- La història comença aquí...
Bolonya (en italià Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia), entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 Km de Venècia, al nord-est.
És una de les ciutats històriques millor conservades.
En diuen "La Ciutat Roja" pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes ("Bologna la rossa"), en la Segona Guerra Mundial. També se l'anomena "Bolonya la Docta" ("Bologna la dotta") per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1.088) i "Bolonya la Grassa" ("Bologna la grassa"), per la seva excel·lent cuina.
La nostra visita a la ciutat, en el primer dia d'estada a la regió de l'Emília-Romanya, començà sota una pluja persistent que no ens abandonaria durant tot el dia...
La sort "entre cometes" és que la majoria dels edificis de la ciutat estan construïts sobre porxos, n'hi ha més de 40 kms. en total, i això ajuda a no mullar-se en cas de pluja com ens va passar a nosaltres.
Els primers passos ens porten directament a la Piazza Maggiore, centre neuràlgic de la ciutat, on podem contemplar la magnífica Fontana di Nettuno, realitzada per Giambologna en 1566.
(rodejat de quatre esplèndides sirenes amb pits que ragen abundants...)
El centre històric de la ciutat, antigament emmurallat i franquejat per dotze portes que encara es conserven, té un traçat completament medieval i molt característic pel color torrat dels edificis, pels seus porxos, per l'ambient universitari que s'hi respira, pels cafès sempre plens, per tot això i molt més la fan summament atractiva,
i especialment el plaer de recórrer la ciutat sense trobar milers de turistes com pot succeir en les ciutats de la veïna Toscana.
Famosa pel recent "Pla Bolonya" que ha unificat les carreres universitàries a nivell europeu, ho és també i sobretot per posseir la universitat més antiga d'Europa, fundada l'any 1088, anterior a la Sorbona, a Oxford i a Salamanca.
Vam visitar en primer lloc el Palazzo d'Accursio, seu actual del Comune di Bologna,
Damunt la porta d'entrada hi ha una escultura en bronze del papa Gregori XIII
I dintre els seus salons, als que s'accedeix per unes amples escales aptes per ser pujades a cavall,
es conserven les Collezioni Comunali d'Arte,
i també des d'aquí podem observar l'edifici del Palazzo Re Enzo, del segle XIII, en un dels costats de la Piazza Maggiore
La següent visita fou al conjunt d'esglésies romàniques o Basílica de Santo Stefano.
És un conjunt impressionant conegut com, il complesso delle "Sette Chiese", que després de les modificacions al llarg dels segles, han quedat reduïdes a quatre.
La primera visitada fou l'anomenada del Sant Sepulcre, on diu la tradició que Sant Petronio -patró de la ciutat- com ideador de la basílica, hauria volgut imitar el Sant Sepulcre de Jerusalem, i fou construïda al segle Vè. i reestructurada al segle XII. Tant l'interior com l'exterior d'aquest monument són realment sorprenents i extraordinaris
(façana interior amb el claustre anomenat il "Cortile de Pilato")
(detalls del mur exterior...)
i en el seu especial altar amb púlpit elevat, hi hagué les restes del Sant, que va ser bisbe de Bologna del 431 al 450, i protector de la ciutat. L'any 2000 foren traslladades a la gran Basílica dedicada al Sant, que hi ha a la Piazza Maggiore.
La segona església que vam visitar va ser la de San Vitale e Agricola, també del segle Vè, reestructurada al s.VIIIè. i també al XIè., i on es conserven els dos sarcòfags dels sants.
(detall de la façana de San Vitale)
(l'interior de San Vitale)
I finalment, no tinguérem temps de visitar l'església de San Giovanni Batttista o del Sant Crucifix, del segle VIIIè., però si que vam poder trepitjar el claustre medieval de dues plantes amb magnífics capitells.
També visitem dins el complex, la Chiesa della Trinità o del Martyrium con "il Presepio più antico", grup de fusta de l'Adorazione dei Magi, amb estatues de tamany natural.
L'obra va ser esculpida en fustes de til·ler i d'om en l'últim decenni del s.XIII, per un escultor anònim de Bolonya.
Un detall més extens de tot aquest interessant complex basilical el podeu llegir en aquest enllaç wiki
* *
A continuació ens dirigim a visitar un dels símbols de la ciutat que són les dues torres, le Due Torri, que s'aixequen impressionants en la piazza di porta Ravegnana.
És un conjunt impressionant conegut com, il complesso delle "Sette Chiese", que després de les modificacions al llarg dels segles, han quedat reduïdes a quatre.
La primera visitada fou l'anomenada del Sant Sepulcre, on diu la tradició que Sant Petronio -patró de la ciutat- com ideador de la basílica, hauria volgut imitar el Sant Sepulcre de Jerusalem, i fou construïda al segle Vè. i reestructurada al segle XII. Tant l'interior com l'exterior d'aquest monument són realment sorprenents i extraordinaris
i en el seu especial altar amb púlpit elevat, hi hagué les restes del Sant, que va ser bisbe de Bologna del 431 al 450, i protector de la ciutat. L'any 2000 foren traslladades a la gran Basílica dedicada al Sant, que hi ha a la Piazza Maggiore.
La segona església que vam visitar va ser la de San Vitale e Agricola, també del segle Vè, reestructurada al s.VIIIè. i també al XIè., i on es conserven els dos sarcòfags dels sants.
I finalment, no tinguérem temps de visitar l'església de San Giovanni Batttista o del Sant Crucifix, del segle VIIIè., però si que vam poder trepitjar el claustre medieval de dues plantes amb magnífics capitells.
També visitem dins el complex, la Chiesa della Trinità o del Martyrium con "il Presepio più antico", grup de fusta de l'Adorazione dei Magi, amb estatues de tamany natural.
Un detall més extens de tot aquest interessant complex basilical el podeu llegir en aquest enllaç wiki
* *
A continuació ens dirigim a visitar un dels símbols de la ciutat que són les dues torres, le Due Torri, que s'aixequen impressionants en la piazza di porta Ravegnana.
Entre els segles XII i XIII el nombre de les torres edificades va ser enorme. S'ha arribat a parlar de la xifra de 180, però els estudiosos ho consideren exagerat, fruit d'una incorrecta interpretació dels textes notarials de l'època.
Els motius pels quals es van aixecar tantes torres no estan gaire clars. Es creu que les famílies més riques de la ciutat, en una època marcada por les lluites entre les faccions adeptes al Papat i a l'Imperi, les van utilitzar com un instrument d'atac i defensa, i especialment sobre tot, com un símbol de poder.
Al llarg del segle XIII, moltes foren enderrocades i algunes també es van ensorrar.
Les dues que ara contemplem són la torre Garisenda i la torre Asinelli les dues més famoses que encara avui continuen en peu, encara que la primera té un grau d'inclinació de 3'2 metres respecte a la vertical; i el grau d'inclinació de la segona és de 1'3 metres.
La Asinelli, la més alta, té 97'6 metres. En el moment de la construcció no superava els 60 metres, però va ser ampliada posteriorment. En el segle XIV, va passar a ser propietat de la ciutat i destinada successivament com a fortalesa i com a presó.
Per altre part la Garisenda medeix 48 metros. En el moment de la seva construcció media 60 metres també, però en el segle XIV va haver de ser retallada a causa de l'enfonsament del terreny.
La torre Garisenda és famosa per haver estat citada per Dante diverses vegades, tant en la Divina Comedia, com en les seves Rimes.
Els noms d'Asinelli i Garisenda, provenen de les families a les que tradicionalment se'ls va atribuir la construcció de les torres.
* *
Després d'una pausa per dinar en un restaurant típic del barri medieval, reprenem les visites sota la pluja persistent, amparats tant com podem sota els magnífics porxos de la ciutat
Ara coneixerem la Basílica de San Petronio, patró de la ciutat, un dels millors exemples de l'arquitectura gòtica italiana, encara que va quedar parcialment inacabada.
La imponent mole de l'edifici presideix la Piazza Maggiore com es pot veure en aquesta foto (agafada d'internet)
En el seu interior es troben importants obres d'art, però, com passa sovint en llocs com aquests, està totalment prohibit fer fotografies encara que siguin sense flash. Interessos comercials ?, pors infundades ?, ganes de fastiguejar el turisme?...
Per tant us deixo un enllaç de la wiki (aquí) on trobareu informació exhaustiva sobre aquesta Basílica que el seu constructor, Antonio di Vicenzo (1390), volia fer-la superant en dimensions a la de Sant Pere del Vaticà, però una ordre papal ho va impedir.
Malgrat això, i amb l'ajuda de l'escaner, us poso alguns exemples de les obres d'art que es poden trobar al seu interior... (no us faig pagar entrada...)
(un retaule en fusta d'esculptor desconegut, i policromat per Jacopo de Paolo, a la primera meitat del segle XV)
(la Verge i els sants, de Lorenzo Costa (1492), a la capella VII)
(el viatge dels Mags cap a Betlem, pintura al fresc de Giovanni de Modena (1410 c.), en la IV capella, la Capella Bolognini)
(i el retorn dels Mags per mar, del mateix autor)
(una representació de l'infern del mateix autor (c.1410), també a la IV capella, amb una gegantesca figura de Llucifer i de Mahoma ajagut)
(un relleu en marbre de la creació d'Adam a la porta d'entrada del temple, obra de Jacopo della Quercia, 1425-1438)
Encara dins el temple trobem una altra curiositat, la Meridiana de Giandomenico Cassini, construïda en 1655 sobre un projecte de l'astrònom Giovanni Domenico Cassini: els seus 66'8 metres de llarg fan que sigui la línia meridiana més llarga del mon.
La última visita del dia ens portarà a la Basílica di San Domenico, que és una de les esglésies més importants de Bolonya, seu principal de l'ordre Dominicà.
Veiem aquí l'exterior amb les tombes del glossadors.
i a l'interior visitem la cappella on resposa el sant
i que conté la preciosa Arca di san Domenico una espècie de tomba-sarcòfag on es conserven les restes del sant, i que és una autèntica obra d'art.
En aquesta gran obra mestra van treballar durant tres segles alguns dels més grans artistes: Nicola Pisano va esculpir les petites figures que enbolcallen el fèretre, Nicola de Bari (anomenat "del Arca") va realitzar la "Cimasa", és a dir la part superior del monument, i Miquel Àngel va col·laborar amb tres estàtues
l'àngel portant un ciri,
Sant Petroni, patró de la ciutat
i aquesta de Sant Joan baptista, totes tres obres mestres de Miquel Àngel...
* *
Acabada la visita a la Basílica de San Domenico, i amarats de tant d'art i de tanta aigua que durant tot el dia ens havia caigut a sobre..., mentre fèiem temps per anar a trobar l'autocar, encara tinguérem temps d'acostar-nos a la seu del Museo Civico
on hi havia una exposició temporal sobre Egipte, i poguérem contemplar algunes peces memorables com les que podeu veure aquí sota...
Sortint del Museo Civico ja érem a punt de que ens agafés, ara sí, el síndrome de Sthendal... però encara ens faltava una última meravella, la d'un impressionant retaule de terracota dins una capella palatina de la que ja no puc recordar ni el nom... vegeu...
* *
Després d'una pausa per dinar en un restaurant típic del barri medieval, reprenem les visites sota la pluja persistent, amparats tant com podem sota els magnífics porxos de la ciutat
La imponent mole de l'edifici presideix la Piazza Maggiore com es pot veure en aquesta foto (agafada d'internet)
Per tant us deixo un enllaç de la wiki (aquí) on trobareu informació exhaustiva sobre aquesta Basílica que el seu constructor, Antonio di Vicenzo (1390), volia fer-la superant en dimensions a la de Sant Pere del Vaticà, però una ordre papal ho va impedir.
Malgrat això, i amb l'ajuda de l'escaner, us poso alguns exemples de les obres d'art que es poden trobar al seu interior... (no us faig pagar entrada...)
Encara dins el temple trobem una altra curiositat, la Meridiana de Giandomenico Cassini, construïda en 1655 sobre un projecte de l'astrònom Giovanni Domenico Cassini: els seus 66'8 metres de llarg fan que sigui la línia meridiana més llarga del mon.
La última visita del dia ens portarà a la Basílica di San Domenico, que és una de les esglésies més importants de Bolonya, seu principal de l'ordre Dominicà.
Veiem aquí l'exterior amb les tombes del glossadors.
* *
Acabada la visita a la Basílica de San Domenico, i amarats de tant d'art i de tanta aigua que durant tot el dia ens havia caigut a sobre..., mentre fèiem temps per anar a trobar l'autocar, encara tinguérem temps d'acostar-nos a la seu del Museo Civico
* *
Ara sí que tanco la narració d'aquest dia tant intens a la ciutat de Bolonya. Si voleu ampliar les pinzellades que jo us acabo de proporcionar en aquest post, podeu fer-ho consultant la Wiki sobre la ciutat (aquí)
Necessitem descansar... tantes emocions juntes costen una mica de pair, anem a sopar i a dormir, i demà, segona jornada de la nostra estada a l'Emília-Romanya, ens espera la visita a Rimini i a la República independent de San Marino
* * *
Necessitem descansar... tantes emocions juntes costen una mica de pair, anem a sopar i a dormir, i demà, segona jornada de la nostra estada a l'Emília-Romanya, ens espera la visita a Rimini i a la República independent de San Marino
* * *
- la crònica continua aquí (02)...
1 comentari:
Quina enveja de viatge , Italia es un maravella, preciosas fotografias.
Gracias per compartirlas en tots nosaltres.
Publica un comentari a l'entrada