- La història comença aquí...
Ahir va ser un dia molt intens i força cansat, avui la previsió és una mica més suau.
En primer lloc ens desplaçarem a la propera localitat de Pushkin a uns 25 kilòmetres de Sant Petersburg, per visitar l'espectacular Palau de Caterina I de Rússia.
A la tarda està previst navegar pels canals de la ciutat i pel gran riu Nevà...
Després tindrem temps lliure per passejar per l'Avinguda Nevsky i finalment celebrarem la darrera eucaristia de cloenda del viatge.
Així, doncs, comencem el dia amb aquest breu desplaçament fins a la propera localitat de Pushkin.
Just en arribar i baixar de l'autocar ens esperava una sopresa agradable. Un grup de mitja dotzena d'homes músics, mig uniformats i espontanis, fan com d'embaixadors donant la benvinguda als visitants, i en funció de la nacionalitat que són, els toquen una música o altre, però amb tanta perspicàcia que així que vam posar el peu a terra ja estaven interpretant l'Himne d'Els segadors...!!!.
Evidentment ens vam quedar de pedra i de seguida entusiasmats ens vam posar a cantar. Val a dir que les propines van ser abundants i que aquests homes músics, amb el seu enginy, al final del dia deuen fer un bon calaix...
Però mentre ens acostem a l'entrada del Palau, parlem una mica de Pushkin, que és un dels conjunts arquitectònics i paisagístics més bells dels voltants de Sant Petersburg. Va ser utilitzat com a residència de camp per la família imperial. Conegut amb el nom de Carskoe Selo (el poble dels Tsars). A partir de 1937 passà a denominar-se Puskin en honor al poeta Alexander, qui va cursar els seus estudis de batxiller en aquesta ciutat.
Al 1710, un decret imperial concedia la propietat a Caterina, esposa de Pere I, i futura emperatriu.
Després d'esperar una bona estona a que ens toqués el torn d'entrada vam poder accedir al recinte del Palau, per la façana septentrional o pati dels carruatges. Travessant la fantàstica reixa de ferro forjat, que mostra l'aguila bicèfala i la corona, i també la "E" inicial del nom de la tsarina Isabel.
El Palau és una obra mestra de Rastrelli, sens dubte és un dels exemples arquitectònics més valuosos del rococó rus. La façana té 306 m. de llargada. Els capitells, els frisos i els guarniments tots són daurats... A l'esquerra de la façana contrasten les cúpules de l'església, també de Rastrelli, d'estil barroc rus.
Allí també ens esperaven uns altres músics, aquests encara més uniformats i engalanats, tocant una coneguda música clàssica, com a simpàtica benvinguda, i al mateix temps fent uns passos de ball amb molta gràcia.
També els vam filmar per anar ilustrant aquest matí tant especial i musical.
Un cop dins el Palau accedim a l'escalinata d'honor, obra d'Hipòlit Monighetti, del 1861, decorada amb gerros xinesos i japonesos originals i un bonic rellotge baròmetre de finals del s. XIX.
Des d'aquí s'accedeix a la Gran sala, la més espaiosa del palau, de 860 m2. també obra de Rastrelli. Durant les recepcions s'il·luminava amb unes 700 espelmes.
La quantitat de miralls i daurats proporcionen encara una major amplitud al recinte. I al sostre hi ha una pintura que representa el triomf de Rússia.
Iniciem tot seguit el recorregut pel llarg passadís que va comunicant totes les nombroses sales,
més de 25,
i arribem primer al menjador de gala
S'utilitzava pels convits especialment solemnes. La vaixella de porcel·lana, anomenada "de caça", de 1760, és un dels primers productes de la fàbrica imperial de Sant Petersburg.
A les parets hi ha quadres de Johann Groot amb temes de caça provinents de l'Ermitage.
(un detall del menjador)
En el sostre es troba una còpia del s. XIX de "el triomf d'Apol·lo".
Al llarg del corredor es va accedint a la multitud de sales diverses, el saló blau, el carmesí, el xinès, la sala dels retrats, etc. etc.
Veurem una sèrie de detalls diversos durant tot aquest recorregut
(retrat de Caterina I)
(la sala dels retrats)
I arribem a la joia de la corona, el "Gabinet d'àmbar", on està prohibidíssim fer cap foto,
i que té una història ben rocambolesca.
Es va fer, però, un esforç reconstructiu que va durar uns 25 anys, es van necessitar sis tonelades d'àmbar i una dosi infinita de paciència, i finalment el 31 de maig del 2003, el president Putin va poder inaugurar el ressuscitat gabinet d'àmbar, que els nazis van desmuntar i empaquetar i després es va perdre la pista i tota referència de on va anar a parar...
(fotos tretes d'internet)
Podeu veure la informació de l'enllaç anterior del Gabinet,
o també en aquest altre enllaç de la web oficial del Palau
Anem sortint del Palau per anar a visitar els jardins del gran Parc posterior
(façana posterior)
Passegem pels jardins tot contemplant la seva bellesa...
Al peu de la Galeria Jònica, construïda a l'estil d'un edifici neoclàssic, perque l'arquitecte Charles Cameron va rebre l'encàrrec de recrear en aquest edifici l'estil de les termes romanes...
Nosaltres, aprofitant l'escala d'accés, vam decidir fer-nos la foto de grup, clàssica de tots els viatges,
i aquest en va ser el resultat...
Seguidament vam anar fins al Pavelló de descans, edifici barroc a la vora del llac, construït també per Rastrelli,
on a l'interior ens esperava altre cop un grup d'homes per interpretar una altra cançó de la litúrgia ortodoxa, amb una veu solista força notable... (vegeu aquí sota)
En finalitzar els cants acabem de recórrer els últims espais dins del parc fins arribar a l'autocar que ens durà a dinar.
* *
Aquí acabem la visita del matí, i anem a dinar...
A la tarda agafarem una de les barques que circulen pels canals passejant els visitants i farem una volta per diferents canals de la ciutat amb una sortida a l'imponent riu Nevà, aprofitant per veure la ciutat des d'una perspectiva diferent.
Vam embarcar en l'estret canal Reki Mojki, a prop de la plaça de Sant Isaac (Isaakievskaja Ploscad), que passa per sota l'Avinguda Nevski, per torçar a l'esquerra i sortir, a través de l'estret canal anomenat el canal d'hivern que passa entre mig dels edificis de l'Ermitage, a mar obert, millor dit a riu obert al mig del Nevà.
Pel mig del riu observant els edificis i la panoràmica de la ciutat, passem per sota del pont de la Santíssima Trinitat
per agafar a la dreta el gran canal Fontanka (Reka Fontanka), on després d'un llarg recorregut, fem mitja volta enrera i tornem a agafar el primer canal Reki Mojki, per retornar al punt de sortida, tot veient interessants edificis i palaus...
també veiem ara la catedral del Salvador sobre la sangre derramada, des d'una prespectiva diferent, i altres edifics notables de la ciutat.
(vaig posar-me per navegar la samarreta que utilitzen els mariners russos...)
I retornem al punt de partida, la plaça de Sant Isaac.
Ha estat una passejada agradable que ens ha proporcionat vistes de la ciutat diferents de les que havíem tingut fins ara.
Un cop desembarcats, disposem d'una mica de temps lliure que nosaltres aprofitem per anar a passejar una mica per l'Avinguda Nevski.
Entrem dins del famós hotel Europa, d'estructura modernista preciosa,
i també de la preciosa pastisseria modernista, on volem veure els seu magnífic interior...
Finalment farem l'eucaristia de cloenda en l'església catòlica situada en la mateixa Avinguda Nevski.
I així acabem l'activitat del nostre darrer dia a Sant Petersburg.
* * *
Demà al matí, abans d'anar a l'aeroport, encara tindrem temps d'anar a visitar el famós indret de Peterhof (Petrodvorec), amb les seves fonts monumentals i les seves estàtues daurades.
Però això ho veurem en el proper post...
- La crònica del viatge continuarà aquí...(17)
1 comentari:
Em sorprén agradablement les moltes vegades que he pogut entrar en una esglèsia on feien ofici religiós. Més o menys com aqui, oi?
Publica un comentari a l'entrada