diumenge, 16 de setembre de 2012

ESCÒCIA: l'epíleg... (09)

La història comença aquí...


Avui, diumenge 17 de juny, és l'ultim mig dia de la nostra estada a Edimburg.

Com no podia ser d'una altra manera... segueix plovent...!!!

Teníem el matí lliure fins al migdia que havíem de marxar cap a l'aeroport. Però davant la perspectiva del mal temps, ja havíem programat de fer una trobada al nostre mateix hotel amb la Raquel i el seu fill petit, l'Eloi.


La Raquel és una antiga companya de feina de la nostra filla als laboratoris d'investigació del IRB de Barcelona. Ella, juntament amb el seu marit van decidir traslladar-se a Edimburg per fer un post-doc, i ja porten vivint aquí uns 3 ó 4 anys. El seu fill l'Eloi té uns dos anyets. Vam estar parlant molt de la situació econòmica i laboral a Catalunya i a Escòcia. Aquí la parella es guanya la vida, però ella, la Raquel, comença a estar una mica farta i cansada del mal temps. El fill l'Eloi, encara va a la guarderia, i aquí, tant si plou com si neva, els nens els treuen a jugar al pati, i això fa que sovint el nen s'encostipi i ella hagi de buscar cangurs o muntar-s'ho a la feina. Tot plegat fa que la Raquel manifesti ja obertament que té moltes ganes de tornar cap a Barcelona...

Després d'estar una bona estona xerrant i intercanviant opinions, per tal que el nen es distregués una mica, vam decidir arribar-nos fins al National Museum of Scotland, que estava molt a prop de l'hotel, a la Chambers Street. Es tracta d'un museu grandiós ubicat en una antiga fàbrica que és un dels edificis escocessos més interessants del segle XX. Va ser remodelat i disenyat pels arquitectes Benson and Forsyth, i inaugurat en 1998.
 El museu permet realitzar, amb un recorregut clar i atractiu, un fascinant "passeig per la història" d'Escòcia. Consta de sis plantes que contenen més de 10.000 objectes, organitzades cronològicament des de la prehistòria fins al segle XX.

Com que tant la meva filla com la Raquel, havien treballat en laboratoris dedicats a l'estudi de la mosca drosophila melanogaster, vaig trobar molt escaient filmar aquest original rellotge que el mou un d'aquests exemplars de mosca...


Les exposicions de cada planta es divideixen també en àrees temàtiques. I en l'àrea del Món natural vam poder veure la que fou la famosa "ovella Dolly", perfectament dissecada,
Així com també tota una altra sèrie de mamífers també molt ben conservats i dissecats...
En una altra sala dedicada a les màquines de treball, trobem aquest rellotge del millenium, que tot ell és ple d'engranatges i figures, cada hora es posa en moviment, bellugant tota mena d'éssers, campanetes i engranatges, força curiós i soprenent.
 També veiem el llum d'un far amb molta història...
 
Una visita molt recomanable a aquest Museu Reial d'Edimburg.

Nosaltres vam fer un breu recorregut amb la Raquel i l'Eloi, i quan vam arribar a la planta on hi havia una àrea per infants, plena de jocs, l'Eloi ja se n'hi va anar corrents tot solet... Aleshores nosaltres vam aprofitar per acomiadar-nos de la Raquel i vam seguir el nostre breu recorregut pel museu, i després vam sortir al carrer, paraigües en mà, per acabar de caminar una mica pel centre d'Edimburg, abans d'anar a recollir les maletes a l'hotel per marxar definitivament de la ciutat. 

Passem primer per aquesta cantonada on hi ha la representació del gosset Bobby, davant mateix del Bobby's Bar. El qual, segons diu la tradició, a la mort del seu amo John Gray, va vetllar al costat de la seva tomba durant uns 14 anys. Podeu llegir el relat d'aquesta história en aquest enllaç.

Vam seguir el passeig sota la pluja fins arribar al Grassmarket, i pujant per la Victoria St. vam arribar altre cop a dalt del Lawnmaket, davant mateix de la plaça on hi ha la catedral de St. Giles, i on vam poder veure un noi jove tocant el sac de gemecs, tant tranquil ell, com si fos en un dia de plena primavera... 
i no, era un dia fred i plujós, però ell sense immutar-se seguia tocant el seu instrument. Realment la gent, i també nosaltres, li recompensàvem amb alguna moneda, en especial per la seva sang freda.



Tirant High Street cap avall, en direcció a l'hotel, encara vaig tenir temps d'anar a fotografiar una de les cases potser la més antiga de la ciutat, dins la Canongate St.
i també vaig retratar el famós Hotel Carlton,
  i la imatge final de la ciutat d'Edimburg sota la pluja constant i persistent...
* *
Quan finalment ja anàvem dins l'autocar camí de l'aeroport, semblava que el temps es volia aixecar una mica..., i efectivament, així que vam arribar a l'aeroport i l'avió va emprendre el vol va sortir el sol...
Havíem deixat enrera tres dies seguits de pluja constant i de vent fresquet, gairebé un preludi del nostre hivern en ple mes de juny.... Una delícia, i un record ben humit de la nostra estada per terres d'Escòcia...!!!


* * *

  • Ara sí que definitivament aquí s'acaba la crònica d'aquest viatge a Escòcia

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin