- La història comença aquí...
El Monestir de San Pedro de Rocas és el més antic de Galícia, els seus orígens es remunten a l'any 573, segons consta en l'Ara que es conserva en el Museo Arqueológico de Ourense, i que suposa una prova de l'existència de la vida cenobítica a Galícia anterior als Monestirs mozàrabs i als fundats per San Fructuoso.
En aquest mateix document es citen els noms d'alguns dels monjos que el van fundar: "Hereditas, N... Eufraxi, Eusani, Quinedi, Eaci, Flavi, Ruve, ...".
El Monestir de San Pedro de Rocas és l'únic exemple d'església rupestre, excavada en la roca viva, de la comunitat galega. Amb les invasions àrabs de l'any 711 els anacoretes el van abandonar. A finals del s. IX i principis del X, un cavaller nomenat Gemondo descobreix aquest lloc i es retira per a fer vida d'oració i penitència, al que se li uneixen altres més creant una petita comunitat sota l'autoritat de l'esmentat Gemondo, com Abat d'aquest recent creat monestir.
A finals del s. IX, el rei Alfonso III li concedí alguns privilegis i va implantar la regla benedictina.
El Monestir va sofrir diversos incendis, el primer en el s. XI essent el seu abad Aloito. En l'any 1.641, quan ja era un priorat administratiu depenent de Celanova, un nou incendi destrueix l'edifici, i la reconstrucció dóna lloc a l'edifici actual.
Aquesta curiosa església rupestre, presenta tres capellas primitivas excavades a la roca,
comunicades entre si, amb arcs d'entrada decorats singularmente (columnes adossades i capitells gravats a la mateixa roca), i conserven els altars primitius en forma de taules.
Destaquen vuit sepulcres antropomorfes que van pertànyer al primitiu claustre suevo.
En el Monestir de San Pedro, trobem unas pintures murals molt interesants datades entre el 1.175 i 1.200, inspirades en un Beat. Així com també en un dels murs es va descubrir una pintura mural del s.XII amb un mapamundi, l'únic conegut fins ara de l'època romànica, amb imatges dels apòstols predicant al mon conegut.
Es remarcable també l'original espadanya del campanar erigit damunt d'una roca propera
* *
Després d'aquesta interessant visita ens encaminem cap a la capital Ourense, (vegeu història aquí), per visitar el seu centre històric.
Comencem la visita per la Plaça major, i després entrem a l'esplèndida Catedral dels segles XII i XIII, dedicada a San Martiño,
on destaquen especialment les dues portes romàniques d'una gran bellesa...
i sobretot el famós pórtico del Paraiso, del s.XIII, tot policromat, amb una figura asseguda de Sant Martí que divideix el pòrtic en dues parts,
i seguint el patró del famós pòrtic de la Gloria de Santiago, està ornat també amb 24 figures dels apòstols i profetes de l'Apocalipsi...
on destaquen especialment les dues portes romàniques d'una gran bellesa...
i sobretot el famós pórtico del Paraiso, del s.XIII, tot policromat, amb una figura asseguda de Sant Martí que divideix el pòrtic en dues parts,
Es considera que és una de les obres cimeres de l'escultura espanyola.
També és destacable el retaule major,
obra de Cornelis de Holanda (del 1520),
i la recarregada capella barroca del Santo Cristo,
(crucifix gòtic del s.XIV, amb cabell natural)
i també cal destacar el cimbori amb una estructura molt bella...
Exteriorment la Catedral sembla una mena de castell fortificat...
obra de Cornelis de Holanda (del 1520),
(crucifix gòtic del s.XIV, amb cabell natural)
i també cal destacar el cimbori amb una estructura molt bella...
També vam poder veure l'església de Santa Maria la Mayor, i la Plaça de la Magdalena,
i el Pazo Oca-Valladares (s.XV) actualment ocupat per la societat cultural del Liceu d'Ourense,
que te un magnífic pati interior amb una font de marbre de Carrara.
que te un magnífic pati interior amb una font de marbre de Carrara.
Com que la calor apretava, vam acabar la visita descansant al Parc de l'Alameda, abans d'anar a menjar una mica en una de les populars tasques que hi ha al voltant de la Catedral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada