El Solbes ara, davant el flamant incompliment del govern, contraataca amenaçant amb que imposarà per Llei un finançament unilateral si no hi ha acord.
FANTÀSTIC, senyors polítics catalans, ja teniu la coartada perfecta per respondre a les amenaces... Oi que les Lleis, quan ells volen se les passen per els cataplines ? (vegeu aquí). Doncs, vinga, que facin lleis, que ja tenim l'exemple i el model del què hem de fer amb aquesta nova LLei, el que ells mateixos fan quan els convé, i a més a sobre encara intenten justificar-ho amb malabarismes linguístics pensant que ens poden enredar una vegada i una altre. I a més a sobre, i amb tota la barra, esgrimeixen l'argument de que hem de ser "responsables" i "solidaris"... Però Quina Barra...!!!
Aquí la seva tècnica, que se'ls veu el llautó, és anar allargant el procés, esperar a veure si arriba la sentència del T.C., que acabi de retallar les expectatives d'un bon finançament, i al final intentar "in extremis" arribar a un mal acord amb els catalans, que sigui una almoina que no satisfaci a ningú, fent veure que al final són generosos i tot, i que fins i tot sembli que tots hi hem guanyat...
Això últim, no s'hauria d'admetre, i si no reaccionem i plantegem ja el "tancament de caixes", retenim els diners a Catalunya, i els obliguem a baixar del burro i a negociar, no tenim res a fer.
Si s'ha d'incomplir alguna llei, doncs, què hi farem..., hem tingut molts bons mestres en aquesta pràctica, oi?.
4 comentaris:
El forn de vots que el socialisme té a Andalusia i Extremadura a força de fer polítiques no productives i si monetaries a costa de Catalunya principalment ens evoca a un camí sensa sortida. Alegar la santa Constitució i a la solidaritat davant l'endemoniat nacionalime és vitamina per seguir amb el mateix.Ara per a mi lo mes definitiu és que Catalunya pogui ser capaç de donar 25 diputats a aquesta gent.Per altra banda, no ens queda gaire res mes, avui abans d'escriure aquest comentari he sentit la resposta del nostre President davant l'actitud del Govern espanyol dient que "Catalunya no necessita lliçons de ningú i que no ens aixecarem de la taula si no tenim un bon acord" son paraules amb coratge, ara falta plasmar-les, "Montilla, no ens fallis", amb els pressupostos i tenim coses a fer.
Salut Salvador
Tens molta raó Marià, jo també penso que el gran error històric dels socialistes catalans va ser el d'ajuntar-se amb el PSOE i encara a hores d'ara són incapaços de desempallegar-se. Si algun dia arriben a tenir un grup parlamentari propi, podríem aspirar a fer alguna cosa més contundent com a país, a nivell nacionalista, però mentre aquests 25 "sociatas" depenguin del PSOE, ho tenim ben futut.
Amb tot, aquests símptomes que dona en Montilla d'un cert enfrontament amb Madrid, potser donen peu a una certa esperança, molt minsa, per cert, perquè en el moment que s'hagi de collar més fort o vagin mal dades en un possible enfrontament amb el govern, no crec que resisteixin la pressió estatal.
És la visió pessimista que jo tinc des de fa molt de temps, i encara més pessimista per la jugada estratègica i "cagada" monumental que van fer els d'ERC amb l'afany de ser els dominadors del cotarro polític, i així els va i així ens va a tots plegats els catalans. Quin panorama, Déu meu...!!!
Hola,Sorro: Els polítics em fan fàstic.No te'n pots fiar de res. Tenen respostes per a tot com les religions, però cuidado, no t'hi atanssis massa que pots perdre./ Teniu tota la raó en el que dieu i us veig fins enfadat i decebut, no és per menys.Jo m'ho prenc amb sarcasme, burlant-me d'ells perque tenen més cares que l'home dels nasos i per no rés és venen
com si el ciutadà fos tonto i no hi vegés més enllà del nas. Misèria em fa. Donen i després no tenen. Si totes les cases o famílies del pais es governessin com ells fan seriem en la quebra total./ Res no vull fer un post, ja en faig allà i cada dia et donen motius. Ja l'heu sentit a la serp amb el Cunit... Fàstic. El lloc de la poltrona i res més. m'indigne.Gràcies Sorro per llegir-me.Anton
Mira Sorro; la veritable democràcia només va existir a la Grècia antiga i durant un temps. Allà i en aquella època, els politics vivien austerament i els rics col•laboraven amb aportacions per el poble. Desprès la cosa es va anant complicant fins arribar al Senyor Maquiavel que ja els va preparar una bona guia.
El que tenim aquí nomes es una democràcia nominal, es a dir, podem votar i punt. Ells, ja tenen els seus acords i fan el que volen. No vols que el país participi a la guerra d’Irak?. Te! Guerra al canto!. No vols l’AVE pel mig de la ciutat?. Te! Encaixa l’AVE per la Sagrada Família. Vols el finançament aprovat, referendat i recontraaprovat per tots?. Te! Pren el finançament que a mi em sembli.
Democràcia orgànica… per que ens toca alló que no sona…
CHRISTOPHER
Publica un comentari a l'entrada