El "Llistillo", "pardillo" del tripartillu...

Je, je, quina gràcia, oi?








El "llistillo"-"pardillo" del tripartillu, ha ficat la pota fins al fons de tot.

Si alguna cosa NO necessitàvem a Catalunya a l'hora de defensar el nou finançament, era que algú tingués la mala idea, la idea més poca solta, de trencar la feble unitat aconseguida pels partits catalans a l'hora d'afrontar la negocació definitiva.

No estàvem prou emprenyats per l'incompliment de l'estat davant la llei de l'Estatut, que com deia l'altre dia, se l'han passat pel "forro" dels c.....s, que ara arriba aquest "pardillo" i ho fot tot enlaire. Ara sí, ara no, li toquen la barbeta, l'embauquen, i ara una lletra o pagaré a 90 dies...

Com diu l'editorial d'avui de l'AVUI, quan s'esberla la unitat, Catalunya s'afebleix, Solbes respira, la Moncloa riu i Espanya se'ns rifa. I, cosa que encara és pitjor, els diners es queden allà, encara que per llei ---què dic "llei"... per què serveixen ?--- i per raons hagin de venir cap aquí.

I per acabar-ho d'adobar, surt el Carod amb arguments alambicats, intentant justificar l'injustificable, i dient que no passa res, que en definitiva és el govern català qui té l'última paraula, quan el "listillo-pardillo" els ha deixat amb el cul en l'aire... Carai, quin poder de decisió que tenen els de ERC.

Ay, Déu meu, quina colla de polítics tenim... Hem de recollir el guant que l'altre dia a Prada de Conflent ens va llençar en Joaquim M. Puyal, quan va dir que: Davant les tebiors polítiques, la nul·litat de les administracions i la submissió de bona part dels mitjans de comunicació a l'hora de defensar Catalunya, Puyal apel·la a la responsabilitat personal per salvar la nació. Quan hi ha tantes coses que fallen en la defensa del país, calia una crida com la seva pel compromís individual. És voluntari, però estaria bé que li féssim cas.

També avui recullo les opinions d'un lector de l'Avui que diu: Sembla que els actuals polítics en exercici no són capaços de desvetllar lideratges que anteposin Catalunya, en la defensa dels seus drets i necessitats, als seus particulars interessos. Uns per sucursalisme, aliats amb el nacionalisme espanyol... I els d'aquí, pel seu tacticisme de partit --assegurar-se la cadira-- (oi sr. Carod ?), que fa que molts dels seus seguidors haguem d'anar a votar amb el nas tapat a les eleccions. Ens calen cares noves, per un possible trencament amb l'Espanya d'ara, i per poder respondre als reptes del segle XXI.

Opinions que jo comparteixo plenament, especialment després de veure la darrera actuació del govern d'Espanya amb l'incompliment flagrant, inexcusable, antidemocràtic, de la llei de l'Estatut de Catalunya.