- La crònica del viatge comença aquí...
Avui és el nostre últim dia d'estada a Polònia. Davant l'hotel tenim l'estació de trens i autobusos de la ciutat. Amb certa recança deixem la ciutat de Gdansk on hem pogut viure tantes sensacions i ens enfrontem a un altre dia de llarg itinerari per recòrrer els 345 kms. que ens separen de Varsòvia, on dormirem per demà al matí agafar l'avió cap a Barcelona.
L'estada en aquesta zona del Bàltic, visitant la Triciutat (Trójmiasto) formada per Gdansk - Sopot i Gdynia, ha estat molt enriquidora, tant a nivell arquitectònic, paisagistic, com molt especialment a nivell històric. En guardarem un bon record durant molt i molt de temps.
Quan vam decidir viatjar a Polònia no podíem imaginar tot el que aquí trobaríem d'interessant. Ha estat una experiència molt agradable que sens dubte recomanarem sempre.
L'etapa tindrà dues parades, la primera serà a la ciutat de TORUN, ciutat que s'enorgulleix d'haver vist nèixer a Copèrnic, i també del seu passat important com a port de la famosa Lliga Hanseàtica (Lliga, per cert, de la que encara no havíem parlat). Us poso aquí aquest enllaç per si teniu interès a documentar-vos.
Després d'aquesta petita disgressió, anem a cenyir-nos a la visita a Torun.
La ciutat està situada a la riba dreta del Vístula i amagada rera les seves muralles. És una ciutat força animada a causa dels molts estudiants que hi viuen. Orgullosa de ser la ciutat natal de Copèrnic, com hem dit abans, en la seva història hi ha també episodis curiosos com el que relaciona la seva torre inclinada, (amb una desviació de 1,40 m.) amb la llegenda de que fou degut a un ensorrament del terreny com a càstic per les herètiques teories de l'astrònom.
Admirem també alguns dels seus nombrosos graners medievals que han estat conservats o restaurats
Per la gran porta de la muralla, davant mateix del riu Vístula,
accedim a l'interior del casc antic i anem directament a la casa de Copèrnic (Dom Kopernika).
Són dues cases gòtiques del segle XV, on actualment s'ubica un museo.
Ell va nèixer en el núm.15, el 19 de febrer de 1473.
Veiem a continuació molt a prop, la impressionant mole de la Catedral dels Sant Joans, dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista. Però no la podem visitar per estar en obres de restauració.
Diu que el seu campanar poseeix la segona campana més gran de Polònia, la Tuba Dei, que va ser fosa el 1500.
Probablement en aquesta catedral va ser batejat el mateix Copèrnic.
Arribem ara a la plaça Major, la Rynek Staromiejski, que és el centre històric de la ciutat. L'edifici de l'Ajuntament del s. XIII, però posteriorment remodelat, domina la plaça, i a la cantonada hi ha la gran estàtua de Copèrnic, en bronze, realitzada el 1853.
És el punt de trobada habitual dels habitants de Torun.
En el peu del monument hi ha una inscripció en llatí que diu: "Nicolàs Copèrnic, nascut a Torun, va deturar el sol i el cel, i va posar la terra en moviment", recordant la seva teoria de que la terra gira al voltant del sol i no a l'inrevés com es creia abans.
Davant mateix de l'Ajuntament veiem la Casa Artús, gran mansió construïda entre 1889 i 1891 en estil neorenaixentista que ocupa el lloc d'un edifici destruit al s.XIX en el que es va firmar el Tractat de Torun, el 1466, i amb el que es va posar fi a la guerra amb els Cavallers teutònics.
Precisament, i com a curiositat, a les botigues de l'edifici és on hi ha la cèlebre fàbrica de galetes de Torun, allà on fan l'anomenat pa de gingebre, o pans d'espècies, amb receptes que provenen ja del s.XIV.
Tot el grup per uns moments va desaparèixer com engolit per la màgia de les galetes i van omplir la botiga, mentre aprofitem per contemplar la font del violinista que està encantant unes granotes, una imatge que evoca la versió local de la llegenda del flautista d'Hamelin.
i just a la nostra esquena podem contemplar també l'imponent edifici neogòtic de Correus del 1881
Quan recuperem tota la gent del grup plens de bosses amb galetes, anem a visitar l'església franciscana de Nostra Senyora.
Com moltes d'aquest país és un edifici massis de maó vermell tipus fortalesa.
Del seu interior impressionen les tres naus de 27 m. d'alçada
que conserven alguns frescos del s.XIV.
Les voltes en forma d'estrella decorades amb motius florals,
i altres elements arquitectònics força interessants...
Acabada la visita als principals monuments de la ciutat, anem directe a dinar, i ho farem en un antic graner medieval totalment restaurat, l'Hotel-restaurant Spichrz.
Aquí han fet una restauració i adaptació realment esplèndida i dóna gust de veure com ha quedat tot, el menjador principal i algunes de les estances que han decorat de manera tradicional,
com podem contemplar en aquest petit menjador
amb elements de la cultura polonesa dels més característics.
Tot i que en sortir al carrer podem comprovar que encara no tothom ha pogut restaurar els antics graners medievals...
Abandonem el casc antic per una altra porta de muralla
i podem veure també el Castell dels Cavallers teutons.
Des d'aquí fem un adéu al riu Vístula que aquí baixa ja molt generós,
i enfilem camí de retorn a Varsòvia.
Adéu Torun...
Abans d'arribar, però, encara ens queda una segona parada per visitar el Balneari de Ciechocinek
el Balneari és famós per les seves peculiars torres de graduació salínica...
La nostra guia va tenir especial interès en que coneguéssim aquest lloc tant peculiar que ningú del grup teníem idea de que existís una cosa semblant...
Tècnicament el tema funciona així:
Una torre de graduació és una estructura per eliminar aigua de la solució salina, utilitzada en la producció de sal. Es compon d'una paret de fusta -com a marc- que està plena de feixos de llenya. Al filtrar-se l'aigua a través augmenta la concentració d'una solució de sals minerals. L'aigua salada corre per la part superior de la torre, i a través de l'acció de la brisa i del sol, en part s'evapora, i al mateix temps un contingut de minerals de la solució es deixen enrere i en els pals de llenya. El complex més gran i més famós del món de les torres de graduació és aquest de Ciechocinek aquí a Polònia. Aquesta magnífica construcció de fusta 100% va ser erigida al segle XIX per Stanislaw Staszica. Consta de 3 torres de graduació amb una longitud total de més de 2 km.
Veient les imatges ens podrem fer una mica més el càrrec de com funciona això...
S'ha de circular per aquesta mena de passadís a sota de l'estructura, a on arriba un polssim d'aigua impregnada de sals que va be de respirar a fons per tonificar els pulmons.
El lloc era agradable, ple de gent i ple de flors.
* *
Ara sí que definitivament agafem l'autocar i ja no ens aturarem fins a Varsòvia, mentre durant els darrers kilòmetres ens acompanyarà sempre la presència del riu Vístula.
Ja de nit arribem a l'hotel del operador polonès, Mazurkas Travel, modern i una mica xaró, on passarem l'última nit a Polònia.
* *
A l'endemà a primera hora anem a l'aeroport de Varsòvia, el Fryderik Chopin, que és molt nou, amb un disseny molt modern, d'un estudi d'arquitectes espanyols.
L'avió de la companyia Polonesa LOT, ample i còmode per cert, ens retorna a Barcelona en un parell d'hores amb dinar inclós
Fi del nostre viatge a Polònia
Finalment vull aprofitar aquesta plataforma per agrair des d'aquí, tant al nostre xofer N. de Mazurkas Travel, com a la nostra guia Marga, tot el seu treball, dedicació, professionalitat,
i l'ajut que ens van donar durant el nostre llarg periple pel país.
* * *
La ciutat està situada a la riba dreta del Vístula i amagada rera les seves muralles. És una ciutat força animada a causa dels molts estudiants que hi viuen. Orgullosa de ser la ciutat natal de Copèrnic, com hem dit abans, en la seva història hi ha també episodis curiosos com el que relaciona la seva torre inclinada, (amb una desviació de 1,40 m.) amb la llegenda de que fou degut a un ensorrament del terreny com a càstic per les herètiques teories de l'astrònom.
Admirem també alguns dels seus nombrosos graners medievals que han estat conservats o restaurats
Per la gran porta de la muralla, davant mateix del riu Vístula,
accedim a l'interior del casc antic i anem directament a la casa de Copèrnic (Dom Kopernika).
Són dues cases gòtiques del segle XV, on actualment s'ubica un museo.
Ell va nèixer en el núm.15, el 19 de febrer de 1473.
Veiem a continuació molt a prop, la impressionant mole de la Catedral dels Sant Joans, dedicada a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista. Però no la podem visitar per estar en obres de restauració.
Diu que el seu campanar poseeix la segona campana més gran de Polònia, la Tuba Dei, que va ser fosa el 1500.Probablement en aquesta catedral va ser batejat el mateix Copèrnic.
Arribem ara a la plaça Major, la Rynek Staromiejski, que és el centre històric de la ciutat. L'edifici de l'Ajuntament del s. XIII, però posteriorment remodelat, domina la plaça, i a la cantonada hi ha la gran estàtua de Copèrnic, en bronze, realitzada el 1853.
És el punt de trobada habitual dels habitants de Torun.En el peu del monument hi ha una inscripció en llatí que diu: "Nicolàs Copèrnic, nascut a Torun, va deturar el sol i el cel, i va posar la terra en moviment", recordant la seva teoria de que la terra gira al voltant del sol i no a l'inrevés com es creia abans.
Davant mateix de l'Ajuntament veiem la Casa Artús, gran mansió construïda entre 1889 i 1891 en estil neorenaixentista que ocupa el lloc d'un edifici destruit al s.XIX en el que es va firmar el Tractat de Torun, el 1466, i amb el que es va posar fi a la guerra amb els Cavallers teutònics.
Precisament, i com a curiositat, a les botigues de l'edifici és on hi ha la cèlebre fàbrica de galetes de Torun, allà on fan l'anomenat pa de gingebre, o pans d'espècies, amb receptes que provenen ja del s.XIV.Tot el grup per uns moments va desaparèixer com engolit per la màgia de les galetes i van omplir la botiga, mentre aprofitem per contemplar la font del violinista que està encantant unes granotes, una imatge que evoca la versió local de la llegenda del flautista d'Hamelin.
i just a la nostra esquena podem contemplar també l'imponent edifici neogòtic de Correus del 1881
Quan recuperem tota la gent del grup plens de bosses amb galetes, anem a visitar l'església franciscana de Nostra Senyora.Com moltes d'aquest país és un edifici massis de maó vermell tipus fortalesa.
Del seu interior impressionen les tres naus de 27 m. d'alçada
que conserven alguns frescos del s.XIV.
Les voltes en forma d'estrella decorades amb motius florals,
i altres elements arquitectònics força interessants...
Acabada la visita als principals monuments de la ciutat, anem directe a dinar, i ho farem en un antic graner medieval totalment restaurat, l'Hotel-restaurant Spichrz.
Aquí han fet una restauració i adaptació realment esplèndida i dóna gust de veure com ha quedat tot, el menjador principal i algunes de les estances que han decorat de manera tradicional,
com podem contemplar en aquest petit menjador
amb elements de la cultura polonesa dels més característics.
Tot i que en sortir al carrer podem comprovar que encara no tothom ha pogut restaurar els antics graners medievals...
Abandonem el casc antic per una altra porta de muralla
i podem veure també el Castell dels Cavallers teutons.
Des d'aquí fem un adéu al riu Vístula que aquí baixa ja molt generós,i enfilem camí de retorn a Varsòvia.
Adéu Torun...
Abans d'arribar, però, encara ens queda una segona parada per visitar el Balneari de Ciechocinek
el Balneari és famós per les seves peculiars torres de graduació salínica...
La nostra guia va tenir especial interès en que coneguéssim aquest lloc tant peculiar que ningú del grup teníem idea de que existís una cosa semblant...
Tècnicament el tema funciona així:
Una torre de graduació és una estructura per eliminar aigua de la solució salina, utilitzada en la producció de sal. Es compon d'una paret de fusta -com a marc- que està plena de feixos de llenya. Al filtrar-se l'aigua a través augmenta la concentració d'una solució de sals minerals. L'aigua salada corre per la part superior de la torre, i a través de l'acció de la brisa i del sol, en part s'evapora, i al mateix temps un contingut de minerals de la solució es deixen enrere i en els pals de llenya. El complex més gran i més famós del món de les torres de graduació és aquest de Ciechocinek aquí a Polònia. Aquesta magnífica construcció de fusta 100% va ser erigida al segle XIX per Stanislaw Staszica. Consta de 3 torres de graduació amb una longitud total de més de 2 km.
Veient les imatges ens podrem fer una mica més el càrrec de com funciona això...
S'ha de circular per aquesta mena de passadís a sota de l'estructura, a on arriba un polssim d'aigua impregnada de sals que va be de respirar a fons per tonificar els pulmons.
El lloc era agradable, ple de gent i ple de flors.
* *Ara sí que definitivament agafem l'autocar i ja no ens aturarem fins a Varsòvia, mentre durant els darrers kilòmetres ens acompanyarà sempre la presència del riu Vístula.
Ja de nit arribem a l'hotel del operador polonès, Mazurkas Travel, modern i una mica xaró, on passarem l'última nit a Polònia.
* *
A l'endemà a primera hora anem a l'aeroport de Varsòvia, el Fryderik Chopin, que és molt nou, amb un disseny molt modern, d'un estudi d'arquitectes espanyols.
L'avió de la companyia Polonesa LOT, ample i còmode per cert, ens retorna a Barcelona en un parell d'hores amb dinar inclós
Fi del nostre viatge a Polònia
Finalment vull aprofitar aquesta plataforma per agrair des d'aquí, tant al nostre xofer N. de Mazurkas Travel, com a la nostra guia Marga, tot el seu treball, dedicació, professionalitat,
i l'ajut que ens van donar durant el nostre llarg periple pel país.
* * *
- La història, ara sí, definitivament acaba aquí. Punt i final.
3 comentaris:
Blau de (sana) enveja em deixa el recorregut pels darrers articles viatgers.
Una abraçada, tocaio.
Es l'avantatge, benvolgut Salva, d'estar jubilat i de disposar de tot el temps del món.
Imagino que tu també aviat podràs disfrutar d'aquest "status" que et recomano vivament.
Una salutació ben cordial
Benvolguts Salvador i Marta us he de felicitar per l´excel.lent montatge fotogràfic i de video que m´ha fet arribar la Montse Blesa. Sou tots uns profesionals.
Si algún dia tornem a coincidir amb algún viatge ja no pendre la càmara,per que realment la vostra presentació es fantàstica.
He disfrutat una bona estona tot recordant els dies que varem compartir plegats.
Records de la vostra amiga Maria Cinta que resta a Tarragona per quelcom que poguesiu necesitar.
Una abraçada.
Maria Cinta Rovira
Publica un comentari a l'entrada