dissabte, 9 de novembre del 2024

Pel SOLSONÈS, a la recerca del seu Patrimoni...(02)

✒ La crònica de la sortida comença aquí...

 Tal com comentava en el capítol anterior, el mateix divendres dia 1/11, ens traslladem per dinar fins l'Hostal de Pinós, el més antic de Catalunya (inaugurat l'any 1524).

  

Podrem constatar la seva antiguitat per les inscripcions que veiem gravades en les pedres a banda i banda de la porta d'entrada al local. 

En la par dreta de la llinda hi ha aquesta inscripció -pregària- que es pot llegir perfectament, datada l'any 1677.

En la part esquerra hi ha aquesta altre llinda amb una inscripció que us la transcric per tal de facilitar-ne la comprensió

ALABAT SIA LO SANTISIM SACRAMENT PER A SEMPRE * VERITAT ES QUE OSTAL ES QUE SENSE DINÉS NO DONEN RES

* * *

L'Hostal era, realment una casa de menjars "comedero" que estava força plena. La qualitat del menjar no va ser cap meravella, tot servit amb força lentitud a causa de la gran gentada, l'escudella amb la pasta força rebullida i una mica freda, i la carn a la brasa ens va arribar pràcticament freda. La compensació foren els panellets per celebrar els Tots sants, i un porronet amb vi moscatell.

* *

En acabar, a l'exterior vam veure un monòlit de pedra amb una placa commemorativa dedicada al Pare Bartomeu Garriga, Abat -fill il·lustre de Pinós- que fou promotor de l'actual Basílica de Montserrat.

El noi jove que ens feia de guia, ens acompanyà fins la porta del petit Santuari de Santa Maria de Pinós

(detall de la llinda dreta...)

Situat prop del cim de la serra de Pinós (931m) fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers.

Actualment, és un centre de devoció comarcal, des d'on es domina una magnífica panoràmica dels Pirineus, Collsacabra i Montseny.

Aquest indret, a més té un interès afegit: 

el de ser considerat el Centre 🔁 geogràfic de Catalunya..!!

(l'interior de la capella)
(detall de l'altar)
la bonica imatge de Sta.Ma. de Pinós

* * *

Camí d'Ardèvol per veure la seva torre, fem una parada prèvia al cementiri on trobem una història interessant...

(la làpida de Rafael Tristany Parera)

(Va participar en la Tercera Guerra Carlina durant la qual va ser comandant general de Catalunya).

* *

Sortint del cementiri ens encaminem cap a Ardèvol on veiem la imponent torre...

Que va ser construïda en època dels comtats cristians a mitjans del s.X, 
i situada al cim d'una petita penya, al centre de l'actual poble, al costat de l'església parroquial de Santa Maria.
 
Alguns companys dels més agosarats, es van animar a escalar-la (pujant per les escales interiors) fins a dalt de tot.

* * *

Així vam completar la llarga jornada del dia 1er. de novembre.

Demà, dissabte 2, anirem fins al municipi de Guixers, a la Vall de Lord, per visitar l'ermita romànica de Sant SERNI, el Conjunt Monumental de Sant Esteve d'OLIUS, i finalment el santuari del Miracle, per admirar el gran retaule, una de les joies barroques més impressionants de casa nostra...

Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica..!! 

 

✒ La crònica continuarà aquí...(03)

 

 


 

 


 


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin