divendres, 14 de setembre de 2012

EDIMBURG, sota la pluja i la Rosslyn Chapel... (07)



Els pronòstics ahir no eren gens bons i certament, avui, divendres 15 de juny, s'acaben de confirmar.

Tant bon punt obrim la finestra de l'habitació ja veiem el panorama gris, emboirat i plujós...

Les teulades, la bandera, el campanar de Saint Giles, tot regalima aigua i per tant, un cop ben esmorzats, agafem els anoracs, les capelines, els guants, els gorros, i els paraigües i ens disposem a la lluita contra els elements.


Per sort,
la
primera activitat prevista és una visita panoràmica a la ciutat, tant al New Town, com al Old Town, on trobarem els monuments més importants de la ciutat, però des del mateix autocar...

Això ens permet anar coneixent una mica els topants d'aquesta ciutat sota la pluja.
Un dels primers llocs que veiem és el popular "pub" The Conan Doyle, on totes les novel·les de l'Arthur Conan Doyle situen el personatge de Sherlock Holmes.

(ja podeu comprovar com aquesta foto com les que seguiran, són ben passades per aigua)

Veiem les boniques i sumptuoses cases dels voltants de Queen street
 
 
 
Encara vam voltar molt més per Princes Street, per Charlotte Square, per Moray Place i també pel Royal Circus, i George street, però tot això a causa de la pluja va quedar sense testimoni gràfic...

A continuació recorrem tota l'anomenada Royal mile fins arribar al fons davant el Palau de Holyroodhouse, residència de la Reina d'Anglaterra quan visita aquestes terres d'Escòcia,
 
 
Veiem també l'original edifici del nou Parlament escocès, obra de l'arquitecte català Enric Miralles, inaugurat el 2004.
 
 
tot això ben regat per la pluja...
   i veiem la Queen's Gallery, on s'exposa periòdicament una part del Tresor reial, però que ara no era la nostra prioritat, la nostra ara era fer un cafetó per refer-nos de la pluja i del fred i fer un petit descans...

Agafem forces tot just abans d'emprendre la gran aventura d'anar a visitar el famós Castell d'Edimburg en un dia plujós que no garanteix res de bo, però és el que està programat i ho hem d'acomplir.

L'entrada al Castell ja feia presagiar el pitjor... vent, pluja, boira, gent, molta gent, aire, molt d'aire i la mullena garantida...
 
Però en aquestes condicions anem a fer i a veure tot allò que poguem d'aquest emblemàtic indret
 els edifics superiors
 La Crown Square
Edimburg i el seu Castell són dos punts essencials de la història d'Escòcia. 

Entrem primer a veure el Great Hall, que era la sala usada per les reunions del parlament escocès fins al 1639, que té un magnífic sostre enteixinat de fusta del segle XV, i una col·lecció d'armes, 
 
 
i on una elegant dama força "petxugona" ens rebia amablement...
Sortint altre cop a la Crown Square, entrem ara a l'edifici del Palace, amb la torre del rellotge, palau del s. XV, on es conserven "els Honors d'Escòcia" les "Regalias" o Joies de la Corona,

Royal Coat of Arms of the Kingdom of Scotland

(Aquest antic Escut d'armes fou utilitzat fins al 1603, i  reuneix tots els símbols nacionals d'Escòcia, la bandera, i l'estendard)

També a dins del Palace visitem les antigues estances del 1566...
i un cop tornats a la plaça, entrem a l'esquerra per visitar el Scotish National War Memorial, monument als soldats escocessos.

I a continuació ens enfilem fins a l'extrem més alt de la zona de la fortalesa on hi ha  la construcció més antiga, la petita capella romànica del segle XII, St. Margaret Chapel, erigida pel rei David I, en honor de la seva mare.
Per últim, i ben xops, abans d'abandonar el recinte encara anem a veure les Castle Vaults, soterranis que es van utilitzar com a calabossos per als presoners de guerra, i que es conserven amb unes ambientacions museístiques.
* *
Donem finalment per acabada l'accidentada visita al Castell d'Edimburg, i ens dirigim al restaurant per dinar, situat relativament a prop, en una plaça a sota mateix del Castell, la Grassmarket, es tracta d'una taverna antiga anomenada "The Beehive Inn", que vol dir "La Taverna el Rusc", molt acollidora
* *
A la tarda ens traslladem a la propera localitat de Rosslyn per conèixer la seva famosa Capella,
la Rosslyn Chapel.

La bellesa del seu entorn i el misteriós simbolisme de totes les ornamentacions interiors de pedra tallada, han inspirat i intrigat a artistes i tota mena de visitants.
 

Va ser fundada en 1446 pel príncep Sir William St. Clair. Durant anys posteriors la capella va quedar força abandonada i malmesa i no fou fins a principis del 1800 que la família St. Clair va iniciar els treballs de restauració que encara avui en dia continuen.
 
 
 El 1862 la capella va tornar a ser utilitzada com a església amb culte, malgrat haver-se convertit en un important destí per a tots els aficionats a l'esoterisme, sobretot després de que l'escriptor Dan Brown va ambientar en aquesta capella algunes escenes de la seva novel·la "El còdex Da Vinci", degut a les misterioses figures paganes com el Green Men, en les que s'ha volgut veure un significat màgic i masònic, relacionats amb els templaris.
 
 Entre elles també destaca la columna de l'aprenent Apprentice Pillar,
al voltant de la qual també hi ha una gran llegenda.
I finalment la misteriosa porta del darrera (*)
(*) segons diu una de les llegendes: Alguns sostenen que si el portal s'obrís, sería la fi del mon, ja que sortirien terribles monstres d'altres dimensions... 

Acabada tant interessant visita, aquest taxi tant típic s'oferia a retornar-nos a casa,
 però nosaltres ja portàvem el nostre autocar que ens va retornar a l'hotel sota la pluja constant que no parava.

Anàrem a sopar a "La Hispaniola". una mena de restaurant-pizzeria ben aprop de l'hotel,  i amb una ambientació força original, tipus galera de pirates...
* * *
El dia va acabar així, amb un sopar tranquil, i amb una pluja constant...
Ens quedava l'esperança de demà, que serà el penúltim dia de la nostra estada per aquestes terres.
El programa és anar a conèixer Sant Andrews, històrica ciutat medieval i bressol del golf.

Però això ho veurem en el proper post...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin