dimecres, 28 de gener del 2009

Per terres de Castella... (01) - Ávila

- La història comença aquí...

Aquesta nova sortida de sis dies per terres de Castella i Lleó amb Mundo Senior, ha tingut una diferència important en quant a les anteriors.
Ens han hostatjat en un magnífic hotel a la localitat de Barco de Ávila, una població de 2500 habitants, situada al peu de la Sierra de Gredos, a 1009 m. d'altitud. Está situada en el límit de les provincies de Salamanca, Cáceres i Ávila, al suroest d'aquesta, i és el cap natural de la comarca formada per les Valls del riu Tormes i del Aravalle, més conegut com Alto Tormes. Queda a mig camí entre Ávila i Palencia.

L'hotel Real de Barco (3***S), és realment esplèndid i molt recomanable. Les habitacions són super confortables, molt ben equipades, les parts comunes àmplies i agradables, i el menjar, aquesta vegada, contràriament al que sol passar en altres viatges de Mundo Senior -que sembla et vulguin fer aborrir el menjar de tant mal fet i escàs-, ha estat molt correcte, fins i tot diria que molt bo.

Amb aquesta base d'operacions, doncs, tan confortable, ens disposàrem a visitar el primer dia la ciutat d'Ávila, que era a uns 70 kilòmetres d'aquí.

L'autocar ens traslladà en poc més d'una hora fins al Centre d'Informació de visitants on ens recollí a peu de muralla el guia local, en Martin, un senyor de mitja edat simpatiquíssim.

En arribar a Ávila per primer cop, impressionen de veritat les seves magnífiques muralles del segle XII, tan ben conservades..., amb els seus 2,5 kms de longitud, amb 2500 merlets, 88 torres, 6 portes + un absis catedralici i una espadanya...

però de fet, què podria explicar d'Ávila, que és una ciutat tan coneguda per mitja humanitat, i tant famosa precisament per les seves muralles...?

La visita guiada consistí en circular per dins del recinte emmurallat de la ciutat medieval, tot contemplant els seus temples, palaus i mansions de la noblesa castellana.

Vam poder contemplar la magnífica portalada original de la catedral, ara en un lateral, que visitaríem per la tarda, el Palau episcopal, l'impressionant palau dels Dávila, seu d'un llinatge nobiliari a partir del segle XIII,

el Torreón de los Guzmanes, un dels més singulars de la ciutat,
construït a principis del segle XVI.

La Mansión de los Superunda, palau renaixentista del segle XVI, el Palau de los Almarza, altres portes d'accés a les muralles, amb alguna perspectiva magnífica de la seva longitud,





per acabar visitant, com era obligat,
el Convent de Santa Teresa, edificat en el segle XVII damunt del solar de la seva casa natal, d'estil barroc i ple d'imatges de la santa atribuïdes a Gregorio Fernández.


En la capella-oratori de la Santa, lloc de culte per excelència de la ciutat d'Ávila, el guia s'esplaià parlant-nos de la vida i miracles de la Santa i de les seves virtuts, mística i qualitats intel·lectuals.


(quin millor colofó que reproduir aquí al costat la cèlebre frase de Santa Teresa)

(cliqueu aquí si voleu aprofondir en la seva vida i obra)

Finalment veiem l'església de Sant Joan, i tot passant per la Plaza del Mercado chico i l'Ajuntament, acabem la visita guiada a la plaça de la catedral davant de la Mansión de los Velada...

* * *

Després de dinar temps lliure que vam aprofitar per entrar a visitar la Catedral i els seus tresors patrimonials, i després recòrrer altre cop alguns carrers de la ciutat i sortir per la porta de l'Alcázar
per veure l'església de Sant Pere, la primera església romànica d'Ávila

La Catedral impressiona pel seu aspecte de fortalesa.

Iniciada al segle XII en estil romànic tardà, va quedar rematada al segle XVI amb les traces de la primera catedral gòtica espanyola.
A l'exterior predominen més els detalls d'una fortalesa que d'un edifici religiós.
Al seu interior veiem el gòtic estilitzat i la magnífica silleria i l'orgue,



i també impressiona la girola i el sepulcre de "el Tostado" que va ser bisbe d'aquesta diòcesis, tan esplendorós que sembla més un retaule que no pas una sepultura, obra de Vasco de la Zarza, una de les obres més importants de l'escultura renaixentista de Castella i Lleó.

La girola és arquitectònicament un dels espais més singulars de la catedral...













Cal destacar també la Capella major, un prodigi de la darrera arquitectura romànica i primera del gòtic major,

amb el magnífic retaule, l'última obra de Pedro Berruguete (1503).

I finalment visitem el claustre i el museu ple d'obres d'art com, entre moltes altres, aquesta casulla-dalmàtica del segle XV.


(L'anècdota de la visita va ser el joc del gat i la rata amb el vigilant de la catedral, ja que aquest és un dels llocs dels que absurdament prohibeixen fer tota mena de fotografies. A la majoria de llocs i monuments està prohibit fer fotos amb flash, i ho entenc per no perjudicar amb la llum les obres d'art, però amb les càmeres digitals d'avui en dia que poden fer fotos perfectament sense flash, és realment discutible la prohibició, i sempre penses que els motius són més aviat comercials, així si vols un record t'obliguen a comprar postals i llibrets... El fet és que totes aquestes fotos que heu vist les vaig fer d'amagat d'una mena de "sabueso" que ens anava controlant i gairebé perseguint per tot el recinte. Quan girava l'esquena, jo darrera una columna..., clic, foto... i així tota l'estona. Quan ens mirava, tots fèiem cara de poker...)

Acabada la visita i per pair una mica tot el que acabàvem de veure, i treure'ns de sobre el fred i la gelor acumulada, vam entrar a prendre un café ben calent... Ávila és la capital de provincia espanyola situada a més altitud 1.130 metres, i el seu clima és sumament fred.

Malgrat això, encara vam continuar la nostra visita a la ciutat.
Sortírem del recinte emmurallat per la porta de l'Alcázar

per veure l'església de Sant Pere, primera parròquia d'Ávila, d'estil romànic i coronada per un bonic rosetó gòtic.

La prespectiva de les muralles i la porta des de la plaça de Santa Teresa és magnífica.


Finalment, per acabar ja el nostre periple per Ávila, ens dirigim a visitar la Basílica de San Vicente, fora muralla, situada just davant de la porta de Sant Vicenç, just aquella de la qual tenim una rèplica al poble espanyol de Barcelona

La basílica es va aixecar en el lloc on foren apresats pels romans i martiritzats al segle IV, en temps de l'emperador Dioclecià, el jove Vicenç i les seves dues germanes, Sabina i Cristeta, als quals està dedicada la basílica. Es construí entre els segles XI i XIV, d'estructura bàsicament romànica amb afegits d'estils posteriors, gòtic, protogòtic, i isabelí.

Destaquen de manera especial la portalada basilical,

la nau central i la capçalera romànica,

i especialment la tomba-sepulcre dels màrtirs que, en una sèrie de petites i magnífiques
esculptures policromades, narra el martiri dels tres germans.

El baldaquí que la cobreix és del segle XV.

A la cripta de la basílica es venera la Virgen de la Soterraña, imatge romànica que segons la tradició era del temps dels apòstols i va ser enterrada a l'arribada dels musulmans, d'aquest fet li ve el nom "soterraña". Ferran III "el sant", i Santa Teresa de Jesús li tenien gran devoció.

***
Ara sí que donem per acabada la nostra visita a la ciutat d'Ávila.
Encara des dels afores de la ciutat fem una parada per contemplar a la llum de la posta, la magnígica prespectiva de la ciutat emmurallada.


Hem pogut conèixer per fi una de les ciutats castellanes importants, que no havíem tingut ocasió de trepitjar fins avui, d'aquelles que sempre havíem sentit anomenar com ciutats de "rancio abolengo"...

(demà travessarem la Sierra de Gredos per anar a conèixer la zona de Arenas de San Pedro...)



➢ la història continua aquí... (02)

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

A l'hivern els de l'Imserso no parem, eh?
Magnífic reportatge.

Salvador ha dit...

Si noi, no parem...!!
I la feinada que em prenc intentant comentar tot allò que anem veient aquí en el Blog.
Val a dir que m'agrada fer-ho, i així és una bona manera de recordar-ho i de fer participar als parents i amics d'allò que nosaltres hem pogut gaudir.
Salut

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin