divendres, 10 d’agost de 2012

MOSCOU, a la llum d'un primer dia... (02)


El nostre primer objectiu d'avui, dissabte 28 de juliol, era patejar la Plaça Roja de Moscou. 

L'autocar que ens hi portava des de l'hotel, en el seu itinerari va passar per davant de l'edifici imponent de la Duma, i després per davant d'un altre edifici, no tant imponent però sí més tenebrós, l'antic palau que fou seu de la temible KGB.


 (la Duma)
 (el KGB)


Arribem a la Plaça Roja pel seu costat sud-est, darrera de Sant Basili, i ens disposem a visitar la Catedral. 


Abans, però, veiem, ara de dia, la imponent torre del Salvador (Spásskaya), amb el rellotge que marca l'hora oficial de la ciutat, i al costat veiem també la petita torreta del Tsar, on Ivan el terrible diuen que es posava per contemplar les execucions que es feien a la plaça, davant mateix de Sant Basili.

Farem primer una mica d'història per ambientar-nos.

Aquesta catedral de Sant Basili és l'estendard de l'art religiós rus i la figura emblemàtica de la capital. Es compon de nou esglésies unides entre si. 
Després de la importantíssima victòria sobre els tàrtars que va tenir lloc a Kazán en 1552, i que va significar l'alliberament del jou dels mongols, el Tsar Iván IV, el terrible, per commemorar aquest triomf, va fer construir una església dedicada al sant protector del dia de cada una de les grans batalles guanyades.

En pocs anys, la primitiva construcció de fusta fou substituïda per l'actual, finalitzada pels mestres constructors Postnik i Barma en 1561. 

El cos central està dedicat a la intercessió de la Verge, festivitat que en el calendari ortodox se celebra l'1 d'octubre, dia de la conquesta definitiva de Kazán. Encara que el nom oficial sigui el de "Catedral de la Intercessió", se la coneix popularment com Sant Basili ja que conté una capella funerària construïda en 1588, i separada de les altres, amb les restes del sant.

Basili era un personatge molt peculiar i molt estimat pel seu poble, i dotat de grans capacitats profètiques...
tant era així, que fins i tot va predir públicament l'assessinat del primogènit per part del seu pare Iván el Terrible.

Al centre de l'església s'alça una torre bellíssima en forma de pinya coronada per una piràmide i una petita cúpula daurada en forma de ceba que sosté la creu altíssima.



Al seu voltant irradien nou capelles que posseixen altres tantes torres octogonals, amb cobertes en forma de pinya o de ceba, totes diferents, el que li dona aquest aspecte tan caracterísitc i únic.

 
La capella major, amb un apreciable i ric iconostasi 

 serveix de suport de les vuit capelles menors, alternativament circulars i hexagonals, totes elles coronades per cúpules i decorades interiorment. 
 
En els murs es poden veure frescos del segle XVI. Les galeries i els corredors interiors estan decorats amb motius vegetals i fantàstics, realitzats al segle XVII.


Sortim finalment de l'edifici contemplant aquesta magnífica icona del Crist, una de tantes versions de l'anomenat "Mandylion de Abgar".
 
* *
Ja hem conegut un dels edificis més emblemàtics de la Plaça Roja que, com podem contemplar, és plena de gom a gom de tota mena de turistes, especialment xinesos i japonesos, i alguns de catalans també...



Observem amb curiositat la entrada interminable de gent per visitar el mausoleu de Lenin que presideix el centre de la plaça.



Nosaltres ho podrem fer opcionalment el darrer dia de la nostra estada a la ciutat, encara que alguns personalment no hi tenim massa interès per veure un personatge momificat...




A continuació anàrem a conèixer els opulents magatzems GUM (Glavny Universalny Magazín, o Magatzem general estatal). El gran edifici va ser construït entre els anys 1888-1893, d'acord amb el projecte d'Aleksandr Pomerancev. L'edifici té un front de 250 m. i està format per una gran galeria central i dues de laterals cobertes amb voltes de cristall i estructura de ferro, una concepció moderníssima per aquell temps.










 Aquests magatzems són l'emblema i signe del capitalisme consumista que en pocs anys ha canviat la fesonomia del país...
Entre els ciutadans es diu que són "una exhibició de preus", fent referència a la venda principalment d'articles de marques cares, inasequibles per al comú dels russos.
Aquest "capitalisme consumista" ho constatarem tot seguit quan veiem les ostentoses i exagerades limusines que circulen per tot arreu del centre de Moscou, especialment avui dissabte, en que la gent aprofita per casar-se...

 ...ho trobeu romàntic o una mica "kitsch"...?
 * *
Després d'aquesta digressió, anem a conèixer la Gran Catedral del Crist Salvador, la catedral ortodoxa més alta del món, una preciosa reconstrucció de l'antiga catedral destruïda per Stalin el 1931 per a construir el Palau dels Soviets, projecte que finalment fou abandonat.

La reconstrucció d'aquesta imponent catedral es va fer en commemoració del 850è. aniversari de la fundació de Moscou, celebrat el 1997. Es va fer a imatge i semblança de l'antiga catedral, un projecte liderat per l'alcalde de Moscou, Luzkov.
Les façanes estan enriquides amb uns magnífics grups escultòrics en bronze.

 Veiem també la cripta on es fa el culte i es veneren boniques icones.

 En el costat oriental dels jardins que rodegen l'església es troba el monument al Tsar Alexandre II, acabat el 2007.
 Des de la mateixa església i en especial des del pont del Patriarca que hi ha al davant de la façana principal, es veu una bonica vista del riu Moskva dominada pel espectacular monument en forma de caravel·la dedicat a Pere I el Gran, també inaugurat el 1997, obra característica de l'escultor Z.Zeriteli


Amb aquesta darrera visió de la façana de la catedral, acabem la visita del matí i marxem cap a dinar a un popular restaurant armeni-azerbaitjan on, com no podia ser d'una altra manera, també trobàrem uns nuvis celebrant el seu casament, amb un ritual familiar molt original i emotiu que no vam poder ni voler gravar.

* * *
Així acabem aquest matí de dissabte, el primer de la nostra estada a Moscou, i és que la vida del turista és dura i feixuga, i en poques hores veus i fas tantes coses diverses que quan intentes resumir-les te n'adones que és pràcticament impossible. Les transcric amb detall perquè així el record quedarà més viu per quan volguem rememorar-lo més endavant.
A la tarda ens espera una nova experiència també força desitjada, viatjar amb el famós metro de Moscou..., però això ho veurem en el proper capítol
 

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Més que una crónica Salvador, és un reportatge amb tots els ets i uts, i la camisa vermella et queda bé, sembles l'Espinàs...
Encara que no et deixi comentaris llegeixo totes les cróniques dels teus viatges, i aquesta de >Moscou< encara la seguiré més.

salut

Salvador ha dit...

Gràcies amic Francesc, la veritat és que jo no arribo a la super-producció teva de post diari, però els pocs que vaig fent m'agrada dedicar-m'hi i disfruto recordant totes les vivències dels viatges. A posteriori serveixen com un bon record de tot allò que vas fer i que la memòria a vegades ja no ens permet de recordar...
Jo també miro de seguir-te amb asiduïtat.
Salut, també...

marisa ha dit...

A banda de fer cultura, em quedo bocabadada de les fantàstiques fotos que ilustren els teus reportatges.

Mª Teresa ha dit...

Salvador, el seguiment que fas és exhaustiu, serveix per recordar tots els detalls. Jo sols escriuré vivències. Endavant.

Maria Teresa ha dit...

Salvador, tot exacte no et deixes res per comentar. Jo sols farè vivències.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin