.

L'objectiu principal era veure la tomba del General Prim, i algunes altres tombes renaixentistes i/o modernistes interessants. 

L'escultor francès Émile Hébert és l'autor de la figura jacent de Prim, de bronze banyat amb plata, que presenta gran realisme, amb una mida molt aproximada a la real.

El sarcòfag és obra de l'artista Plácido Zuloaga realitzat entre 1874 i 1875, de factura neoclàssica. Està fet amb ferro, pesa 1800 kilos i s'hi aplica la tècnica del damasquinat, consistent en incloure fils o làmines d'or o plata en una superfície, per decorar-ho amb dibuixos, en aquest cas garlandes florals i geomètriques. Van treballar en la confecció del sarcòfag 32 artesans.

(sepultura modernista dels Pratdesaba, feta per l'arquitecte Jeroni Granell, amb elements vegetals amb flors de cascall -símbol de la mort- i fulles d'acant).
(panteó d'estil neogòtic)



La figura del Deu Kronos que presideix la porta d'entrada al cementiri.

* * *

**Aquí acaba definitivament aquesta crònica.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin