> la crònica comença aquí...
Avui, diumenge 18, farem un preciós recorregut a través dels Alps bavaresos, fins arribar al majestuós Palau de LINDERHOF, situat al vell mig de la vall. Construït per Georg von Dollmann entre 1874 i 1878.
Aquest palau envoltat de meravellosos jardins, fou l'antiga residència reial del sobirà bavarès Ludwig II, amb una decoració que forma part de les seves preferències estètiques per l'art francès. Un art super recarregat i ampul·lós en excés.
La façana principal
dos detalls de la façana, balcó i part superior
Jardí al davant
Enlluernat per la magnificència de la cort francesa del monarca absolutista Lluís XIV, el "Rei sol", Luís II, es va voler emmirallar reflectint tot aquest luxe en el seu petit palau. Una mostra la vam veure només entrar al vestíbul del palau on en el sostre hi ha la representació d'un cap envoltat de tot de rajos solars, i al mig la frase:"Jo sóc l'home més important"..!! - Nec Pluribus Impar* (No sóc desigual a molts sols)...
*Mentre que el lema es refereix a la al·legoria del "Rei Sol", el significat exacte és desconegut. (John Martin diu: "el seu esplendor inigualable fou expressat amb el lema Nec Pluribus Impar -No desigual a molts sols").
Malauradament, com va passar en els altres palaus visitats anteriorment, també aquí no es pot utilitzar la càmara... NO Photo..!! - veurem només fotos dels jardins exteriors
petits detalls del jardí lateral, amb un bonic gerro, i el bust de Lluís XIV, el Rei sol
* *
Acabada la visita al palau, ens dirigim a conèixer la famosa Abadia Benedictina d'Ettal.
En el camí podem comprovar, en creuar el torrent que baixa de les muntanyes, que la sequera també es nota aquí als Alps Bavaresos...
Abans, però, vam dinar al restaurant que hi ha al costat de l'abadia el KlosterBräu, i després de dinar anem a visitar l'església...
*En 1744, l'abadia i l'església foren destruïdes en gran part en un incendi.
*La espectacular reconstrucción posterior en estilo barroco, fue debida a los planos de Enrico Zuccalli, un arquitecto suizo-italiano que trabajaba entonces en Múnich y que había estudiado con Bernini. La decoración fue llevada a cabo principalmente por Josef Schmutzer de la escuela de estuquistas de abadía de Wessobrunn y Johann Baptist Straub, quien fue responsable de los altares y del presbiterio. Su colaboración dio origen a una creación típica del rococó bávaro. La importancia de Ettal como lugar de peregrinaje aumentó con los
nuevos edificios y se convirtió en uno de los monasterios más
importantes de la región alpina.
El poble posseeix un gran teatre per representar la Passió, de l'estil dels que tenim a Catalunya. Aquí, però, La Passió es representa cada 10 anys, i és l'obra nascuda per un vot popular dels habitants a causa de la pesta negra en 1663.
Demà, dilluns 19, darrer dia de la nostra estada a Baviera, visitarem la capital Munic, abans d'emprendre el vol cap a Barcelona.
* *
Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol, el sisè i darrer d'aquesta crònica
> la crònica continuarà aquí (06).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada