VARSÒVIA (Warszawa) - 01

• La crònica del viatge comença aquí...
  

No explicaré ara i aquí la història de Varsòvia (Warszawa), tot això ja ho han fet els historiadors i analistes de la política europea. Una història realment soprenent i intensament dramàtica.

Aquest horrible edifici soviètic, el Palau de la Cultura i de les Ciències, "un regal de la nació soviètica a la polonesa", s'ha convertit per ironies de la història en l'horitzó més visible i símbol de Varsòvia. Molt a prop, i com a contrapunt, s'alça l'edifici que fou la seu del sindicat Solidaritat (Solidarnosc) amb el seu emblema a la teulada...

La nostra guia, Magdalena, una senyora de mitja edat, nascuda aquí, que segurament va poder experimentar en pròpia carn els anys difícils d'aquesta ciutat on va nèixer, ja ens va fer sentir durant tot el viatge el drama viscut per aquest poble durant tants anys de repressió i manca de llibertats. Tan sols fa vint anys que viuen en democràcia, i fins l'any 1992 no van marxar les darreres tropes soviètiques del país.

El nostre primer contacte amb les terres i la cultura poloneses va ser amb un excel·lent sopar de cuina tradicional en una taverna típica al costat de l'antiga muralla,

just al davant de la barbacana que dona accés a la ciutat antiga (Stare niasto).

Per estirar les cames després del sopar donàrem una volta pel centre fins a la plaça central
(el rynek)

i el Castell dels reis de Polònia, a la plaça Zamkowy.

Al matí següent comencem la nostra visita a la ciutat de manera suau i un xic romàntica.

Anem al Parc Laziencki on hi ha un gran monument a Frederic Chopin (1810-1849).

El parc és un autèntic bosc amb arbres centenaris al bell mig de la ciutat.

A la sortida veiem el monument al Mariscal Jósef Pitsudski, que fou qui va proclamar la república independent de Polònia l'11 de novembre de 1918.

A continuació ens traslladem a la plaça Bohaterów Getta, on hi ha l'impressionant monument als Herois del Gueto.

Al costat del monument hi ha una placa amb la inscripció "Zegota 1942-1945" que recorda l'organització d'ajuda als jueus que va crear l'estat polac en la clandestinitat durant la primavera de l'holocaust, l'única de les organitzacions d'aquest caire que va estar activa durant la II Guerra mundial, que rebia la financiació del Govern de la República de Polònia a l'exili.

Una mica més lluny d'aquesta plaça veurem després el monument a la insurrecció...

la que fou una iniciativa de resistència heròica per accelerar la liberació de Varsòvia, va resultar un desastre, ja que en els enfontaments armats van morir més de 200.000 polonesos, i Hitler, posseït per la ràbia i el desig de venjança, portà la massacre al màxim extrem ordenant la destrucció sistemàtica de la capital polonesa.

Quan va finalitzar la guerra, la xifra de morts i desapareguts varsovians ascendia a 850.000, dos terços de la població. Varsòvia en ruïnes va quedar només com un simple nom en el mapa d'Europa.

Més endavant trobem l'altre monument emblemàtic memorial d'aquells terribles fets. Un vagó de tren amb unes creus simbòliques que recorda el lloc on, a partir del juliol de 1942, es reagrupaven els jueus de Varsòvia i se'ls carregava en vagons de transportar bestiar que partien en direcció al camp d'extermini de Treblinka i a d'altres camps. En total van sortir uns 300.000 jueus del Gueto de Varsòvia cap als camps d'extermini, com es pot llegir en una inscripció del monument.

Després de tantes sensacions viscudes intensament, recordant aquells fets terribles de la desgraciada II Guerra mundial, i el paper important, per cruel i salvatge, que van portar a terme els nazis, necessitàvem un alleujament i un respir...

* *

La guia ens va portar a prendre un cafè en una de les més antigues i boniques pastisseries de Varsòvia que data del 1869. Allà ens vam relaxar tot prenent una de les dolcíssimes especialitats de la casa.

Assaborint el cafè, pensava com resulta sorprenent que poguem parlar de Varsòvia i del seu barri antic, en una ciutat que va ser destruïda gairebé per complet i tornada a reconstruir tal com era amb tot el seu esplendor. És un dels exemples més commovedors de la voluntat del poble polonès de recuperar tot allò que els van arrabassar durant la gran devastació de la II Guerra mundial. Fou destruïda per complet i reconstruïda curosament seguint les reproduccions del segle XVIII.

Com exemple veieu aquest edifici reconstruït exactament gràcies a les pintures de Bernardo Bellotto (Canaletto, 1721-1780)...

* * *
Després d'aquesta breu pausa, la nostra guia té interès a dur-nos a un barri que normalment no és frequentat pels turistes, el barri de Praga, a l'altre banda del riu Vistula. Un barri que ha quedat degradat des de l'època de la Gran guerra. És l'únic barri de Varsòvia que va sobreviure, per això es respira un ambient d'autenticitat. Aquí es troben els edificis més antics de la ciutat, però en un estat molt lamentable i decrèpit. Algunes façanes encara mostren les marques de les bales de la guerra.


Tot i que ara sembla revifar per l'interès d'alguns artistes, pintors, escultors i actors, d'instal·lar els seus tallers en algunes fàbriques i edificis abandonats.


(Fou en els carrers i cases d'aquest mateix barri on es va rodar la pel·lícula "El pianista" de Roman Polanski)

Després d'aquesta interessant visita, tornem al centre de la ciutat, i decidim anar a dinar...

Com que la crònica s'està allargant un pel massa, jo també decideixo dividir-la en dues parts.
En la propera comentarem el peculiar lloc on vam dinar i continuarem la passejada per la ciutat al nostre ritme en temps lliure... Varsòvia encara té moltes coses per descobrir...

* * *

• la història continua aquí... (02)