dijous, 8 d’agost de 2013

Avui ens enlairem fins als llacs... (04)

Aquesta és una excursió que feia temps teníem ganes de fer. Mig en pla turista-dominguero, mig en pla excursionista.

Desde el peu de l'estació d'esquí de Panticosa (1.184 m.) s'agafa un telecabina que en pocs minuts et deixa a la cota 1.865 m., en l'anomenat Puntal de los Petros. 

L'objectiu és arribar als dos estanys o ibons que diuen per aquí, l'Ibon de Sabocos, a 1905 m. i l'Ibon de los Asnos, a 2060 m. Els dos estan molt a prop l'un de l'altre, i situats el dos just al peu de la imponent massa rocosa de la Peña Sabocos (2.757 m), en la seva vessant nord.

Hi ha però una facilitat per als no gaire caminadors, es tracta d'una mena de tot terreny gegant, com un autobús enorme, que fa el recorregut des del final de telecabina fins a l'ibon de los Asnos, per tant pots arribar a l'ibon més alt sense caminar un borrall. 
Ep...!!, tampoc ens agrada això a nosaltres. Hi ha la opció de fer-ho a peu, es clar, però la pujada molt costeruda a ple sol i per una pista pedregosa és força molesta.

Hi ha una alternativa mitjana, que és la que optarem per fer nosaltres, i és que l'autocar fa una parada a mig camí per la gent que vol anar caminant fins a l'ibon de Sabocos, que es dóna la circumstància que és més avall de cota del lloc on et deixa el cotxe. Per tant, és la primera vegada a la meva vida de muntanyenc que arribem a un llac de pirineu fent un camí de baixada. Després tocarà pujar, evidentment...
A pocs metres d'on ens deixa l'autocar, camí de l'ibon, hi ha una taula orientativa i un petit mirador per contemplar tots els pics de la carena fronterera que ens envolten. Amb el matí de sol que ens fa sense ni un sol núvol, la vista és espectacular.

Des d'aquí podem identificar els pics següents: el Midi d'Ossau (2.884 m)
També treu el nas cap a la dreta, la piràmide triangular del Balaitous (3.151 m)
Al davant nostre mateix tenim els cims del conjunt de les Argualas, damunt del Balneari de Panticosa, tres pics que superen els 3.000 metres
I també podem veure allà al fons, un altre dels gegants del pirineu, el Vignemale (3.298 m)
Iniciem, doncs, el descens cap a l'ibon que comencem a albirar després de superar un petit turonet que ens l'amagava...
Encara que inicialment no ho sembla, però s'han de baixar força metres per arribar a les vores del llac
 

A la dreta s'endevina una cabana de pastors... ens hi encaminem tot baixant pel pendent herbós
A mig camí ens trobem un pastor que controla un nombrós ramat de vaques, i ens comenta que demà les faran pujar per la collada de Sabocos que hi ha just al davant, per traslladar-les a la vall del costat, la vall de la Ripera o Rincon del verde, on les deixaran pasturant tot l'estiu, i on ens diu el pastor, que és un dels racons més bonics d'aquesta zona...
Algun dia haurem d'anar-ho a comprovar.

El ramat de vaques ens envolta per tots costats,
i ens encanta veure-les gaudint d'un menjar tant abundós,
i sobretot aquestes menjant floretes grogues semblen ben felices...
Entre la Marta i jo mateix, ens dediquem a fer un monogràfic fotogràfic
de vaques i paisatge...




Seiem una estona contemplant el paisatge i la quietud de l'indret, acompanyats només pel so del dringar dels escallots de les vaques...
I comencem la pujada altre cop fins al punt de partida, la parada de l'autobús...
En arribar a la parada ben acalorats, tenim la sort que al cap de cinc minuts arriba l'autobús que anava de pujada cap a l'ibon superior, el de los Asnos, i aprofitem per enfilar-nos i així arribar còmodament al llac per poder-lo conèixer
(aquest és l'Ibon de los Asnos)

De retorn, el cotxe ens portarà al punt de sortida, la part superior de l'estació d'esquí, on podem gaudir també d'una esplèndida panoràmica, tant de la Sierra de la Partacúa, com de la resta de pics

i aprofito el dia fantàstic i la bona visibilitat per a fer una panoràmica general de tots els cims que tenim a l'abast (vegeu el video)



Després anem a dinar en el mateix restaurant senzill de l'estació d'esquí, i en acabar baixem altre cop amb el telecabina i al peu de l'estació seiem a l'ombra a fer un bon cafetó...
Fa molta calor i decidim per tant tornar tot seguit cap a Tramacastilla, al nostre resguard de Casa Parda, i fer una bona migdiada.

A mitja tarda, prenem una clara a la terrassa del Bar Blasco, asseguts a la fresqueta, i cap al tard fem una passejada fins al poble veí, a Sandiniés, tot veient com les darreres llums del dia van tenyint de groc les muntanyes del voltant.




Els últims rajos de sol tenyeixen de daurat els cims
de Peña Blanca (2556 m) i de Peña Roya (2578 m).


* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin