dilluns, 13 d’agost del 2012

MOSCOU: el Kremlin moscovita... (04)

La història comença aquí...


Comencem el segon dia de la nostra estada a Moscou, avui diumenge 29 de juliol, festivitat de Santa Marta, amb una eucaristia a la Catedral catòlica del Crist Redemptor.

Acabada l'eucaristia ens recull l'autocar per dirigir-nos cap al Kremlin, on tenim hora concertada de visita.

Abans però passarem per davant de la universitat i de l'edifici anomenat de la "Casa blanca", la seu del poder estatal.


 (la Universitat)
(laCasa Blanca)

En arribar al centre visitem primer la tomba del soldat desconegut, al peu de les muralles del Kremlin, 



(els diversos blocs de porfiri vermell, contenen terra de les ciutats màrtirs de la segona guerra mundial, 
aquí la de Leningrad)
 i també els bonics jardins Alexandrovski, amb la seva font monumental dels cavalls...



Fins que ens arriba l'hora d'accedir a l'interior del Kremlin, dividits en dos grups, i amb una segona guia, l'Olga. Una noia també russa amb un castellà excel·lent i molt simpàtica. 
Ella ens ajudarà a entendre i assimilar tota la complexitat del que hi ha a dins d'aquestes muralles vermelles que envolten tot el recinte gairebé "sagrat".



Amb una gran fama mundial, el conjunt és un complex arquitectònic d'inestimable valor històric, és una ciutadella fortificada sobre una petita elevació rocosa de 40 metres per damunt del nivell del riu Moscova, tancada per un triangle perfecte de muralles almenades de més de 2 kms. de longitud, protegides per 20 torres magnífiques. És també el santuari del poder polític rus. Impressiona el caràcter únic del lloc i la sensació de trobar-te a pocs metres d'on s'ha decidit, i potser encara es continuarà decidint, el futur del planeta. 

Fem una mica d'història per situar en el context actual què és i què ha significat el Kremlin.
La primera documentació coneguda coincideix també amb la primera notícia que es té de la mateixa ciutat de Moscou. 
Les cròniques diuen que l'any 1147, es van trobar el príncep Vladimir Yuri Dolgoruki (Vladimir I), i el príncep Sviatoslav de Cernigov, en el turó de Borovicki. I l'any 1156, Vladimir Ier. va construir en aquest mateix emplaçament una fortalesa de fusta on hi hauria el futur Kremlin.

La història a partir d'aquella data està plena de lluites i batalles amb els tàrtars i mongols, amb destruccions i reconstruccions de tota mena, fins que arribem als segles XVIè i XVIIè on es continuà construint la fortificació. En el seu interior es van tramar moltes intrigues i es van consumar drames: va acabar la dinastia ruríkida dels primers Tsars; va transcòrrer també el dramàtic mandat de Boris Godunov segurament responsable directe de la mort de l'hereu Dimitri Ivánovitx; i acabà també amb sang la usurpació del Fals Dimitri; va arribar també el fals polac Ladislao Wasa, i va començar finalment la dinastia dels Romanov.

Al 1713, amb el trasllat de la capital a Sant Petersburg, el Kremlin va caure en l'oblit..., fins l'ocupació napoleònica el 1812, que va durar un mes i quatre dies. El conjunt, malgrat tot, es va salvar de la destrucció i durant tot el segle XIX es va fer la renovació d'una gran part dels seus palaus. Però, el novembre de 1917, en esclatar la Revolució fou conquistat pels revolucionaris després d'una crua lluita, el març del 1918. Atès, doncs, que Moscou havia tornat a assumir el paper de capital, el govern soviètic es va traslladar als palaus de la ciutadella.
Avui en dia és la seu oficial de la Presidència de la Federació Russa. El cap de l'estat governa des d'aquí mateix, encara que no hi resideix. 
* *
 Un cop situats en el context històric i actual, podem començar la visita del seu interior...
 Accedim, doncs, finalment, a través de la gran porta de la torre anomenada de la Trinitat

 Veiem primer el gran Palau de congressos de nova construcció,
 (1961), i amb un aforament de 6.000 persones,

  i al davant mateix hi ha l'edifici de l'Arsenal, construït per Pere I el Gran i restaurat a començament del segle XIX.
(tot al llarg de la seva façana es poden veure 875 canons de la guerra napoleònica)

I arribem a la part més important, religiosament parlant, de l'interior del Kremlin.
D'entrada ens trobem al davant amb el Palau dels Patriarques, del segle XVII, que forma un conjunt únic amb la Catedral dels dotze apòstols

Darrera mateix hi ha l'enorme canó anomenat el "Tsar dels canons", té 5,34 m. de longitud, pesa 40 tonelades i un diàmetre de boca de 890 mm., encara que no va arribar disparar mai per un defecte de fabricació.


(darrera el canó ja veiem la gran catedral de l'Assumpció)
Més endavant, i al peu del campanar d'Ivà el Gran, hi ha la campana Tsarina, una obra mestre de l'art de la fundició, realitzada per Ivà Motorin en 1733-1735, i considerada la campana més gran del món. Té 6,14 m. d'alçada, i pesa unes 210 tonelades.

 Passant, doncs, pel costat del campanar d'Ivà III el Gran, accedim a l'interior de l'anomenada Plaça de les catedrals, la més antiga i bella de Moscou.


Aquesta plaça ha estat testimoni d'inombrables esdeveniments de la història russa i marc de les més solemnes cerimònies, la coronació dels tsars i la recepció dels embaixadors estrangers. Cada un dels edificis que la rodegen és una obra mestre d'art suprem.

L'edifici més representatiu de l'arquitectura renaixentista russa és el Campanar d'Ivà el Gran, format per dos nuclis de pedra blanca, el primer nucli és el campanar amb 81 m. d'alçada, construït el 1329. I el segon nucli més baix, conté més campanes i especialment la campana Uspenskij (de l'Assumpció), amb un pes de 64 tonelades. Per tradició, aquesta campana era sempre la primera en anunciar alguna festa religiosa o una cerimònia oficial. A la mort d'algun Tsar sonava tres vegades.

Davant nostre se situa la bellíssima catedral de l'Assumpció, també anomenada de la Dormició. Màxim monument arquitectònic del Kremlin i de Moscou.

 En aquesta catedral eren sempre coronats els Tsars, i també enterrats els Patriarques i els Metropolites. Per a cada coronació es retocaven els frescos interiors: en 1912 es començà a fer la recuperació dels més antics. Els treballs interromputs a causa de la revolució i la guerra, es van continuar el 1949.
 Les investigacions han permès treure a la llum els frescos realitzats en 1642-1643, pels pintors més famosos de l'època damunt de l'empremta dels frescos primitius dirigits pel famós Dionisi. Unes autèntiques joies. 




L'iconostasi interior de gairebé 16 m. d'alçada, és obra d'artistes de Yaroslav i de Krostroma, i data del 1652-53.

(Com és habitual en aquests llocs està prohibidíssim de fer fotografies interiors i menys encara amb flaix, com acostuma a passar amb la majoria de turistes despistats que no saben encara controlar les seves càmeres digitals i sempre disparen amb el flaix connectat)

 Entrant a l'esquerra hi ha un còpia del segle XVè. de la Verge de Vladimir (l'original de la qual es conserva a la galeria Tretiakov, que visitarem a la tarda).
Pintada a Kiev per un artista de Bizanci, és venerada en tot l'Orient ortodox. Tant és així que hom li va donar el sobrenom de "Mare de Rússia", i davant d'ella, com a protectora del país, eran coronats els Tsars i consagrats els patriarques.

(la Verge de Vladimir -còpia-)
Sempre ha romangut a la capital religiosa i política de Rússia, que primer va ser Kiev, posteriorment Vladimir (ciutat que visitarem), i posteriorment des del 1935, Moscou.

A l'esquerra de la catedral de l'Assumpció hi ha aquesta petita església anomenada del Desabillament dels vestits de la Verge, un petit i elegant edifici amb tres absis, coronat amb una única cúpula, que fou construït en 1484-1486 per arquitectes de Pskov. 
L'església actualment conté una col·lecció d'art rus antic.

Al fons del pati de l'església, hi ha una única teulada coronada per onze cupuletes, que corresponen al Palau d'or de la Tsarina, i s'utilitzava com a saló de recepció de les tsarines durante el segle XVI. 

Girant la vista a la nostra esquerra i just davant del Gran Palau del Kremlin, veiem la bonica Catedral de l'Anunciació, 
 
 Va ser construïda com a capella privada de la família del tsar, en 1484-1489.
Aquí se celebraven habitualment els baptismes i les bodes dels tsars.

L'any 1572, el Tsar Ivà IV, el Terrible, va manar construir les escales exteriors per poder seguir la litúrgia trobant-se formalment "fora" del recinte, ja que tenia prohibida l'entrada a l'església pel fet d'haverse divorciat tres vegades, i l'església ortodoxa russa només admet dos divorcis com a màxim. 

El paviment interior de l'església és de jaspi dels Urals i d'àgata, i les parets completament revestides de frescos del 1508, que van ser recuperats després d'una laboriosa restauració entre 1947-1961.

L'Iconòstasi, de inestimable valor, realitzat el 1405, presenta obres de Teòfanes el Grec,
a destacar en especial les icones del segon nivell, en especial les d'El Salvador, La Verge, i el Baptista. També hi ha icones de Prochor de Godorec, i d'Andrei Rublev (autor de la famosa Trinitat de Vladimir). A aquest últim se li atribueixen set icones del tercer nivell.

(atesa la prohibició de fer fotos interiors, gràcies a internet i a Google, podem obtenir 
alguna imatge per il·lustar les interessants obres que estem comentant)

 (darrera vista lateral de la Catedral de l'Anunciació)

Encara ens queda per veure la tercera i última de les grans catedrals, la de l'Arcàngel Sant Miquel, edificada en 1505-1508, obra mestre de l'arquitecte venecià Alvise Lamberti de Montagnana.
La catedral era utilitzada com a capella funerària de la família dels Tsars. Conté 46 sarcòfags de pedra blanca que contenen les restes de tsars i prínceps, molts dels quals es representen amb imatges de sants ens els frescos de les parets.
Els frescos originals són de 1564-1565.
 
 (no tenim vista frontal perquè estava en restauració i amb una bastida)
Aquest bellíssim edifici de pedra blanca suposa un canvi en la història de l'arquitectura russa. Posseix elements ornamentals característics del Renaixement italià, i més concretament de Venècia, per la seva autoria.

A l'interior, l'enorme Iconòstasi d'aurat de 13 m. d'alçada, del 1680-81, obra de Fiodor Zubov i Dorfej Zolotarev, emmarca valuoses icones dels segles XV-XVII, 

 entre les que destaca el bellíssim Arcàngel Sant Miquel. Es tracta d'una de les icones més antigues d'aquest tipus a Rússia.
L'Arcàngel Sant Miquel era venerat  com a protector dels prínceps moscovites en totes les seves batalles. 

 
(obra de Rublev)
Darrera de l'iconòstasi estroben les tombes d'Ivà el Terrible i dels seus dos fills: Ivà, el fill gran, assassinat pel seu mateix pare en un rampell de còlera, i Fedor. 
El sepulcre del tercer fill, el petit Dimitri Ivánovitx, també assassinat als 8 anys (probablement per Boris Gudonov), està en un templet en el centre de l'església i sobre la seva tomba sempre hi ha flors fresques...
El nen, que està representat en una pintura al costat de la tomba, va morir a Uglic en 1591 i les seves restes foren traslladades a Moscou el 1606, després dels disturbis que van ocórrer amb el tema dels falsos Dimitris que van anar apareixent successivament.
 
Acabat l'exhaustiu repàs de les esglésies de la Plaça de les catedrals, no ens queda més remei que sortir ja del recinte del Kremlin, i tot marxant anirem recollint algunes belles imatges que guardarem pel record...

 (les cúpules daurades de la catedral de l'Assumpció)

(el campanar d'Ivà el Gran i la campana Tsarina)
 (el Palau dels Patriarques i el canó gran)
 
 (sortim finalment per la porta de la Trinitat)
 Aprofitem per acomiadar-nos de l'Olga (a la dreta al costat de la Tatiana), la guia ocasional del nostre grup a l'interior del Kremlin, i que amb les seves acurades explicacions ens va 
ajudar molt a comprendre bé tot el funcionament d'aquell complex...
 I finalment anem a dinar a l'Hotel Peter I, per agafar forces per la tarda, on ens espera una marató d'art.... Anirem a visitar la famosa Galeria Tretiakov.

* * *
Però això ho veurem en el proper post... 




5 comentaris:

Maria Teresa ha dit...

Matrícula Cum Laude, has fet una explicació del Kremlin que crec no hi falta res, s'ha de llegir per etapes per assumir tanta riquesa i bellesa. Endavant.

Salvador ha dit...

Ostres, Ma. Teresa, moltes gràcies, això es rebre un premi de matrícula gairebé abans d'haver entregat el treball...
La veritat és que ha estat un capítol laboriós, ja que hi havia molta informació per comentar, però és que dins el Kremlin aquestes tres esglésies merexien fer l'esforç, no trobes?
Una abraçada

marisa ha dit...

Segueixo impactada per la informació i el reportatge fotogràfic.

M. Antònia ha dit...

Un altre dia tornaré per acabar de assaborir tot. El guia que nosaltres vàrem tenir era un noi que havia aprés el català i el parlava amb nosaltres quan estava fora del treball
Et felicito

Anònim ha dit...

Hola Salvador, acabo d'obrir l'ordenador i mirar el magnífic repotatge que has fet, mirant-lo amb atenció gairebé he aprés més coses que amb la visita. Com t'ho fas per obtenir tantes fotos i dades? ets un artista. Et felicito!
Ara ja espero amb delit la continuació, la llàstima és que me'n vaig fora i ho veuré en arribar.
Una abraçada,
Joana

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin