- La història comença aquí...
Últim matí a Sant Petersburg i per tant, també últim matí a Rússia.
Avui és dilluns, 6 d'agost, i a més és el dia del meu sant... serà una celebració força especial, amb un peu a Rússia i un altre a Catalunya, em passaré mig dia volant pels núvols...
El nostre vol de tornada era a primera hora de la tarda i això ens permetia tenir un matí lliure, per això alguns de nosaltres vam optar per anar a conèixer el famós lloc de Peterhof (Petrodvorec), el de les fonts i les estàtues daurades que surt a totes les guies de turisme.
El conjunt de Petrodvorec és un exemple admirable d'arquitectura de jardins i un model de diversos estils arquitectònics. Situada a 29 kms. a l'oest de Sant Petersburg, en el golf de Finlàndia, que és ben bé al davant mirant cap al nord.
En el camí cap a aquest indret es passa per alguns barris perifèrics de la ciutat, dels anomenats humils o ciutats dormitori, i on encara es conserven els vells tramvies com aquest...
Arribats al Palau, i mentre esperem l'hora d'entrada, fem un passeig pels jardins superiors
I quan entrem, ja veiem que el lloc està ple, molt ple de turistes i, evidentment, de xinesos i japonesos, i nosaltres ens quedem a la part alta, estratègicament situats per tenir una bona visió del conjunt, encara que sigui una visió posterior, però és que la guia ens indica que a les 11h. en punt comença l'espectacle de les fonts i des d'aquí podem veure-ho bé.
I a les 11h. en punt comença l'espectacle amb la música d'un himne o marxa triomfal...
tot una mica grandiloquent...
tot una mica grandiloquent...
Un cop acabada la música vam començar a baixar pels costats de la font intentant fer alguna foto de qualitat enmig d'aquella gentada i filmar algun tros més de l'espectacular muntatge...
Aquest va ser el resultat final...
Aquest Palau reial de Peterhof, inaugurat solemnement el 15 d'agost de 1723, fou abandonat a la mort de Pere el Gran, en 1725, i de la seva esposa Caterina I, en 1727.
Després de la II Guerra mundial, el palau fou ocupat durant tres anys pels alemanys. Uns enormes treballs de restauració que van durant decenis, han permès recuperar l'antic esplendor dels parcs i els palaus de la residència de Peterhof, rebautitzada amb el nom de Petrodvorec.
Acabat l'espectacle vam anar a circular per l'immens parc fins arribar a la costa per veure el golf de Finlàndia, i el petit pavelló que Pere el Gran es va construir allà mateix, anomenat Petit Palau de Monplaisir, i altres fonts i estàtues dins del parc.
(el golf de Finlàndia)
(el palauet de Monplaisir)
(la font del sol, que gira com un rellotge)
(estàtua de Pere el Gran)
(les fonts romanes)
Ens acomiadem dels dominis de Pere I el Gran i dels seus Palaus, palauets i jardins...,
què bé que vivien aquests emperadors...!!!
* * *
Ara si que amb presses ens dirigim cap a l'hotel a carregar maletes a l'autocar i marxar cap a l'aeroport.
Sortim de Sant Petersburg a les 15:50h. via Viena, i després d'unes 5 hores de vol, aterrarem feliçment a Barcelona.
Durant el vol, contemplo aquests núvols a sota nostra i mig endormiscat em volten pel cap molts pensaments. Aquestes fantàstiques formacions nuvoloses que són els "cúmulus castellatus", sota de les quals pot estar caient un bon ruixat o una pedregada, són elements que sobrevolen països, fronteres, mars i muntanyes, lliurament sense cap impediment.
Nosaltres també sobrevolem, gràcies a la meravella de la tècnica, dins d'un aparell que pesa unes quantes tonelades, és com un prodigi que s'enlaira i amb una suavitat extraordinària, gairebé sense adonar-nos, ens transporta per l'estratosfera a 10.000 m. d'altitud, i anem deixant enrera països, fronteres, rius, muntanyes, pobles, ciutats, homes i dones, amb els seus desitjos, els seus problemes, els seus neguits, les seves esperances...
Hem sortit de Rússia, sobrevolem mitja Europa, i d'aquí no res serem al damunt de Catalunya i aterrarem a Barcelona.
Mentre tots aquests pensaments i aquestes vivències m'omplien el cervell, només girant el cap a la meva dreta, al seient del costat, vaig veure com una nova vida s'obria pas amb força i alegria, cap a un nou món ple d'incògnites, però també ple d'esperances...!!!
* * *
- Ara sí que aquí s'acaba definitivament la crònica d'aquest viatge a Rússia...!!!
3 comentaris:
M'ho he passat molt bé llegint tota la ressenya del viatge a Rússia. ¡ Quina feinada ! Selecció de fotos, recollida de dades turistic-informatives, algunes fins i tot semblen de professional.
Ja veig que aquelles primeres fitxes de ressenya de les excursions han anat a molt més i d'aixo en gaudim tots. No se pas que hauries fet llavors si haguessis tingut els mitjans que tens ara.
Que per molts anys puguis fer aquestes bones obres.
Albert Colomer
Benvolgut Salvador,
Encara que una mica tard, em poso en contacte amb tú, respecte al teu blog i a tots els meravellosos reportatges referents al nostre recent viatge a Rússia.
Qué interessants són tots ells!!; llegint-los m'he sentit com si fes una altra vegada el viatge, però amb molta més informació, tota ella precisa, documentada (fotos i videos...) i amb un detall que arriba a la professionalitat.
Vull agraïr-te la documentació de referència, que per a mí, ha sigut un regal molt preuat i inesperat.
Una forta abraçada. Daniel Clivillé
Hola Salvador. Decirte que he pasado una tarde maravillosa, con todo el reportaje del viaje. No tengo palabras para elogiar el precioso documental donde hay fotos entrañables donde el recuerdo se hace realidad.
Muchisimas gracias, por tu generosidad.
Isabel Odriozola
Publica un comentari a l'entrada