- La història comença aquí...
Un dels dies de la nostra recent estada a Galícia el vam dedicar a conèixer l'anomenada "Ribeira Sacra".
Des de la llunyana Edat Mitjana aquesta zona va rebre el nom llatí de "Rivoira Sacrata" i que podria respondre a la gran quantitat de monestirs i temples ubicats en els monumentals canyons i acinglerades vessants que hi ha en tota la zona, algunes de fins a 500 m. de desnivell.
Actualment es poden visitar 18 monestirs entre els que destaquen especialment el de San Estevo de Ribas de Sil, en el Ayuntamiento de Nogueira de Ramuín, actualment acondicionat com a Parador de turisme.
(curiositats que té la vida: mireu qui era ministre de turisme quan es va inaugurar el parador)
(magnífica obra romànica descoberta recentment a l'interior del temple)
I També el de Santa Cristina de Ribas de Sil, que és un dels llocs més interessants, tant a nivell monumental com espiritual, de la Ribeira Sacra.
Aquest segon de Santa Cristina, és un cenobi benedictí molt menys conegut que els altres més famosos com el de Sant Estevo, però malgrat això, des d'un punt de vista artístic i arquitectònic és un monument del màxim interès.
Es troba en el municipi de Parada do Sil (Ourense), en un entorn d'incomparable bellesa, a poc metres del riu Sil i completament rodejat d'un tupit bosc de castanyers.
Té les seves arrels més primitives en l'assentament d'eremites que es refugiaven a la riba del riu Sil per portar una vida de meditació i d'oració.
Els primers testimonis escrits apareixen a finals del segle X. És un dels millors exponents del romànic rural gallec, i es va construir entre finals del segle XII i principis del XIII.
Desde la primera meitat del segle XII va pertànyer a l'ordre benedictina que va construir el monestir i l'església. Fou un dels monestirs més importants de la Ribeira Sacra durant l'edat mitjana.
La decadència comença amb la reforma monàstica del segle XV i desapareix com a abadia en convertir-se en priorat del Monestir de San Estevo a principis del s.XVI. En ell només romandran el prior i algun altre monjo fins a la Desamortització del 1835, quan va passar a mans privades.
* *
Un cop visitades aquestes dues meravelles seguírem la ruta per la carretera panoràmica que voreja el Cañón del Sil i, a través d'alguns dels seus miradors, com el de Cabezoas, vam poder contemplar les impressionants panoràmiques que ofereix la natura en aquest indret.
La llegenda ens explica el naixement d'aquest famós Cañón...
Aquest dia encara ens va permetre gaudir d'una altre experiència interessant, la de navegar durant 1h. 30m. amb un catamarà per una part del Cañón. Des de l'embarcador de Santo Estevo (a Nogueira de Ramuin) fins a la zona de Parada de Sil i tornar.
Diuen que potser es pot considerar un dels paratges més bells de Galícia.
(dalt la carena i entremig del bosc surt la punta del campanar del monestir de Santa Cristina)
El dia era esplèndid i vam poder gaudir d'unes bones vistes tot navegant pel riu Sil pel fons del tallat que formen les cingleres i vessants que l'encaixonen en aquest tram tant espectacular...,
(en aquesta ocasió una mica baix de nivell d'aigua per unes obres en la presa que li fa de contenció).
* * *
- La crònica continua aquí (04)...
1 comentari:
Veig que tinc una altra -una més- assignatura pendent a Galícia. I quins paratges!
Si, la xarxa de "Paradores" és obra del senyor Fraga. Per cert que, si no vaig errat, com que és estatal, no va ser traspassada a la Generalitat la part catalana.
Unes fotografies molt maques.
Publica un comentari a l'entrada