- La història comença aquí...
El nostre objectiu avui era visitar la regió de Fife, on comença la ruta dels petits i encantadors pobles pesquers, construïts tots ells, amb una pedra característica de la zona.
La ruta havia d'acabar a la històrica ciutat medieval de Sant Andrews.
Però, davant la persistència de la pluja, la guia va proposar un canvi en l'itinerari, ja que visitar poblets de costa amb la pluja i el vent atlàntic del Mar del Nord en contra, podia resultat francament molest i desagradable. Aniríem primer a conèixer una altra ciutat important de la zona, Dundee. La ciutat se situa a la costa est, en la parte nort de la gran badia o fiord que forma el riu Tay, a prop d'on el riu desemboca al Mar del Nord.
Dundee, a part de ser una ciutat molt industrial i molt dinàmica, posseix també l'honor de ser reconeguda, des del 5 de març de 2004, com La ciutat del Comerç just, que significa el reconeixement com a promotora d'aquest tipus de comerç.
Dundee va celebrar el seu octogèsim aniversari en 1991, i és coneguda també com la Ciutat del Discovery, en honor al RRS Discovery, la famosa nau d'exploració antàrtica de Robert Falcon Scott, que fou construïda en aquesta ciutat.
A més a més, posseeix una interessant Galeria d'art i Museu, "the McManus", que fou l'objecte de la nostra visita durant aquest matí i el nostre aixopluc de les inclemències del temps.
Entrem al museu pel vestíbul gòtic i la seva bonica escala de cargol
i després anem a recórrer algunes de les sales al nostre aire, on podrem contemplar desde pintura d'artistes locals i alguns d'internacionals, fins a obres d'art, ceràmiques i peces de cultures ètniques diverses...
En la galeria principal es recullen algunes peces recordant temps passats,
una mena de memòria humana,
St. Andrews va rebre l'estatut de "ciutat reial" (royal burg) en 1124, i es convertí en arquebisbat en 1466. La catedral es va començar a construir al segle XII, però no es va acabar fins el 1318, durant el regnat de Robert I d'Escòcia. En aquell moment era l'edifici més gran d'Escòcia, i St. Andrews, amb més de 14.000 habitants en el segle XVI, era una de les ciutats costaneres més importants al nord d'Edimburg.
Amb tot, durant la violenta Reforma religiosa del segle XVI, la catedral fou saquejada i va quedar en runes, i la ciutat va perdre gran part del seu poder i de la seva influència, quedant pràcticament arruïnada.
Enmig del fort vent i la pluja fem alguna foto de les runes principals,
i després entrem a visitar una cripta gòtica on es conserven una sèrie de sarcòfags,
la principal la del mateix sant Andrews,
i altres tombes de l'antiga catedral
* *
Cansats i remullats, anem a dinar en un lloc esplèndid i històric...
El lloc té tantíssima fama que sovint costa moltíssim, fins i tot anys,
poder llogar un camp per jugar-hi.
És precisament en aquest paisatge i en aquesta platja que veiem al fons amb fortes onades, on es van filmar les famoses escenas dels nois corrent a la pel·lícula "Carros de foc".
Després de dinar podem admirar els magnífics salons de l'hotel dedicats i ambientats amb obres d'art totes elles dedicades al món del golf, amb retrats de figures emblemàtiques i famoses d'aquests esport.
Es el que ells han anomenat The Austen Gallery.
(retrat de Joe Austen)
* *
En sortir de l'hotel, ben dinats, seguia plovent, però encara vam tenir el coratge d'anar a conèixer les runes del Castell de St. Andrews, enmig d'una ventada impressionant.
i de retorn ja cap a l'autocar, aprofitem per contemplar algunes de les magnífiques cases d'aquest històric indret, però tant ventat i tant plujós...
* *
El retorn fins a Edimburg, fou tot un itinerari de pluja i boira continua...
Aquest vespre ens esperava un comiat original i/o tradicional. Asistirem a un espectacle que sembla que és el més popular a Edimburg, un sopar en l'Hotel Thistle, King James, que es fa en un enorme saló ple de turistes com nosaltres i on, cap al final del sopar, per cert, cap meravella de sopar, a l'hora de les postres, comença un espectacle folklòric que, malgrat tot, té una certa categoria, si mes no en la qualitat dels participants músics i ballarines, com podrem apreciar en els videos que vaig poder salvar dels molts que vaig intentar fer enmig de la gentada.
The Jamie's Scottish Evening (the best show in the capital)
He posat aquesta primer enllaç a un vídeo que es troba a internet, on ja es pot veure un tastet de l'espectacle, que pel que m'ha semblat a mi, és el mateix que fan cada dia pels turistes.
Vol recollir una mica les tradicions musicals, i de dansa del país, i també la gran cerimònia que fan del Haggis, una mena de morcilla típica, feta de carn de cèrvol i menuts, que ens van donar a tastar.
Però la copeta de whisky per acompanyar-ho, si la volies, l'havies de pagar. Van ser una mica rancis, la veritat...
Però anem pas per pas a veure l'espectacle folklòric en si...
Primer va actuar el Jamie's Pipe Major, un home gran tradicionalment vestit, que aquí va interpretar entre d'altres peces, l'Amazing Grace
En segon lloc va actuar una noia violinista, la Gemma Donald, que era una autèntica virtuosa del violí.
En tercer lloc, un altre virtuós de l'acordió
A continuació una noia va interpretar una dansa tradicional ballant per damunt d'unes espases mentre el Pipe major l'acompanyava amb el sac de gemecs.
I per acabar la festa, el mestre de cerimònies, presenta a tots els actuants,
i acabem tots cantant l'hora dels adéus...
* * *
Així vam acabar la nostra darrera jornada a terres escocesses... sort que l'autocar ens esperava a la porta perquè, com podeu imaginar, seguia diluviant, com diuen per aquestes contrades...
"is raining cats and dogs"
Demà al matí tenim unes horetes per fer el comiat d'Edimburg, al migdia marxarem ja cap a l'aeoroport
Això, però, ho acabarem d'arrodonir demà en l'últim post...
i després anem a recórrer algunes de les sales al nostre aire, on podrem contemplar desde pintura d'artistes locals i alguns d'internacionals, fins a obres d'art, ceràmiques i peces de cultures ètniques diverses...
En la galeria principal es recullen algunes peces recordant temps passats,
una mena de memòria humana,
I com a obra pictòrica només un petit exemple d'una obra del Greco
Acabada la visita al Museu The McManus, segueix plovent i, com que s'acosta el migdia, hem de seguir la ruta vers St. Andrews
En arribar al lloc, ens dirigim directament a conèixer les runes i el que queda del que va ser la més gran i important església de l'Escòcia medieval, la Catedral de Saint Andrews
Amb tot, durant la violenta Reforma religiosa del segle XVI, la catedral fou saquejada i va quedar en runes, i la ciutat va perdre gran part del seu poder i de la seva influència, quedant pràcticament arruïnada.
Enmig del fort vent i la pluja fem alguna foto de les runes principals,
la principal la del mateix sant Andrews,
Cansats i remullats, anem a dinar en un lloc esplèndid i històric...
És a l'Hotel Rusacks, i al seu restaurant Rocca, que amb un emplaçament immillorable és just al davant dels famosos i prestigiosos camps de golf de The Old Course, que té la marca de ser considerat per molts com la "casa o el bressol del golf", perquè aquest esport va ser jugat per primera vegada en aquests "links" o camps, en els primers anys del 1400.
És, doncs, un lloc on es disputen importantíssims tornejos internacionals.
poder llogar un camp per jugar-hi.
Es el que ells han anomenat The Austen Gallery.
* *
En sortir de l'hotel, ben dinats, seguia plovent, però encara vam tenir el coratge d'anar a conèixer les runes del Castell de St. Andrews, enmig d'una ventada impressionant.
El retorn fins a Edimburg, fou tot un itinerari de pluja i boira continua...
Aquest vespre ens esperava un comiat original i/o tradicional. Asistirem a un espectacle que sembla que és el més popular a Edimburg, un sopar en l'Hotel Thistle, King James, que es fa en un enorme saló ple de turistes com nosaltres i on, cap al final del sopar, per cert, cap meravella de sopar, a l'hora de les postres, comença un espectacle folklòric que, malgrat tot, té una certa categoria, si mes no en la qualitat dels participants músics i ballarines, com podrem apreciar en els videos que vaig poder salvar dels molts que vaig intentar fer enmig de la gentada.
The Jamie's Scottish Evening (the best show in the capital)
Vol recollir una mica les tradicions musicals, i de dansa del país, i també la gran cerimònia que fan del Haggis, una mena de morcilla típica, feta de carn de cèrvol i menuts, que ens van donar a tastar.
Però anem pas per pas a veure l'espectacle folklòric en si...
Primer va actuar el Jamie's Pipe Major, un home gran tradicionalment vestit, que aquí va interpretar entre d'altres peces, l'Amazing Grace
En segon lloc va actuar una noia violinista, la Gemma Donald, que era una autèntica virtuosa del violí.
En tercer lloc, un altre virtuós de l'acordió
A continuació una noia va interpretar una dansa tradicional ballant per damunt d'unes espases mentre el Pipe major l'acompanyava amb el sac de gemecs.
I per acabar la festa, el mestre de cerimònies, presenta a tots els actuants,
i acabem tots cantant l'hora dels adéus...
* * *
Així vam acabar la nostra darrera jornada a terres escocesses... sort que l'autocar ens esperava a la porta perquè, com podeu imaginar, seguia diluviant, com diuen per aquestes contrades...
"is raining cats and dogs"
Demà al matí tenim unes horetes per fer el comiat d'Edimburg, al migdia marxarem ja cap a l'aeoroport
Això, però, ho acabarem d'arrodonir demà en l'últim post...
- La Crónica del viatge continuarà i acabar aquí...(09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada