- La crònica del viatge comença aquí...
Vam sortir ben d'hora de Konya, ens esperava un llarg però bonic itinerari per arribar fins la costa mediterrània.
Havíem de travessar la cordillera del Taurus, Toros Dağları, una extensa cadena muntanyosa amb diverses valls i grans cims l'altura dels quals oscila entre els 3000 i 3700 metres, amb paratges d'una gran bellesa.
Amb paciència i bon humor i disfrutant del paisatge, amb una parada per esmorzar
i alguna altre paradeta refrescant per comprar fruita i figues, que una família turca venia al peu de la carretera,
(la filla dels venedors ambulants)Vam anar-nos acostant cap al nostre destí a la costa. I tot just arribats a nivell del mar, a la població de Manavgat, en la costa de Panfilia, la primera visita que vam efectuar va ser a un salt d'aigua que forma el riu del mateix nom, just uns pocs kilòmetres abans de la seva desembocadura.
el lloc està rodejat d'una zona de lleure amb ombres, bars i restaurants i unes quantes botigues. Un lloc agradable per resguardar-se de la calor intensa que a l'estiu fa per aquests indrets.
A continuació ens dirigim a conèixer la ciutat antiga de Side.
Serà la primera de les diverses que encara veurem en la resta del nostre periple per Turquia.
Side ja fou habitada en el segle VIII a.C. A l'any 333 a.C. va acollir una guarnició d'Alexandre el Magne. I més tard, cap el 218 a.C. quan era controlada pels reis egipcis, va ser integrada dins del regne selèucida...
Les seves ruïnes son anomenades Esky Adalia, i queden restes de l'àgora, un temple, muralles, portes, columnes, teatre (el mes gran i ben conservat de l'Àsia Menor) i el port, així com alguns edificis.
El primer que anem a veure és el seu espectacular teatre que es conserva en força bon estat, amb capacitat per 15.000 espectadors. Un terratrèmol va provocar la caiguda de l'edifici de l'escenari, i el teatre fou reconstruït al segle II d.C.
com es pot apreciar per les fotos, l'estat de conservació és força acceptable i el teatre té unes dimensions considerables...
(aquest no és un habitant de segles passats, sinó un dragonet del s. XXI d.C. que ens observa atentament)
Les altres runes tenen molta extensió i no són gaire significatives, per tant com que s'ha fet molt tard decidim anar a dinar al port d'Antalya.
* *
Ben dinats ja es gairebé mitja tarda, i ens espera un agradable passeig en vaixell per la badia,
la qual cosa ens permet de veure la costa i una bonica posta de sol
quan comencem la navegació ja cau la llum de la tarda, però això no ens impedeix veure unes boniques vistes de la costa amb la llum daurada de la posta...
Acabat el passeig en barca, i mentre esperem l'autocar que ens traslladi a l'hotel, veiem com cau la nit a la ciutat d'Antalya...
Arribats a l'hotel veiem que és força espectacular, però demà ja en parlarem i ens passejarem pels seus jardins.
Ara toca descansar per afrontar demà una nova etapa del nostre periple per Turquia.
* * *
el lloc està rodejat d'una zona de lleure amb ombres, bars i restaurants i unes quantes botigues. Un lloc agradable per resguardar-se de la calor intensa que a l'estiu fa per aquests indrets.A continuació ens dirigim a conèixer la ciutat antiga de Side.
Serà la primera de les diverses que encara veurem en la resta del nostre periple per Turquia.
Side ja fou habitada en el segle VIII a.C. A l'any 333 a.C. va acollir una guarnició d'Alexandre el Magne. I més tard, cap el 218 a.C. quan era controlada pels reis egipcis, va ser integrada dins del regne selèucida...
Les seves ruïnes son anomenades Esky Adalia, i queden restes de l'àgora, un temple, muralles, portes, columnes, teatre (el mes gran i ben conservat de l'Àsia Menor) i el port, així com alguns edificis.
El primer que anem a veure és el seu espectacular teatre que es conserva en força bon estat, amb capacitat per 15.000 espectadors. Un terratrèmol va provocar la caiguda de l'edifici de l'escenari, i el teatre fou reconstruït al segle II d.C.
com es pot apreciar per les fotos, l'estat de conservació és força acceptable i el teatre té unes dimensions considerables...
(aquest no és un habitant de segles passats, sinó un dragonet del s. XXI d.C. que ens observa atentament)Les altres runes tenen molta extensió i no són gaire significatives, per tant com que s'ha fet molt tard decidim anar a dinar al port d'Antalya.
* *
Ben dinats ja es gairebé mitja tarda, i ens espera un agradable passeig en vaixell per la badia,
la qual cosa ens permet de veure la costa i una bonica posta de sol
quan comencem la navegació ja cau la llum de la tarda, però això no ens impedeix veure unes boniques vistes de la costa amb la llum daurada de la posta...
Acabat el passeig en barca, i mentre esperem l'autocar que ens traslladi a l'hotel, veiem com cau la nit a la ciutat d'Antalya...
Arribats a l'hotel veiem que és força espectacular, però demà ja en parlarem i ens passejarem pels seus jardins.
Ara toca descansar per afrontar demà una nova etapa del nostre periple per Turquia.
* * *
- La crònica del viatge continua aquí (18)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada