dimarts, 28 de setembre del 2010

Galícia - 06: Allariz, i els forns de pa de Cea

Avui visitarem la població d'Allariz ,situada a poc kilòmetres al sud d'Ourense

Aquesta vila disposa d'un dels conjunts urbans més interessants de Galícia, que en l'any 1971 ja va ser declarat Conjunt Històric Artístic.

La monumentalitat d'Allariz respon a la importància de la seva història. El seu Casc Històric, presenta un molt bon estat de conservació, gràcies a l'esforç rehabilitador dels darrers anys. Treball que fou recompensat amb el Premi Europeu d'Urbanisme el 1994.

Villa sueva per toponimia que, a més, ha protagonitzat bona part de la història de Galícia, ja que va ser Cort i enclau important de la cultura galaico-medieval (vegeu apunt històric a Wiki)

De seguida ens va cridar l'atenció la gran quantitat de cruceiros tots fets amb la mateixa factura...

Caminant pels seus carrers crida l'atenció realment la bona conservació del seu Casc antic i la presència també de molts elements romànics,

 
com aquesta portalada...

 i aquest finestral...

 Aquí l'absis de l'església de San Pedro, del s.XII (la torre és del sis-cents)

 
 i les antigues i sòlides cases de pedra construïdes amb el típic granit gallec,


 i ponts romans o medievals magnífics, com el de Vilanova (ss.XIII-XIV).

 com podem apreciar en aquestes fotos...

En definitiva una altra interessant descoberta del ric patrimoni gallec.
* *
Aquest dia es tornà però típicament gallec i començà a ploure amb intensitat...

A mitja tarda va parar de ploure i decidírem anar a conèixer els antics forns on s'elaborava el famós pan de Cea.


En el municipi més gran d'aquesta comarca San Cristovo de Cea, vam poder veure com eren els antics forns que han donat fama a l'elaboració d'aquest exquisit pa artesanal que ha obtingut la Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

Alguns d'aquests forns van agafar fama i ara s'han conservat com a patrimoni rural, i els dos principals que vam poder veure eren aquests:
 
 El Forno do Abade, 

 
i el Forno da Parapeta

vegeu un senzill interior...,

ambdós en l'esmentat municipi de Cea.
 Que també conserva el caire rural primitiu i autèntic amb els seus horreos antics,

 
 i els seus petits habitants gaudint de la pau i la bona alimentació del lloc 

(encara que aquests dos no sé si deuen tastar gaire el bon pa de Cea...!!)

* * *

  • La crònica continua aquí (07)...

2 comentaris:

Pakiba ha dit...

A la vora de casa venan aquet pá i sempre em preguntaba de on seria, gracies per la información i per les fotograsfies que ens transportan al lloc.

Albert ha dit...

Encantat de fer la nostra coneixença bloquista. No conec el senyor Albert Colomer Solé, però és que de Colomers n´hi ha més que de coloms...
El vostre bloc és impressionant, genial. Com haureu vist, el meu és menys divertit, segueix la pauta dels llibres que he escrit. Potser el nostre 'comú amic' (el meu nebot Jordi Albesa Colomer) us n'ha dit alguna cosa?)
Per part meva no serà la darrera vegada que ens posem en contacte. I potser també en ocasió d'alguna cantada?

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin