Els grecs fundaren a Cumas (Cumae en italià), a pocs kilòmetres al nord de Nàpols, el primer enclau comercial vers l’any 750 a.C. Situada a uns 10 km. al nord del cap Miseno, fou la primera colònia grega establerta a Itàlia. Fins a finals del segle VI a.C. no va parar de prosperar i es va estendre per la Campania incloent-hi les planures Flegreas, i els turons que la separaven de la badia de Nàpols, a on van fundar els ports de Miseno i Dicearquia, i més tard la colònia de Neàpolis, l’actual Nàpols.
A sota d’aquestes runes existeixen diverses coves on, segons conta la llegenda, en una d’elles s’allotjava la famosa Sibil·la de Cumas.
La paraula sibil·la prové d’ un personatge de la mitología grega i romana. Era una dona que disposava de poders per a la profecia, inspirats pel déu Apolo. Des d’aleshores venen nomenant-se així a totes les dones que van exercir aquesta capacitat de profetitzar. Les sibil·las tenien la seva vivenda en les grutes o a prop dels corrents d’aigua. Les profecies eren manifestades sempre en estat de de trànsit i expresades en hexàmetres grecs que es transmetien per escrit.
Sibil·la de Cumas era natural d’ Eritrea, ciutat important de la Jonia (en la costa oest de l’actual Turquia). El seu pare era Teodor y la seva mare una ninfa. Es conta d’ella que va nèixer en una gruta del mont Córico. Va nèixer amb el do de la profecía i feia les seves prediccions en vers. Se la coneixia com Sibil·la de Cumas, perque va passar gran part de la seva vida en aquesta ciutat situada en la costa de Campania (Italia).
La foto correspon a La sibil·la cumana, pintada per Miquel Àngel a la Capella Sixtina
En l’antiguetat se la considerà com la més important de les deu sibil·las conegudes. Se l’anomenava també Deífoba, paraula que significa deïtat o forma de déu. Apolo era el déu que inspirava les profecies de les sibil·les. A la sibil·la de Cumas li va prometre concedir-li un gran desig. La sibil·la va agafar un grapat de sorra a la seva mà i va demanar de viure tants anys com granets de sorra havia agafat; però s’oblidà de demanar l’eterna joventut, així és que amb els anys va començar a consumir-se tant que van haver de tancar-la en una gàbia que van penjar al temple d’Apolo a Cumas. La llegenda diu que va viure nou vides humanes de 110 anys cada una.
La visita a tot aquest complex no donà gaire més de si que veure quatre runes mal conservades del Santuari d'Apolo,
unes vistes esplèndides sobre la costa mediterrània,
i la visita a una de les llargues coves on segurament se celebraven els ritus profètics de les Sibil·les.
* * *
La visita a Cuma era a prop de Nàpols i tot just després de dinar vam arribar a l’hotel. La major part del grup vam decidir aprofitar la tarda lliure per anar a visitar el Museo di Capodimonte. El problema era que està situat a la part nord alta de la ciutat antiga, i no disposàvem de l’autocar. Així que vam decidir agafar un autobús que ens acostés al museu.
Aquí va començar una aventura per recordar, ja que després d’esperar gairebé 15 minuts l’autobús, quan va arribar anava ple com un ou i nosaltres èrem més de vint persones, per tant ens vam encabir com bonament vam poder a dins, però amb l’agravant que a cada parada allò s’anava omplint cada vegada més i va arribar un moment que anàvem com sardines en llauna. Ben estibadets.
L’alarma va saltar en un moment donat quan, un lladregot va intentar robar la cartera del nostre company l’Alfons i saltar de l’autobús en la propera parada...!!!
Ai las...!!
La sort va ser que l’Alfons amb uns reflexes rapidíssims, el va poder agafar per la samarreta i el jove va quedar penjat com un pollastre a la porta del bus i quan es va veure perdut enmig de la cridòria de tots nosaltres, va llençar la cartera a terra i fugí corrents. Afortunadament la cosa no va passar de l’ensurt i l’Alfons va recuperar totes les seves pertinences.
Fou l’aventura napolitana del dia.
* * *
Una mica esverats per l’aventura, i després de respirar a fons i de recuperar la calma, ens vam disposar a gaudir de les meravelles del Palazzo Reale di Capodimonte
Aquest Palazzo Reale és el palau més esplendorós de Nàpols. Un luxós refugi construït pels Borbons als afores de la ciutat antiga. Al seu interior, distribuït en més de cent sales bellament decorades, s’exposa una de les col·leccions de pintura i escultura i arts decoratives més importants d’Itàlia.
Es tracta d’un dels millors museus d’Itàlia, comparable amb els Uffizi de Florència o la Accademia de Venecia.
El palau es va haver d’ampliar quan el rei va heretar la col·lecció de la seva mare Isabel Farnesio, la família de la qual, que contà amb papes i personatges rics i poderosos, havia anat recollint durant més de tres segles.
Un altre dels atractius del lloc són els extensos jardins que envolten el palau que fins i tot podrien rivalitzar amb els de Versalles.
* * *
Com he fet en cròniques anteriors, he agrupat totes les fotos que vam poder recollir de les innombrables obres d’art, en un àlbum que podeu obrir clicant al damunt, aquí sota mateix...
 |
| Museu di Capodimont |
* * *
Demà anirem a la costa Amalfitana...
(La història continua aquí... 10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada