Galícia - 08: LUGO i la muralla romana...

• La història comença aquí...

S'acaba la nostra estada per terres de Galícia i aquestes darreres hores les aprofitem per anar a conèixer la ciutat de Lugo.

No la coneixíem encara, y només arribar ens impressiona d'entrada la seva esplèndida muralla romana tan sencera i tan ben conservada..., per això va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, l'any 2000.

Encara que sembli sorprenent hi va haver diverses temptatives oficials per enderrocar aquest monument històric, la darrera als anys trenta, quan es va considerar que impedia el creixement de la ciutat, però va ser paradoxalment salvada gràcies al dictamen dels militars que sostenien que encara podia tenir algun valor defensiu...

Entrem a l'interior de la ciutat antiga per passejar i conèixer els seus monuments principals.

Prenem un cafè en la gran plaça major de la ciutat, davant l'Ajuntament, 

 mentre veiem com viuen tranquils els jubilats de Lugo...

Empeltats d'aquesta tranquil·litat del "laisez faire", comencem la nostra visita pausada a la ciutat, i ens encaminem en primer lloc a la Catedral.

Accedim pel pòrtic romànic del segle XII, que llueix un magnífic Pantocrator

Ens sorpren en primer lloc l'espectacular altar major, una barreja de marbres i metalls, i un esclat d'àngels i serafins, obra de Antonio Sanjurjo.

Tot aquest esplendor és per acompanyar la enorme custòdia on es guarda una hòstia consagrada, permanentment dia i nit, ja que aquí encara es practica l'antiga devoció de l'adoració perpètua...

Lugo és la Ciutat del Sagrament. Es tracta d'un títol únic que comporta un privilegi especial per la catedral de la ciutat: en el seu interior s'exposa dia i nit l'hòstia consagrada.
Privilegi que ni tan sols Roma poseeix...!!

També cal destacar la capella de la patrona de la ciutat, la A Nosa Señora dos Ollos Grandes, curiosa advocació que Lugo comparteix amb Siena on també hi ha una Madonna degli occhi grandi, i que segons sembla obeeix a un curiós motiu mèdic, ja que els models de l'època, a causa de la manca de iode, patien una dilatació de l'iris, provocat per la malatia del goll (bocio).

També visitem la capella de San Froilan, el patró de la ciutat.

Una de les joies de la catedral és el seu Cor. Tallat en fusta de noguera, al s.XVII, és considera un dels més aconseguits de tota la península en el seu gènere.

veiem aquí un detall

Sortint de la catedral podem veure la seva torre Vella amb el rellotge, gòtica del s.XVI

I ens traslladem al davant per contemplar la seva façana principal d'estil neoclàssic

i just al davant de la catedral hi ha una de les deu portes de la muralla, la porta de Santiago, una de les més maques, també anomenada del Pexigo (finestró o porticó), ja que en temps de pesta o de guerra, amb una reixa la tancaven per controlar l'accés a la ciutat.

Al voltant de la Catedral hi ha diverses botigues d'artesania local i alguns típics souvenirs, i ens va cridar l'atenció unes rajoles amb frases ingenioses que ens van semblar definien molt bé el tarannà de la gent d'aquestes terres...

Jutgeu vosaltres mateixos...

... encara que aquesta frase, tota una filosofia de vida, sigui atribuïda a Voltaire.

A continuació ens vam enfilar a la muralla per fer un petit recorregut per sobre. Té una amplada magnífica i el passeig resulta molt agradable, al temps que et permet veure unes vistes molts maques de la ciutat interior i exterior.

Després de dinar en una de les tasques típiques del casc antic, acompanyant el peix amb un bon vi d'Albariño, vam prosseguir la nostra visita, tot passejant per la Rua Nova,

 i la Praza do Campo, que és el punt de trobada de les ruas dos viños on a certes hores es concentren el lucenses per parlar i prendre copes.

La Praza, doncs, manté la seva funció de foro de trobada com ja tenia a l'època romana
La font del centre, en determinades ocasions, com les festes locals i patronals, raja vi enlloc d'aigua, costum que a casa nostra també trobem a localitats com ara la vila de Prades (Baix Camp).

Acabarem la visita a la ciutat retornant a la praça Major on veiem un monument commemoratiu de la romanització de la ciutat,

i també unes modernes plaques amb versos d'alguns poetes gallegs, com Castelao, Rosalia de Castro, Manuel Maria, i altres...

Per acabar, i de camí al parking, passem per l'espectacular praza de Santo Domingo, on hi ha també un altre monument a la romanització, amb una columna coronada per una àguila imperial,

I seguint el carrer de San Marcos, passem finalment per davant l'edifici Palau de la Diputació Provincial, construït a mitjans del segle XIX.

Abans de marxar de Lugo, fem encara una última ullada a la magnífica i impressionant muralla romana

* * *
Finalitzada la visita a la ciutat, retornem a la nostra residència a O Carballiño...

Però encara ens van quedar unes hores a l'endemà per anar a conèixer una dels llocs més sorprenents d'aquestes terres, un dels Castros més grans que hi ha a Galícia.
El castro de A Cidade de San Cibrian de Lás, també anomenat LANSBRICA

Visita molt interessant que val molt la pena realitzar, però com que la Marta ja va fer fa uns dies un comentari en el seu Blog Todoreh, us remeto a ell (enllaç aquí) i així de pas coneixereu un nou i interessant blog.

* * *
Aquest magnífic cruceiro serveix de comiat i de record dels dies passats a terres de Galícia

• La crònica d'aquest viatge acaba definitivament aquí.