(La sèrie comença aquí...)
La península sorrentina és un sortint muntanyós de formació calcària amb unes vores d’impressionants penya-segats i forma de ganxo que constitueix el braç meridional del golf de Nàpols. Al seu extrem, formant part de la mateixa formació rocosa calcària, emergeix de l’aigua l’illa de Capri.
Gran part d’aquesta costa septentrional de la península no té gaire interès perquè en bona part està ocupada per l’ampla franja habitada que espatlla el paisatge del sud de Nàpols. Però just quan s’arriba a prop de Sorrento, el paisatge canvia de sobte i ens trobem amb una bella població costanera d’estiueig plena d’encants,
i especialment famosa per la cançó que l’ha immortalitzada, el “Torna a Surriento” que podreu escoltar aquí sota mateix, magníficament interpretada per en Luciano Pavarotti.
Contràriament, a la costa meridional, just a l’altre costat de Sorrento, trobem la costa Amalfitana, també anomenada pels italians la “Costa Divina”, i no sense raó, a causa de la seva bellesa, però d’aquest indret ja en parlarem més endavant quan la visitem d’aquí a tres dies.
Al centre de Sorrento trobem la Piazza Tasso, una bella plaça italiana. I també té interés el centre històric amb carrers estrets plens de botigues
–que malauradament recorden una mica les poblacions turístiques de les nostres costes, Lloret, Calella, etc.- i on es ven una de les artesanies locals més interessants, el típic intarsio que és un treball artesanal de marqueteria molt fina, que també podem contemplar en les portes, en el cor i en un preciós Via Crucis del Duomo que visitem tot seguit.
Té especial bellesa el claustre del convent dels franciscans,
i també té interès un edifici del segle XV, la Sedile Dominova, actualment convertida en club social, on podem contemplar uns interessants frescos del segle XV.
El punt més espectacular de la costa són les escalinates que baixen fins al mar tot superant el gran desnivell dels penya-segats, per arribar al que anomenen la Marina Grande, una sèrie d’instal·lacions de banys per poder disfrutar de l’aigua.
* * *
Aquest lloc arqueològic té l’interès de veure una Villa romana del segle I d.C. que fou emplaçada en una situació privilegiada amb una vista panoràmica del golf de Nàpols i del Vesuvi, conserva encara algun mosaic i frescos d’aquella època, encara que els principals s’han traslladat al Museu Arqueològic.
Des de la Villa contemplem a l'horitzó la silueta del Vesuvi enmig d'un breu ruixat d'una tarda calorosa d'estiu.
* * *
En tornar força d’hora a Nàpols, encara vam tenir temps de sortir a donar un tomb per conèixer altres indrets de la ciutat. Entrant per la comercial Via Chiaia,
vam arribar-nos fins a la Piazza dei Martiri,
i la Piazza Vittoria,
fins a sortir al passeig marítim o Via Partenope amb magnífiques vistes sobre el Castel dell’Ovo,
que visitarem i des de la terrassa del qual hi ha també unes belles vistes
del port esportiu Santa Lucia i del Vesuvi dominant la badia de Nàpols.
* * *
Demà visitarem la important ciutat de Paestum i els seus tres temples...
(La història continua aquí... 08)
1 comentari:
Ja tornaré, Sorro. Qu això reslta una enciclopèdia. Boníssim. Tinc feina hi no he pogut estar atent. He sortit d'estudi i el mestre omple la pissarra i ara... feina rai a atrapar tots els coneixements que vertiu. Que no s'esborri que ja torno. Gràcies per que ens doneu. Anton.
Publica un comentari a l'entrada