divendres, 6 de novembre de 2009

TURQUIA - les joies d'Istanbul - Santa Sofia (03)

  • La crònica del viatge comença aquí...


Sortint de veure la Mesquita blava, ja al davant tenim la vista de la gran Basílica de Santa Sofia.


Santa Sofia és una magnífica església començada a construir per Constantí el Gran i consagrada oficialment l'any 537 per Justinià. Aquest monument, considerat una obra mestra i la glòria de l'art bizantí, és d'una fastuositat extraordinària. Paviments de marbre, columnes de porfiri i marbre blanc, capitells bellament tallats i mosaics que són una autèntica filigrana, fan que Santa Sofia sigui la més gran representació de l'art cristià a Orient.

(gran gerra de marbre d'una sola peça que s'utilitzava per les ablucions anteriors a la pregària, donades pel Sultà Murat III, 1574-1595)

El primer temple que es va aixecar en aquell solar data del segle IV i fou dedicat a la Sabiduria Divina (Hagia Sophia). Reformat per Teodosi II en l'any 404, va quedar totalment destruit pel foc durant el regnat de Justinià (532). Va ser aquest emperador qui va decidir aixecar el temple actual encarregant el projecte als arquitectes Antemio de Tralles e Isidor de Mileto.
Consagrada el 537, un terratrèmol va ensorrar la seva cúpula el 558. Fou reconstruïda per Isidor de Mileto i es tornà a consagrar el 562.


Atesa la seva grandiositat, Santa Sofia es convertí en el centre polític i religiós de Bizanci, encara que les batalles amb els iconoclastes van malmetre seriosament la decoració dels mosaics, i els exèrcits dels creuats la van saquejar al segle XIII fins a despullar-la de gran part de les seves riqueses i mobiliari. Amb la conquesta turca de la ciutat, el 1453, i per ordre de Mehmet II, la Basílica passà a convertir-se en mesquita, servint així de model a totes les construïdes amb posterioritat.

Al segle XVIII els seus mosaics i decoracions murals foren recoberts de pintura fins a mitjans del segle XIX, quan l'edifici es va apuntalar i restaurar.

Afortunadament a partir del 1932 es va començar a treballar en la recuperació dels mosaics bizantins que avui podem contemplar.

La superfície de Santa Sofia és la quarta església més gran d'Europa, darrera de Sant Pere a Roma, i de les catedrals de Sevilla i Milà. La seva cúpula de 31 m. de diàmetre, s'eleva a 56 metres sobre el terra.

En el seu estat actual, la Basílica convertida en museu, és el resultat del desig del president Atatürk qui, el 1935 es va marcar l'objectiu de retornar-li tant com fos possible, el seu aspecte original.

El "Crist en Majestat" és un dels millors exemples de l'art bizantí. Encara que força deteriorat pels excesos dels iconoclastes, encara conserva bona part de la figura de Crist i sant Joan Baptista, i el fons daurat que caracteritza els mosaics de la seva època.

* * *
Una altre meravella que cal assimilar amb calma...


- La crònica del viatge continua aquí (04)...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin