Arribar a Paestum, és una sensació molt especial, tens la impressió d'haver-te traslladat de cop a l'època grega. La prespectiva dels tres temples dòrics perfectament conservats al llarg dels segles és magnífica i grandiosa.Diuen que el poeta Shelley va dir: "es grandiós, més enllà de les paraules". Ja que Paestum és sens dubte el conjunt arqueològic més evocador del sud d'Itàlia. El nucli del jaciment el constitueixen els tres temples dòrics, gairebé perfectament conservats, que han estat considerats per molts especialistes com els més bells de l'antiguitat grega. A la qualitat dels temples, però, també s'afegeix l'entorn de prats verds i flors en un conjunt de camps oberts que fan d'aquest escenari una realitat única.
Paestum està a uns 90 km. al sud de Nàpols. La seva història va començar com a Poseidonia, la ciutat de Poseidon, una colònia fundada pels grecs en el segle VI a.C. Després va ser absorbida pels romans el 273 a.C. quan va rebre el seu nom actual, però va ser totalment abandonada a causa de la malaria i d'una devastadora incusió dels sarraïns. Aleshores va quedar abandonada i oculta sota la malesa durant centenars d'anys.
El primer temple que ens trobem, el Tempio di Hera , és el més antic, temple dòric de l’època arcaica.
El segon, més grandiós i més ben conservat, és el Tempio di Nettuno, del segle V a.C. encara que li falta el sostre es manté l’entaulament, els timpans o frontals, i part de les columnes del segon pis.
El tercer temple, una mica més aïllat dels altres dos, és el Tempio di Cerere (de Ceres), en realitat dedicat a la deessa Atenea, i probablement construït en algun moment de la història a cavall dels altres dos temples.
La bellesa d’aquests temples i d’aquest emplaçament és tal que va ser la causa que fessim moltíssimes fotos que, evidentment, no puc abocar en aquesta crònica, però sí que puc donar l’oportunitat de visionar-les, a qui les vulgui veure, a través de posar aquest enllaç a un àlbum de Picasa que us permetrà donar un cop d’ull a totes les fotos que vulgueu. Es la vostra opció... (Cliqueu al damunt de la portada de l’àlbum aquí sota).
 |
| Paestum, la ciutat dels tres temples |
La resta de materials grecs i romans són menys importants, però val la pena visitar-los, i en especial val molt la pena la visita al Museu, on hi una autèntica col·lecció de peces úniques trobades al jaciment.
Vegeu-ne alguna mostra,
I també, com he fet abans, poso un altre enllaç a un altre àlbum de Picasa on podreu veure la totalitat d’objectes del Museu que vam poder fotografiar... (Cliqueu al damunt de la portada de l’àlbum aquí sota).
 |
| Museo Nazionale de Paestum |
Cal destacar, però, d’aquest museu una de les peces més valuoses: les pintures murals de la tomba del bussejador (del 480 a.C.). Ja que possiblement siguin els únics exemples que quedin de la pintura mural grega d’aquell període.
Les pintures, cinc en total, formaven originalment part d’un tomba, d’un taüt.
Quatre mostren escenes d’un banquet funerari, i les cançons, jocs, músics i companys que acompanyaven al difunt.
El cinquè panel, que probablement era la tapa del taüt, conté la pintura més famosa i mostra un home un “bussejador” –d’aquí el nom de la tomba-, en el moment de llençar-se per submergir-se en un mar blau.
En el moment de cercar informació per documentar aquesta crònica... tot cercant per internet he trobat un enllaç interessant en el món dels blogs que circulen per la xarxa, el Blog s’anomena “Salms” (vegeu aquí), i fa una aportació interessant.
És un video-poema de Roberto Mussapi que podeu escoltar i llegir en italià, i llegir-lo també en català, i contemplar-lo més avall en un vídeo que s’inspira en les obres pictòriques de la tomba del tuffatore (capbussador, en italià) de Paestum.
M’ha semblat molt interessant i oportú posar l’enllaç directe del vídeo també aquí... (desitjo que us agradi)
* * *
I amb aquesta aportació romàntica, literaria i mig filosòfica, acabem per avui la crònica d’aquest dia tan especial.
El cansament i la calor van fer que el retorn cap a Nàpols es convertís dins l’autocar en una autèntica migdiada per tothom, agombolats però amb una música de fons d’unes belles cançons napolitanes... “o surdato ‘nnamurato”
* * *
Demà anirem a Visitar Cumae, i la cova de la famosa Sibil·la...(La història continua aquí... 09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada