A Ribes de Freser aquests dies celebraven la seva festa Major, per aquest motiu hi havia molta gent i era sempre difícil trobar un aparcament si volies baixar per participar en algun dels actes de la Festa.
Ho vam fer un parell de vegades ja que també teníem família i amics que passaven aquests dies aquí.
Però nosaltres, sobretot, ens vam voler dedicar a voltar pels diferents pobles de la vall per descobrir racons amagats i alguns pobles que encara no havíem trepitjat mai.
El nostre hotel era situat al mig d'un prat, uns quants metres per damunt de la població, i al peu dels cims de la Serra Cavallera i el Taga, i amb vistes al Balandrau, Torreneules, Bastiments, etc.
El primer dia d'estada al poble el vam dedicar a recórrer els seus carrers i places i a passejar pels entorns, enfilant-nos fins un passeig elevat amb bones vistes sobre Ribes i amb un parell de fonts interessants.
Dues fonts amb històries per contar...
El poble de Ribes els travessen dues vies principals, per un costat el riu Freser,
i per l'altre la via del cremallera que dona accés a la Vall de Núria.
Des de l'alçada del passeig tenim una vista molt bona de l'entorn que ens permet veure amb tot detall, i amb l'ajuda del zoom de la càmera, el privilegiat emplaçament del nostre hotel.
I des de l'hotel la vista, en direcció sud-est, del Taga omnipresent
El primer poble que visitarem a l'endemà serà el de Campelles.
Farem una ruta que ens van recomanar, no la carretera principal, sinó una d'alternativa que fa una mica més de volta però permet gaudir d'unes bones vistes i d'uns boscos interessants...
La serra Cavallera al fons
Tot el massís del Puigmal davant nostre,
I altre cop el cim del Taga
Arribem a prop del migdia al poble de Campelles
amb temps per fer-hi un tomb pels seus carrers,
prendre un refresc, i preparar-nos per un bon dinar en un restaurant que ens havien recomanat i que també jo recomano després de l'experiència... "Cal Ras". Cuina ben elaborada, ben presentada i de qualitat, i gent molt amable.
* * *
La majoria de les tardes les vam utilitzar per fer una mica de relax, migdiada, i cap a mitja tarda una mica d'exercici a la piscina de l'spa, aigues fredes i calentes, sauna, jacuzzi, etc.
* *
L'altra sortida interessant que vam fer fou la de visitar un indret que havíem conegut de molt joves quan érem aquells excursionistes que ens menjàvem les muntanyes amb delit i gairebé sense cansar-nos... però d'això ja fa més de 50 anys
M'estic referint al Santuari de Montgrony, o Capella de Santa Maria de Montgrony
Tot just arribar, des de la placeta que hi ha davant de l'hostatgeria, tenim una vista privilegiada de l'entorn
El poble de Gombrèn al fons, des d'on parteix la pista que arriba aquí dalt al santuari
Magnífica panoràmica amb el Pedraforca ben visible al fons.
Una llarguíssima escalinata condueix fins la porta de la petita ermita dedicada a Santa Maria, que es troba encastada al penya-segat o cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1370 metres, en el municipi de Gombrèn, comarca del Ripollès.
Just sobre el cingle on està situada la capella hi ha l'església de Sant Pere de Montgrony.
És un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes. La capella es troba adossada a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere.
S'hi venera una imatge de la Mare de Déu. Es tracta d'una verge negra, refeta en gran part després que un incendi casual, el 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere.
Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400, època en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit el 1650-52.
"Una tradició vol que fos trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart d'hora del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí una capelleta amb una inscripció al·lusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits; per això ha estat anomenada la Mare de Déu de la Llet i advocada per les dones que alletaven els seus fills. Font, imatge i inscripció, on es parla del primer i llegendari Hug de Mataplana del 804, són obra del segle XVII, coetànies de l'època de construcció del santuari".
Sant Pere de Montgrony es troba en el pla que forma el serrat de sant Pere, un assentament privilegiat amb vistes a tota la comarca...
De retorn al pla de l'hostatgeria, decidim quedar-nos a dinar,
després prendrem un cafè a la terrassa, a l'ombra d'un til·ler, gaudint de la bona vista...
* * *
L'endemà era 15 d'agost i Ribes estava en plena Festa major. Vam poder participar una estona en la cercavila dels seus gegants, en Manelic i la Núria.
De camí cap al centre de la vila ja els trobem a punt per la desfilada... i al cap de poca estona ja circulen pels carrers fent alguna dansa ritual
* *
Encara ens quedava un altre poble proper per visitar Pardines.
En un dissabte força calorós enfilem per una carretera sinuosa fins al centre de la població i anem a fer un tomb per conèixer una mica l'indret.
L'antic safareig encara en ús.
Dos racons del poble
I aquí l'anunci d'on dinarem "Can Manel", un antic bar de poble regentat per un matrimoni de certa edat...
Tota una institució que ens va fer patir una mica, no pel menjar, que fou abundant i bo, sinó per l'atabalament de l'home, en Manel, un neguit que no parava amunt i avall, servint begudes i vermuts, i parant taules.
L'atabalament li va durar fins a l'hora de pagar, ja que per fer els comptes feia servir una petita llibreta que era tot un poema, amb les pàgines tant aprofitades de números atapeïts que semblava talment un joc de rol... Finalment ens va acabar cobrant la seva dona en una de les poques estones que va sortir de la cuina on estava atrafegada fent dinars.
Experiències curioses i divertides que sovint trobes quan circules per aquests petits pobles de muntanya
* * *
Hem passat uns dies gaudint de la natura, coneixent pobles petits, gent maca i diferent, hem tastat una festa major de poble, ens hem relaxat, també hem menjat bé, i sobretot hem oxigenat els pulmons.Ara aviat encarem el més de setembre amb una perspectiva de tardor que segurament serà "calenta".
El nostre país està en un moment històric i dependrà del que passi en el mesos propers perque tirem endavant cap a la llibertat total, o reculem enrere de manera ben penosa.
I com deia el nostre enyorat Miquel Martí i Pol...
Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
* * *
1 comentari:
Encantador territori
Publica un comentari a l'entrada