(La sèrie comença aquí...)
Les poques hores lliures que ens quedaven cada tarda en retornar a Nàpols després de les sortides del matí, les vam aprofitar per passejar una mica pel centre i descobrir indrets interessants de la ciutat, que ara vull reflexar aquí abans de tancar aquesta llarga crònica del nostre viatge a la Campania italiana.
Ens hem assegut diverses vegades a la terrassa de l'històric i famós Cafè Gambrinus, a la plaça Trento e Trieste tot veient passar la vida de Nàpols davant nostre,
vam trepitjar les galeries Umberto I, amb la seva magnífica estructura metal·lica,
vam veure els dos Castells, el Nuovo
i el de l’Ovo,
i també vam aprofitar per visitar magnífiques esglésies com les de San Lorenzo
i San Domenico Maggiore,
així com l’espectacular carrer dels pessebres, la via San Gregorio Armeno, on molts artesans des de molt antic es dediquen a l’art de les figuretes de pessebres.
S’hi poden descobrir autèntiques meravelles.
Vam passar per davant del Municipio, l’Ajuntament de Nàpols,
i no vam gosar ficar-nos, només vam treure el nas, en algun dels bigarrats carrers de l'antic
“quartieri spagnoli”.
I també tot prenent un gelat a la Via Partenope, davant del port de Santa Lucia, vam poder contemplar a l’horitzó la silueta retallada de l’illa de Capri,
uns nuvis que s’acabaven de casar,
i el sempre omnipresent volcà adormit, el Vesuvi, presidint’ho tot.
* * *
No ens queda res més que tancar a poc a poc els ulls i recordar amb calma totes les sensacions viscudes, totes les meravelles contemplades, totes les obres d’art, monuments, i tots els paisatges que ens han acompanyat aquests dies, mentre deixem sonar una música alegre i napolitana que ens recordarà aquestes terres cada vegada que la sentim de nou...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada