LA CAPADÒCIA - la Vall de Göreme - les esglésies (15)

• La crònica del viatge comença aquí...

Després del dinar ens traslladem a la vall de Göreme.

Göreme és el nom d'una sèrie de valls, que es troben a uns 12 kms. a l'est de Nevşehir. A prop del poble es trova el Parc Nacional de Göreme (Göreme Milli Parklar), conegut també com el Museu a l'aire lliure de Göreme.

Aquestes valls es caracteritzen per cons i parets rocoses plenes d'obertures que s'uneixen i que juntes formen una mena de Museu a l'aire lliure, atès que és un dels conjunts monàstics més fascinants de la regió.



Aquest parc nacional és potser el territori més famós de tots els paisatges de la Capadòcia. I va ser declarat per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat, l'any 1985.

Els assentaments en l'àrea van començar en els segles III i IV, quan els cristians del període romà van fundar diversos monestirs. Com la majoria de les construccions a Capadòcia, no es tractava d'edificis, sinó de llocs excavats a la roca en forma de coves artificials. Encara existeixen restes de monuments, magatzems, alcoves, petites capelles i esglésies decorades amb impressionants frescos dels segles XI i XII.

En veurem molts exemples en algunes de les esglésies i capelles que vam visitar. En principi foren quatre de les quals us poso aquí els rètols amb les explicacions que hi havia a l'entrada, que si els engrandiu clicant a sobre, hi podreu llegir una mica la història de cadascuna d'elles i també l'explicació de les pintures que es poden admirar al seu interior...

Farem, però un tastet de cada una d'elles...

La primera fou la Elmali Kilise, o "l'església del pomer", en la que hi apareixen escenes de la vida de Crist, així com de sants i profetes que decoren les cúpules i els absis.

La segona la Azize Barbara Kilise o "capella de Santa Bàrbara", que crida enormement l'atenció per la senzillesa i simplicitat de la seva decoració, gairebé de tipus naïf... amb algunes figuracions geomètriques, animals mitològics, i també un senzill pantocrator i un sant Jordi matant el drac.

La tercera fou la Yilanli Kilise o "l'església de la serp", dedicada a la devoció a Sant Onofre de Tebas (a Egipte), l'eremita. Està decorada amb imatges de l'emperador Constantí amb la seva mare, Santa Elena, i també un sant Jordi matant el drac representat per una serp, d'on li ve el nom a l'església, i una imatge de sant Onofre l'eremita, nu i amb els cabells llargs.

Finalment la quarta i última fou la de Tokali Kilise, és la més gran, més imponent i interessant de tot el nucli de Göreme. Tant en les voltes com en el nàrtex destaquen alguns frescos pertanyents al regnat de Nicèfor Focas (963-969), que mostren escenes de la vida de Jesús ordenades cronològicament.

També es pot contemplar un cicle complet dedicat al Baptisme.

Altres frescos sobre els miracles i les vides dels sants (Miquel, Jordi, Cristobal i Basili el Gran, nascut a la Capadòcia).

També cal destacar en l'absis de l'esquerra, la Anastasis (Crist entremig dels àngels) que és el símbol de la festa de Pasqua.


En aquest enllaç de Wikipedia, trobareu més informació sobre les esglésies de Göreme.

* *

Fora del Parc Nacional, algunes de les coves continuen encara habitades i n'hi algunes que han estat transformades en pensions o petits hotels. En veurem algun exemple al cap-vespre quan visitem Uçhisar.

Així, doncs, acabada aquesta interessant visita a Göreme, ens encaminem cap al poble més alt de la regió, Uçhisar, que està a 4 kms. de Göreme, situat dalt d'un promontori, i destaca per la silueta del seu castell (Kale),

una estructura que corona un promontori a la part alta del poble i s'anomena castell per la seva estructura característica de dos formacions triangulars que semblen les torres d'un castell.
És sens dubte un dels llocs més fascinants de la Capadòcia.

Cal destacar, doncs, algunes de les extraordinàries formacions que hi ha en aquest indret, com aquesta on es pot apreciar clarament que antics habitatges troglodítics estan actualment utilitzats per famílies que fins i tot tenen una bonica alfombra en una mena de terrassa en el pis superior.


I altres formacions del voltant que amb la llum suau de la posta del sol anaven agafant una coloració espectacular...

com aquesta visió última i ben acolorida del castell...

De retorn cap a l'hotel, encara podem veure algun monument il·luminat

* * *
Aquí s'acaba malauradament la nostra estada a la Capadòcia, demà marxarem i anirem cap l'Anatòlia profunda...

Potser sí que és veritat com diuen alguns que, a part de conèixer Istambul, la Capadòcia també per si sola justificaria un viatge a Turquia.

La Capadòcia

• ens ha fascinat des de l'aire volant en globus,
• ens ha sorprés a ran de terra amb les seves curioses formacions geològiques,
• ens ha impressionat i corprés visitant les ciutats subterrànies, i
• ens ha meravellat artísticament veient les seves esglésies decorades.

* * *

• La crònica del viatge continua aquí (16)...