En planificar el viatge es va descartar la visita a Capri per la massificació que hi ha en aquestes dates, i vam preferir la visita a l’illa d’Ischia, la més gran de les tres properes al golf de Nàpols: Capri, Ischia i Procida.
La visita a Ischia comptava a més amb l’alicient de conèixer el Castello Aragonese, que s’alça espectacularment en un illot davant de la costa de l’illa.
Ischia és cinc vegades més gran que Capri i té cinc poblacions principals: Ischia, amb el seu port, a la costa est, Forio, a la costa oest, Lacco Ameno y Casamicciola, en la costa nord, i l’espectacular emplaçament de Sant’Angelo, un antic poble de pescadors en la costa sud menys poblada.
Al centre de l’illa s’aixeca un volcà, el Monte Epomeo (787m.)
que va tenir la darrera erupció al segle XIV.
Un cop sortits de la massificació portuària de Nàpols,
el vaixell triga uns tres quarts d’hora de plàcida navegació fins arribar a l’illa.
Allà ens esperava la guia Patricia, i tots cap a l’autocar que ens portaria a donar la volta a l’illa.
Tota l’illa és un esclat de vegetació, flors, arbres, llimoners, camps de conreu, etc.
La primera parada per descansar dels terribles revolts de la carretera fou en un mirador al damunt de Sant’Angelo, on no ens cansem de contemplar la bellesa d’aquell tros de costa.
Passem per sota del volcà a Lacco Ameno,
i ens aturem per contemplar un fenòmen de la naturalesa, la roca en forma de bolet...
A l’hora de dinar ens enfilem muntanya amunt per gaudir des del restaurant d’una esplèndida vista damunt el port d’Ischia i del Castello Aragonese que visitaríem a la tarda.
L’aproximació al castell fa una forta impressió per la seva alçada i ens fa dubtar de si podrem assolir facilment el cim...
quan descobrim al cap de poca estona que hi ha una ascensor que et puja gairebé fins dalt.
Un cop dalt la vista és esplèndida
I ens dediquem a visitar els diferents indrets que tenen importància d’aquest lloc tan especial.
En primer lloc la Chiesa dell'Immacolata, construïda a partir del 1737 al lloc d’una capella anterior dedicada a San Francesco, per desig de l’abadessa de l’antic convent de les Clarisses, el Convento di S.Maria della Consolazione, que ara està practicament molt abandonat, tot i que la natura l’ha guarnit amb les seves garlandes festives
Fundat el 1575 per Beatrice Quadra, vidua d'Avalos, l’ocupaven a prop de 40 monges de l’orde de les Clarisses, que provenien de l’ermita de San Nicola al monte Epomeo a on havien fixat la seva primera residència.
construïda el 1301, després d’un terratremol, va ser emplaçada damunt d’una capella preexistent que és l’actual cripta, la Cripta gentilizia della Cattedrale, dedicada a Sant Pere, construïda entre els segles XI i XII i on encara es conserven unes belles pintures d’estuc a les seves parets...
* * *
El trajecte de tornada a Nàpoli se’ns fa molt curt, encara que hi ha alguns passatgers que s’avorreixen una mica...
(La història continua aquí ... 03)
1 comentari:
Sorro, sou un especialista.Es nota d'on veniu. Continueu que veig que teniu feina i no és qüestió de distreure's.Que ben relacionat, m'encanta.Ja tornaré. Seguiu. Anton.
Publica un comentari a l'entrada