Aquest segon dia d’estada a Nàpols seria força intens. Vam començar el matí traslladant-nos fins a Pozzuoli (o Puteoli) a l’oest de Nàpols, per visitar la Solfatara, el mític "ingrés als inferns" tal com el consideraven els antics romans.
Es un volcà inactiu de la regió anomenada els Campi Flegrei, famós per les seves emissions de fumaroles de vapor sulfúric que surten a temperatures molt altes, entre 160 i 320 graus,
les emisions d’anhidrid carbònic, i el crater del petit vulcà de fang bullint, la Fangaia
I com que una imatge real val més que mil paraules,
vegeu aquí una petita pel·lícula del lloc infernal...
La segona visita del matí, totalment diferent, també ens depararà una gran sorpresa. L’Anfiteatro Flavio. Que va ser construït a finals del segle I, en temps de l’emperador Vespasià, segurament pels mateixos arquitectes que van construir el Coliseu de Roma. És el tercer amfiteatre per la seva capacitat, unes 40.000 persones, solament inferior al Coliseo romà i al de Capua. La seva estructura subterrània completíssima ens deixà a tots bocabadats...
És la més ben conservada perquè va estar molt més temps totalment enterrada. A més un espectacular fossat de 43 m. de llarg permetia l’elevació de grans escenografies, i altres forats laterals permetien també aixecar les gàbies amb les feres fins a l’arena.
En aquest anfiteatre havien de morir, víctimes de les feres, San Gennaro (patró de Nàpols) i San Procolo (patro de Pozzuoli), durant la persecució de l’any 305 d.C., però degut a l'absència aquell dia del governador no fou així, sinó que els van traslladar a la Solfatara on van ser decapitats.
Sortint de la visita, dinem, i ens traslladem tot seguit cap al cim del barri del Vomero per visitar la Certosa di San Martino . L’antiga cartoixa construïda al 1325, avui convertida en museu.
Començant per la mateixa església d'un barroc impressionant...
i la sagristia sorprenent amb un mobiliari de marqueteria de fusta preciós,
i la gran quantitat d’obres d’art acumulades fan d’aquesta visita un passeig per l’art religiós de segles anteriors...
També es destacable l'enorme claustre del convent amb el cementiri dels frares i escultures notables.
Un lloc important té també la col·lecció dels presepi, precioses figures de pessebre de l'escola napolitana amb vestuaris del segle XVIII, entre els que destaca un amb centenars de figures
Vegeu una petita mostra en les fotos que segueixen...
Finalment, l’autocar ens retorna al centre de Nàpols i els més agosarats i menys cansats decidim arribar-nos fins al Duomo, la catedral de Nàpols.
Allà també ens esperen sorpreses agradables. Primer la catedral del segle XIII, refeta al XVII després d’un terratrèmol. Actualment presenta un esplèndid interior barroc.
La capella de Santa Restituta,
i a sota les restes greco-romanes d’una ciutat, amb alguns mosaics paleocristians, i finalment la joia de la corona, el Baptisteri de San Giovanni in Fonte de finals del segle IV, el més antic d’occident
amb uns mosaics preciosos.
I també podem visitar la Capella del Tesoro di San Gennaro, que és oberta en aquell moment per un bateig, i finalment anem a la Cripta, la Capella Carafa, una de les millors obres renaixentistes de la ciutat,
on hi ha les restes i reliquies de Sant Gennaro.
* * *
Demà ens esperen runes, visitarem Ercolano
(La història continua aquí... 04)
2 comentaris:
Sorro, aneu amb el sarró ple. Continueu, que teniu feina i molt bona feina.Quina meravella esteu fent, em sento petitó. Bon dia. Anton.
Gràcies Anton,
M'encanta saber que puc fer feliç a una persona com Vos, solament explicant les historietes dels meus viatges.
Celebro que us agradi. Jo m'ho passo bé, m'instrueixo i a més facilito a la família i els amics que puguin gaudir un petit tast de les nostres aventures.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada