La sobirania de Gibraltar va ser transferida al Regne de la Gran Bretanya el 1713 mitjançant el Tractat d'Utrecht després de la Guerra de Successió Espanyola. Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).
És un penyal de pedra calcària al territori d'ultramar britànic de Gibraltar que s'eleva per sobre la planura de la comarca del Campo de Gibraltar a l'extrem sud-oest d'Europa, al sud de la península Ibèrica.
La major part de la zona superior del penyal està inclosa en una reserva natural on viuen un quart de miler de mones de Gibraltar (Macaca sylvanus), que són els únics primats que existeixen en estat salvatge a Europa.
El penyal de Gibraltar era una de les Columnes d'Hèrcules i era conegut en èpoques antigues pels grecs com Mons Calpe; l'altre pilar era el Mons Abyla o Djebel Musà*, del costat de l'Àfrica de l'estret de Gibraltar.
(*) Djebel Musà —en àrab جبل موسى, Jabal Mūsà—, en català mont Moisès, és el nom donat a una muntanya localitzada a la part més al nord del Marroc, que fa 842 m d'altitud, al costat africà de l'estret de Gibraltar.
(al fons la silueta del Djebel Musà, de 842 m.)
En èpoques antigues aquests dos punts marcaven el límit del món conegut, un mite d'origen fenici. La llegenda diu que foren altars erigits per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mítica expedició d'Hèrcules.
* *
Vam començar la nostra visita a la zona traslladant-nos amb un mini-bus, a través dels túnels de Rosia Bay, fins el punt més meridional d'Europa, l'anomenat la "Punta Europa". Tenim Àfrica a la nostra esquena...al fons es veu la silueta del Djebel Musa, el considerat altre pilar d'Hèrcules.
Des d'aquest punt podem veure els pocs 14 kilòmetres que separen la península Ibèrica del continent Africà. I com aquesta curta distància és una de les causes que impulsen a molts emigrants a llençar-se a l'aventura de creuar aquesta mànega d'aigua que veiem ara tan tranquil·la, però sovint causant de tragèdies irreparables amb el naufragi i la mort de molts homes i dones que buscaven una vida millor i més digna a les nostres costes.
Et fa realment sentir esgarrifances només pel fet de mirar aquest braç de mar aparentment tant bonic i plàcid, i la costa africana tant poc llunyana, i pensar tot el que aquí, malauradament, pot succeir cada dia.
Des d'aquest punt també es veu perfectament l'amplada de l'estret i la sortida a l'oceà atlàntic, a la dreta.
I també constatem el gran trànsit marítim que hi ha en aquesta zona al costat de l'estret i de la badia d'Algeciras.
* *
Seguidament pujarem cap a les zones altes del Penyal, declarada Reserva Natural, i tindrem els primers contactes amb les famoses mones de Gibraltar,
Aquí vam ser testimonis de la picardia i la llestesa d'aquests animals quan aquesta mona que veiem a la dreta li va robar el gelat a una noia que tot just l'acabava de comprar...
Sense importunar-les gaire, i també sense donar-les massa confiances, es deixen observar i fotografiar, estan super acostumades al turisme... (vegeu el video)
* * *
Després, a continuació entrarem a les sorprenents Coves de Sant Miquel.
La calcita, que és el material que conforma la pedra calcària,
es dissol lentament per acció de l'aigua de pluja. Aquest procés al
llarg del temps pot formar coves. Per això, com que el penyal de
Gibraltar està constituït de pedra calcària, és natural que allotgi més
de cent coves. La cova més prominent és aquesta Cova de Sant Miquel, que es troba a mig camí a la cara oest del penyal.
Sortint de la cova, tenim la panoràmica de Gibraltar i la Linea de la Concepción als nostres peus.
* *
I ara, fent un salt en la cronologia de la visita a aquest lloc tant peculiar, ens traslladem a l'inici de la visita, la entrada al City center de la ciutat de Gibraltar,
que la única cosa curiosa que té és un carrer comercial tipus Andorra, ple de botigues i alguns bars i restaurants, les bústies i cabines al més pur estil britànic, i els Bobis anglesos que parlen andalús, això és la cosa més original de totes.
* * *
Algun petit monument recordatori dels guàrdies de Corps, els artificiers que van defensar la plaça.
I les inevitables botigues de souvenirs, merchandaising i vins i licors.
* * *
En el camí de retorn fins a Màlaga, vam fer una parada tècnica a mig camí per estirar les cames i vam aturar-nos a Puerto Banús, la meca de la gent xarona i rica que gaudeix de posseir uns vaixells enormes, un iots sofisticats, només a l'abast de multimilionaris...
És un punt clàssic d'estiueig de la Jet-set espanyola i internacional.
A part de servir-nos per estirar les cames i veure aparadors i iots increïbles, també serveix per comprovar la fatxenderia d'aquests tipus de gent a qui els encanta aquest ambient.
Vam fer quatre fotos aprofitant la bonica posta del sol, i vam fugir corrent cap a Màlaga a descansar.
Abans, però... pensant que potser algun dia em pot tocar la loteria, ja vaig deixar mig emparaulat el model de iot que em faria gràcia comprar per anar a "fardar" per aquestes costes..!!
* * *
Demà serà el darrer dia de la nostra estada a la Costa del sol i encara tindrem temps de descobrir un parell de coses super interessants: el Conjunt arqueològic dels Dòlmens d'Antequera, i la pròpia ciutat d'Antequera d'un gran interès històric.
Tot això ho veurem en la propera i darrera crònica d'aquest viatge de fi d'any per terres d'Andalusia.
- La crònica continuarà aquí...(07)
1 comentari:
Ara amb el Brexit acabat de sortir del forn, tornarem a sentir negociacions sobre la "sobirania" del Penyal, i tornarem a recuperar aquest concepte amb la mentalitat de l'Antic Règim i el famós tractat d'Utrech. Al segle XXI hem acceptat que la sobirania la té el poble, i crec que el poble de Gibraltar ja s'ha pronunciat pro clar, malgrat parlar andalús.
Publica un comentari a l'entrada