L’arribada a Nàpols va ser trepidant, ja que directament de l’aeroport ens porten a fer una petita volta amb l’autocar per a conèixer alguns dels punts neuràlgics de la ciutat, i acabem dinant la tìpica pizza “margherita” a un restaurant cèntric de la plaça Trento e Trieste, o de l’escarxofa, per la forma de la font que hi ha al centre, al barri de Santa Lucia.
Ben dinat prenem cafè o gelats en un dels cafès emblemàtics de la ciutat l’Storico Gran Caffè Gambrinus. Gran qualitat i un local preciós ple d’història (consulteu l’enllaç).
on hi ha l’espectacular església de San Francesco di Paola,
i just al davant la façana del Palazzo Reale.
Seguidament l’autocar ens trasllada a la Piazza del Gesù Nuovo, en el barri de Spaccanapoli, per començar les visites de la tarda. Primer l’església del Gesù Nuovo, amb pintures de Luca Giordano i José de Ribera, estucs i marbres meravellosos,
i després visitem l’església convent de Santa Chiara, d’estil gòtic, construït per Roberto de Anjou, i posteriorment restaurat, i que conserva la tomba de Felipe de Borbon.
I la joia de la corona és el magnífic claustre de maioliques del segle XIV, el Chiostro delle Clarisse, espectacularment decorat amb rajoles de gres i terracota en grocs i verds.
Probablement dels més bonics d’Itàlia, i un dels llocs més encantadors de Nàpols.
Acabem la jornada donant un petit passeig pels carrers del Centro storico, un barri ple d’esglésies, botigues, palaus, gent i vivendes, la disposició del qual s’ha mantingut sense canvis durant més de 2500 anys.
* * *
(La història continua aquí: (02)
1 comentari:
Ja hon diu el vell refrany.
VIATGES MÉS QUE "EL SORRO" I A SOBRE A NÀPOLI que deu ser el més semblant al caos absolut. Que vagi bé l'estada i dona records a na Marta.
Publica un comentari a l'entrada