diumenge, 12 d’agost de 2012

MOSCOU, un museu subterrani, el metro... (03)

La història comença aquí...

Som encara a la tarda del nostre primer dia a Moscou, 28 de juliol...

No us espanteu, no m'he tornat rus de sobte, això és el resultat de la visita a la típica botiga a la que indefectiblement tots els guies de tots els viatges, en un moment o altre, et porten per comprar records o coses típiques del país.

En aquest cas va ser un petit magatzem on venien "matrioshkes" i moltes altres coses, com barrets fantàstics per usar aquí en aquest país on a l'hivern poden baixar molts i molts graus sota zero. Puc donar fe que el cap el vaig notar ben i ben calentet... Però, com és evident, no me'l vaig comprar.

Per dissimular l'interès manifest per a que hi féssim una mica de despesa, ens van oferir un petit tastet de wodka que pel meu gust era força aigualit.

                             Sortint de la botiga anàrem fins a la plaça Kievsko Vokzala,
                                 davant mateix d'aquest impressionant edifici stalinista, 
 on al peu d'aquesta estació de tren, la Киевский вокзал
 agafàrem el metro a la parada Kievskaya, de la línea circular, per començar la nostra aventura-experiència de conèixer directament el metro de Moscou.
 (anem cap avall)
(dimensions enormes)
Abans, però, de començar l'aventura, veiem algunes característiques i detalls d'aquest servei...
El metro de Moscou va ser inaugurat el 1933, conegut també com el Palau del poble. És un dels més ràpids, profunds, extensos i també el més luxós i més concorregut del món, amb els seus 10 milions d'usuaris a diari.
La xarxa metropolitana compta en l'actualitat amb 12 línies i 185 estacions, i una extensió total de 300 kms. Els trens comencen a funcionar a les 5:30 am, i fins a la 1 de la matinada.
L'interval entre dos trens és de tan sols 90 segons, i la velocitat mitjana dels trens és de 42 kms/hora.

La distància mitjana entre estacions és de 1.800 m., l'estació amb la distància més gran és de 6.700 m. i es troba entre les estaciones de Krylátskoye i Strógino, i la de menor distància és de 500 m. entre les estacions de Delovoy Tsentr i Mezhdunaródnaya.
 
  Els trens de Moscou són els mateixos que s'utilitzen en les línies d'altres ciutats de l'antiga Unió Soviètica com Sant Petersburg, Novosibirsk, Minsk, Kiev...
* * *
Trepitgem, doncs, aquesta primera estació, la Kievskaya, que està decorada amb relleus i mosaics, com un autèntic saló...

 Farem un recorregut de tres parades per la línia circular, núm.5
  fins arribar a la parada de nom impronunciable..., Novoslobodskaya
Aquesta és especialment bonica pels seus vitralls i els seus mosaics



Com si es tractés d'una autèntica capella...

Seguim el nostre itinerari subterrani marcat per la Tatiana, la nostra guia, per tal d'anar descobrint algunes de les estacions més espectaculars de la línia circular, i la propera parada serà la de Komsomol'skaya
 Torna a ser un autèntic saló decorat amb medallons de mosaic i plafons daurats amb els simbols dels soviets, làmpades boniques, i en especial ens fa il·lusió veure el Sant Jordi omnipresent...





La quarta estació, encara dins de la línia circular, serà la de Kurskaya, més senzilla però amb una espectacular pilastra en un dels seus vestíbuls...

 A continuació deixarem la línia circular núm.5, i canviarem de línia agafant la Línia 3.
Una sola parada més i baixem a una de les més monumentals, la de Ploshchad Revoluysii.
Construïda el 1939, està dedicada a la Revolució d'Octubre. 


Sota els arcs dels túnels d'accés a les andanes, units per parelles, hi ha magnífics grups escultòrics de bronze, al·legòrics als "herois de la Revolució".

 

Com un autèntic museu...

Acabarem l'itinerari saltant un parell de parades més dins la mateixa Línia 3, fins arribar a la darrera del nostre recorregut, la de Smolenskaya... molt més senzilla, però plena de simbologia soviètica. 




* * *
La sortida a l'exterior ens deixà molt a prop del carrer Arbat (Ulica Arbat), un carrer de vianants dedicat plenament al comerç, però que ens va decebre una mica ja que les botigues eren molt senzilles, una mica del tipus del "tot a cent", amb records i "souvenirs".

Aquesta zona durant el socialisme es va convertir en un focus de l'inconformisme ciutadà, per això abans de les Olimpíades del 1980 les autoritats la van convertir en un carrer dedicat al comerç .

La majoria vam aprofitar per seure i prendre un refresc, tot comentant l'aventura subterrània i les meravelles que acabàvem de veure del famós metro de Moscou.
  
Per acabar, i mentre reposàvem, vam poder sentir aquest parell de noies russes interpretant una cançoneta, probablement alguna cançó tradicional, acompanyant-se d'un instrument tradicional semblant a un llaüd.



Tanquem així, amb una mica de música, la crònica de la nostra intensa primera jornada a la ciutat de Moscou.

* * *
Demá al matí, diumenge, farem l'eucaristia i després visitarem el famós Kremlin...



4 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

M'has fet recordar el metro d'una manera molt gràfica, és fantàstic. Esperarè el que ens diràs demà.

Marta ha dit...

Sempre que ens oferien gorros de pell, teniem una bona escusa dient que en el nostre país no ens fan falta, malgrat que havien gorros de dona estil Dr.Zhivago veritablement bonics dignes de lluir-los al costat de l'Omar Shariff.

marisa ha dit...

Sabia que el metro de Moscou era fantàstic pero amb les fotos ha quedat demostrat. Tinc un dubte: la gent ho respecta? Vull dir: no ha pintades i graffittis per tot arreu com aquí?

Salvador ha dit...

No, Marisa, no vam veure ni una sola pintada en tot el recorregut, i a més hi ha molta vigilància.
Suposo que encara tenen interioritzat aquella mena de por del control d'èpoques passades, oi?

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin