La històrica ciutat de RODÉS (Rodez), capital del departament d'Avairon (Aveyron) - Occitània...(04)

• La història comença aquí...

Després de l'itinerari tan variat d'ahir, avui toca ciutat, i dedicarem tot el dia a conèixer els diferents monuments, museus, i llocs emblemàtics de la ciutat que ens acull, Rodés.

Es la capital del dept. de l'Avairon, antiga Roergue: Roergue és una regió històrica d'Occitània que limitava al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí. La seva capital és Rodés. 

Roergue fou transformat en departement de la República Francesa el 1790, i s'anomenà Avairon, a causa del nom del riu que el travessava. Quan el 1808 fou creat el departament de Tarn i Garona, Avairon va perdre l'extrem a l'oest del seu territori, de manera que avui la majoria de Roergue és el departament d'Avairon, mentre que una petita part és a l'extrem oriental de Tarn i Garona.

Avui, acompanyats pel nostre excel·lent guia local, en Gregory, visitarem els llocs principals de la ciutat, començant per la majestuosa Catedral de Notre-Dame. Una obra mestra d'estil gòtic inspirada en les grans catedrals del nord de França, construïda entre els segles XIII i XVI, amb un campanar de 87 metres que domina la ciutat; un casc antic amb mansions medievals i renaixentistes, com la casa Armagnac del s.XVI, el Palau Episcopal, etc.

També cal ressaltar el Museu Soulages, dedicat a l'artista local de nomenada internacional Pierre Soulages (de qui en parlaré més endavant), ubicat als jardins de la fira i totalment integrat al paisatge, en un projecte arquitectònic de l'estudi dels arquitectes catalans RCR, d'Olot.

També visitarem el Museu Fenaille, d'història i arqueologia, i la seva col·lecció d'estàtues-menhirs, la més important d'Europa.

Així, doncs, amb aquesta perspectiva tant completa i engrescadora, iniciem la primera activitat del dia amb la visita a la catedral.

 Ens situem, davant mateix de la façana principal que està en restauració, on podem apreciar la magnífica rosassa i la terminació superior d'estil i`èpoques posteriors. El més curiós d'aquesta catedral és que una mica més avall del que veiem a la foto, no hi ha cap porta d'entrada, sinó simplement un mur tancat, la qual cosa demostra que va ser construïda com una autèntica defensa o fortalesa. Està classificada com a Monument històric de França des de 1862.

Accedirem pel seu costat dret anant a buscar la porta lateral occidental.

Abans, però, veiem al darrera nostre just aquí a l'esquerra, l'edifici també medieval de la casa dels canonges.

 

 En entrar a la catedral per aquesta porta lateral, la primera cosa que veiem és aquest orgue tant bell i impressionant.

I finalment el detall de les escultures de la part més superior...

Una autèntica obra d'art.

Just a l'esquerra tenim la nau central encarada al nord, on es pot apreciar que al fons hi ha un mur, el mateix que hem vist des de l'exterior, i on s'ha aprofitat per a situar l'altar per les celebracions, ja que a l'extrem oposat hi ha el cor de fusta, amb l'absis i la girola.

Girant-nos altre cop a l'esquerra veiem el braç del creuer occidental amb l'estructura afegida de l'ambó gòtic, per on hem accedit a la nau.

(detall de l'ambó)

L'altre braç del creuer, l'oriental, l'ocupa totalment la gran estructura de l'orgue.

Mentre el guia ens va explicant la història i característiques de la catedral anem circulant i observant altres detalls, com inicialment aquesta maqueta de tot l'edifici

(observeu la sensació de fortalesa que dona la façana principal 

on hi ha aquest mur enorme que va des del terra fins la rosassa)

Aquí tenim un parell de les naus laterals, i tot circulant per elles i per darrera de la girola, podem veure alguns exemples dels vitralls, tant dels clàssics antics, com també alguns altres moderns ben originals.

 (detall del vittrall clàssic)

Altres elements destacables són, aquesta bonica finestra, una filigrana de pedra d'una de les capelles laterals

 o aquest sarcòfag amb inscripció paleocristiana

 (uns bonics reflexes del sol)

I un parell de retaules en capelles laterals

 

Veiem ara dos exemples més de vitralls moderns

La darrera visita la fem a la dependència oratori on hi ha el santíssim on veiem aquests sostres molt originals.

 Un cop finalitzada la visita a l'interior de la catedral, sortim a l'exterior per veure la magnífica imatge del campanar i de l'absis

 També aprofitem per donar un tomb pels voltants de la catedral i veure alguns edifici medievals interessants, com aquest de la Maison de Benoit, del s.XV.

 I entrant a través d'aquest passadís de l'edifici veiem el seu patí interior amb la típica estructura medieval

Al costat mateix d'aquesta antiguitat del s.XV, un modern restaurant ens ofereix aquesta curiosa i divertida imatge

Encara una altre edifici interessant del s. XVI.

Acabem la passejada veient la torre fortificada de l'antic Palau episcopal, al costat esquerra de la catedral

 I uns pocs metres més avall, al costat de la plaça principal, hi ha el nostre hotel de residència l'Hôtel du Midi (Logis), amb l'autocar de POL viatges aparcat davant mateix.

* * *

Però el matí no s'acaba pas aquí, encara ens falta anar a descobrir un dels museus més interessants de la ciutat, el Museu Soulages. Situat dins un parc anomenat Jardin du Foirail, Avenue Victor Hugo, 12000 Rodez.

 
Després d'un breu descans dins el parc per recuperar forces, anem a visitar aquest important museu dedicat a l'artista local Pierre Soulages, que és obra de l'estudi d'arquitectes catalans RCR (Rafael Aranda, Carme Pigem, i Ramon Vilalta) d'Olot. (cliqueu l'enllaç damunt dels noms)












Els volums de l'edifici comparables a una mena de caixes sàviament encaixades en el paisatge del parc, estableixen una mena d'unió entre els nous barris de la ciutat y el centre històric i la catedral que és a tocar darrera mateix.





El conjunt està cobert amb acer Corten, un material que en rovellar-se crea una pàtina entre el vermellós i el marronós que recorda els tons del treball del pintor, mundialment reconegut, Pierre Soulages (1919), el proper 24 de desembre, complirà els 100 anys.

 Aqui veiem el sector de l'entrada, i a sota un cos d'unió on s'ubiquen les oficines del museu.

 També és destacable aquesta original entrada al bar restaurant, actualment regentat pels guardonats chefs Michel i Sebastien Bras (amb estrelles Michelin).

Un cop som dins, comprovem que el museu es compon de diferents salons alts i clars, que es combinen amb d'altres de més baixos i foscos, que produeixen ambients lluminosos molt diferents, deliberadament alternats. 

Això té els seus efectes sobre les obres exposades.

Es comença la visita per una sala on hi ha una mostra dels 104 vitralls traslúcids que l'artista va fer per l'abadia de Conques

Arribats a aquest punt hem de parlar de l'artista Pierre Soulages, que va ser un gran experimentador sobre els materials i aquí podem llegir alguns trets de la seva evolució...

Essent un adolescent, li va commoure la bellesa de l'arquitectura de l'Abadia de Conques, i fou aleshores que l'artista va decidir consagrar-se a l'art.

Quan li van proposar de realitzar els vitralls d'aquest tresor de l'art romànic no va dubtar ni un instant a dedicar-se a aquest projecte en el que va estar treballant durant set anys (1987 al 1994), en total va fer 104 vitralls translúcids que van canviant de colors en funció de la llum i de les hores del dia.

Soulages està considerat un dels principals representants de l'informalisme a França. La seva pintura es caracteritza pel refús radical de la figuració i pels grans trets de color en vertical i horitzontal que ocupen quasi tota la superfície de la tela. 

Normalment dominen, en les seves grans composicions, els colors negres i bruns, amb petites zones més clares en contraposició. 

La pintura de Soulages té un efecte monumental de fort impacte i és alhora molt dramàtica

En aquest escrit podem veure els trets principals de quina es la seva filosofia respecte al seu estil d'art

Per això se l'anomena el mestre de "l'ultranegre", i ha fet dues donacions de la seva obra a la seva ciutat natal, Rodez, que ara podem admirar.

Gairebé 500 obres que contenen la totalitat dels treballs preparatoris pels vitralls de Conques, i de l'obra impresa (aiguaforts, litografies, serigrafies), això com també olis sobre tela, pintures sobre paper, les famoses nogalines, bronzes, i un important fons documental.

Veiem algunes obres representatives

 

 I ara una petita mostra més d'uns quadres a l'oli...

 

Crec que amb aquesta mostra queda força ben representat l'estil de l'artista.

Sortim, doncs, ben satisfets de la visita i d'haver conegut aquest estil d'art "ultranegre" tant original. Visita a aquest peculiar museu que us recomanem vivament.

Anem a dinar al restaurant "Kiosque" que hi ha dins del mateix parc.

* * *

Després del dinar ens queden encara coses per veure a la ciutat, i la visita d'un altre interessant Museu, el Fenaille, però per no cansar-vos massa, això ho veurem en el proper capítol.

• La crònica continua aquí...(05)