dissabte, 8 de setembre de 2012

De Rússia a Escòcia, com si res hagués passat... (06)


El dia 20 de juliol passat, quan vaig acabar el post titulat: Escòcia: a la recerca de Nessie...
(vegeu aquí), deia això:

Demà sortirem d'Inverness i farem ruta cap al sud, amb destinació final a Edimburg. 
Travessarem un parc nacional i beurem una mica de wisky escocès...

Però aquest demà ha trigat força a arribar, gairebé un més i mig... i els amics que em seguiu ja en sabeu la raó... Vam empalmar gairebé un viatge amb l'altre, i el 27 de juliol volàvem cap a Moscou per visitar aquell país durant 10 dies, com haureu pogut comprovar en les 17 darreres cròniques (Posts) que he anat penjant durant aquest darrer més.

Costa una mica ara fer abstracció de totes les esglésies amb els campanars amb forma de ceba, de les estàtues daurades i les àguiles imperials dels tsars, i tornar a recuperar els verds paisatges d'Escòcia, les esglésies gòtiques, algunes abandonades o transformades en locals, i oblidar el vodka i pensar en el wisky. Però ho intentarem...
* *
Ara fem un salt enrera en el temps, i ens situem a dijous, 14 de juny de 2012. Avui havíem dormit per tercera nit a Inverness i ens disposàvem a marxar de la ciutat.
Abans, però, quatre detalls: Inverness és l'única ciutat de les Higlands que té l'estatus de ciutat de part del Regne, i només Edimburg, Glasgow i Aberdeen el tenen a Escòcia.
La seva població d'uns 50.000 habitants llargs es pot doblar en els propers anys ja que és una de les ciutats de l'Europa occidental que més creix últimament. 
El turisme té un paper important en l'economia de la ciutat, juntament amb l'administració i el sector de la sanitat. La major part de les industries tradicionals, com les destil·leries, han estat reemplaçades pel sector de l'alta tecnologia. El comerç és un altre sector majoritari. La ciutat té dos clubs de futbol: L'Inverness Caledonian Thistle FC, i el Clachnacuddin FC.
 Abandonem, doncs, la ciutat i emprenem el camí cap a les terres del sud, que ens ha de portar al vespre fins a Edimburg, i ho fem travessant el Parc Nacional més gran d'Escòcia The Cairngorms

Els Cairngorms són els altiplans més freds i nevats de les illes britàniques, i al seu interior es troben cinc de les sis muntanyes més altes d'Escòcia: Ben Macdhui (1309 m), Braeriach (1296 m), Cairn Toul (1293 m), Sgor an Lochain Uaine (1258 m), i Cairn Gorm (1245 m).

És una zona poc poblada degut a la naturalesa extrema del clima. Es poden conservar les congestes de neu fins ben entrat l'estiu en l'agost o setembre.  Aquestes muntanyes també són molt populars per practicar el senderisme. Amb tot la zona pot resultar perillosa en algunes ocasions a causa dels possibles canvis sobtats del temps i de les condicions climatològiques imprevisibles, per això s'han d'adoptar totes les precaucions necessàries per anar a  aquestes muntanyes.
 Passarem per la bonica població de Aviemore i els plans de Newtonmore, i finalment arribarem a la bonica població de Pitlochry, situada en la zona de Blair Atholl, i un cop allí visitarem una de les destil·leries de whisky més antigues d'Escòcia, on podrem veure el procés d'elaboració d'aquesta beguda nacional d'Escòcia, i fer una petita degustació de "l'aigua de la vida" com ells l'anomenen.


 
És la destil·leria Blair Athol, on vam poder fer una visita guiada per totes les instal·lacions, molt interessant i després una petita degustació, petita molt petita, perquè a més l'amfitrió et recomanava barrejar el whisky amb aigua per així trobar-li millor gust...?? (no ho vam fer, evident...!!!), així s'estalvien matèria prima... són espavilats els escocessos...!!





Durant la visita ens van explicar molt bé la diferència que hi ha entre un whisky "pure malt" i els "blend", com molt bé publicitava un dels seus promotors, el senyor Arthur Bell.
Tenen, a més, l'orgull de ser el "blend" més apreciat en tot el Regne Unit.

Blair Athol wins hearts through its contribution to the Bell's Blend, the most popular blended whisky in the UK.





Tenen una botiga molt ben muntada on pots decidir de comprar les ampolles que vulguis que no són precisament barates.

I mentre fèiem la degustació d'un dels seus millors whiskys, el que porta el mateix nom de la destil·leria, el Blair Athol, vam anar observant la resta de les instal·lacions molt endreçades i ben organitzades...
 
Tenen tanta estima i tant d'amor al seu whisky que li dediquen versos tan acurats com aquest que podem veure penjat a l'entrada del lloc on tenen dipositades les botes més antigues...
Si entre els meus lectors habituals o esporàdics, blocaires o no, hi ha alguns amants del whisky, us recomano aquesta web: www.discovering-distilleries.com on podreu seguir un itinerari a través de les 12 destil·leries més importants d'Escòcia: Glenkinchie, Blair Athol, Dalwhinnie, Royal Lochnagar, Cragganmore, Cardhu, Glen Ord, Clynelish, Talisker, Oban, Caol Ila, Lagavulin.


Jo no sóc cap expert en la matèria, m'agrada potser una copeta de whisky de tant en tant, i com que darrerament m'han regalat algun ampolla de Cardhu, doncs farem una copeta en acabar aquest post, per recordar aquests dies en terres d'Escòcia.

Acabada la visita a la destil·leria ens traslladem fins a la propera localitat de Dunkeld on dinarem, però abans anirem a conèixer la seva Catedral.


Dedicada a Sant Columbà, fou construïda durant més de 200 anys entre 1260 i 1501, amb una mescla d'estils gótic i normand. El 1689 durant la batalla de Dunkeld, la catedral i el poble foren destruïts pel foc.

Posteriorment fou restaurada solament la part de l'absis de la gran catedral, la que ara podem visitar.
 
La resta de la nau no fou reconstruïda i està invadida per les herbes i sense sostre...
A l'interior de la capella destaquen els finestrals, l'orgue,
 
 
  i la tomba del famós personatge anomenat el "llop" de Badenoch...

La catedral està emplaçada en un lloc privilegiat i amb un entorn bellíssim a la vora del riu Tay, com podem comprobar en aquestes fotos...
 
 



Abandonem aquest bell indret per dirigir-nos a l'hotel on dinarem, el Hilton d'aquesta població, també situat en un lloc preciós enmig de la natura...


 


 
 
 La porta ens revela l'edat de l'edifici del 1900...
* *
Parò, abans d'abandonar la zona muntanyosa de les highlands, vull mostrar-vos dos exemplars de mamífers típics d'aquestes terres. Potser el que crida més l'atenció és el de la vaca peluda, anomenada de la raça Higland cow, també coneguda com a Longhorn, Hairy Coo o Hielan Coo.
 molt espectacular com podeu veure...
 I l'altre exemplar és aquest magnífic gat salvatge

El gat salvatge viu en boscos, i en llocs poc degradats i allunyats dels nuclis urbans. Típicament forestal, pot ocupar, així mateix, les bosquines i els matollars densos que li ofereixen prou cobertura
Molt esquerp i agressiu, defuig la presència humana, de manera que és difícil de veure'l.
Solitari, surt a caçar preferentment al crepuscle i a la nit, tot i que pot mantenir-se actiu durant les vint-i-quatre hores del dia.

  
És un predador típic de rosegadors, tot i que les aus (particularment ocells), amfibis, rèptils i, fins i tot, insectes també constitueixen un percentatge significatiu de la seva dieta.
(els qui em coneixeu ja sabeu que els gats són una de les meves debilitats...)
* * *
Després de dinar hem de proseguir el nostre camí cap a Edimburg, tot fent camí pel Regne de Fife, passant molt a prop de la viva ciutat comercial de Perth, que no visitarem. Us poso un enllaç (aquí) per si voleu més informació d'aquesta important ciutat

Al cap d'una quants kilòmetres, mig endormiscats pel rum-rum de l'autocar, ja veiem davant nostre les primeres imatges del famós e imponent Forth Rail Bridge*,

  i un cop travessat el fiord de Forth ens aturem uns instants per poder fer les fotos de tant important e històrica infraestructura (construïda entre 1883-1890)
 des del poble històric de South Queensferry, a 14 kms. del centre d'Edimburg.
 
 
 (sempre es agradable guardar un record d'una visita a un monument històric)
(*) El puente es considerado, incluso todavía hoy, como una obra maestra de la ingeniería. Tiene 2,5 km de longitud, y su doble vía de ferrocarril se eleva a 46 m sobre el nivel máximo del agua. Consta de dos tramos principales de 520 m, dos tramos laterales de 200 m, 15 tramos de aproximación de 
51 m y cinco de 7,6 m. Cada tramo principal contiene dos ménsulas centrales de 104 m de altura, que descansan sobre pilares de 21 m de diámetro. Los cimientos del extremo sur del puente fueron construidos mediante caissons bajo aire comprimido, a una profundidad de 27 m.

 * *
Després de contemplar l'espectacular i original pont, ja entrem definitivament a la ciutat d'Edimburg...
 Ens instal·lem a l'hotel molt cèntric, i de seguida, veient que fa una bona tarda, aprofitem per sortir i patejar una mica els voltants de l'hotel. Som molt a prop de l'església de St. Giles i abans que tanquin a les 19 h. anem a visitar-la i de camí ja veiem el típic ambient escocès pel carrer...
Saint Giles, és el principal edifici religiós de la ciutat que es va començar a construir en 1387 al damunt d'una construcció normanda. La torre central amb la característica cúspide coronada, es remonta a 1495. L'església actualment és de culte presbiterià.

Com que eren prop de les set, hora de tancament, ens vam haver d'afanayar per poder-la visitar i captar alguna imatge...
 
 
 
 
   La resta del temps vam anar circulant pels carrers del voltant per situar-nos una mica en el context d'aquest centre històric, a quatre passes del seu famós castell, que visitaríem a l'endemà.

 
Aquest símbol amb la bandera i l'unicorn, corona l'edifici que hi ha a la plaça davant l'església de Saint Giles, i on es reunien per comentar els fets principals de la ciutat...

(són realment diferents...)
 

Com que ja començava a fosquejar i s'acostava l'hora de sopar i descansar, ens dirigim cap a l'hotel i demà serà un nou dia, el primer dels dos que dedicarem a conèixer la zona d'Edimburg. 

Les previsions del temps no eren gaire bones, i anem a dormir amb un presentiment al cor.... ai, que demà ens plourà...!!

* * *

Demà sortirem de dubtes, però això, com sempre, serà en el proper post...







LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin