ANKARA - el Mausoleu d'Atatürk (12)

• La crònica del viatge comença aquí...

Mustafà Kemal "Ataturk", és venerat pel poble turc com el pare de la pàtria i fundador de la Turquia moderna, el seu mausoleu constitueix per això una etapa i visita obligada en el coneixement de la ciutat.


Ja en tornar del nostre viatge a Turquia, el passat dia 30 d'octubre, vaig fer un primer post parlant d'Atatürk , titulat "Türkiye vs. Catalunya" (vegeu aquí), on vaig exposar les meves impressions en visitar aquest lloc especial. Per això ara no em repetiré en aquelles vivències. Mostraré només la peculiaritat de l'indret, recomanant, això sí, la seva visita.

L'accés a tot aquest complex es fa per un passeig flanquejat per uns lleons de pedra, que imiten l'estil hitita,

i que porten fins a la gran plaça que hi ha davant el mausoleu, edificat recordant l'estil i l'aire d'un temple grec,

que va ser construït entre 1953 i 1964 per Emir Onat, anys després de la mort d'Atatürk (1938).

En una extensa plaça que hi ha davant l'edifici principal i l'escalinata d'accés, hi ha diversos museus on s'exposen objectes personals i també una visió de la història recent de Turquia, de la proclamació de la República i de l'ideari polític d'Atatürk.

L'interior del mausoleu està recobert de marbre verd amb vetes negres i blanques,

el cenotafi que està exposat, és un monòlit de marbre de 40 tones (tot i que Atatürk és enterrat en el sotan inferior).

i els sostres estan adornats amb mosaics decorats en or.

Marxem finalment d'aquest lloc tant singular, amb la sensació d'haver viscut i palpat l'essència mateixa i el cor de la República Democràtica Turca...

* * *
Les nostres previsions de visita a Ankara ja s'havien acomplert i el nostre itinerari ara ens encaminava cap a la Capadòcia.
Així, doncs, que vam començar allà mateix la llarga ruta que ens hi havia de portar. Una de les sorpreses curioses del viatge va ser trobar un dels indicadors de carreteres més divertit que mai havíem vist...

Nosaltres, però, anàvem en l'altre direcció... cap a Nevsehir...
Durant l'itinerari vam passar a la vora de l'immens llac salat, el Tuz Gölü, amb una superfície de 1.600 km2.
La seva superficie salada (80 km. x 50 km.) enlluerna encara sota la feble llum de l'inici del capvespre

I ja arribant a prop del nostre destí veiem a l'horitzó la silueta retallada d'un dels imponents volcans de la regió, el Hasan Dagi (3268 m.), un dels causants de les erupcions que fa segles donaren origen a la fantàstica regió de la Capadòcia.

Arribats a Nevsehir, i un cop instal·lats a l'hotel, els guies ens comuniquen que al vespre després de sopar tindrem una sorpresa...

La sorpresa fou una visita molt interessant, ja que vam anar a assistir a una cerimònia religiosa d'un grup de Dervixos giròvags (Semâzen). La cerimònia es diu la Semâ, (veieu el seu significat aquí) i va nèixer de la inspiració de Hz. Mevlânâ, de qui visitarem la seva tomba a Konya.

Encara que probablement molts ja coneixeu aquesta tradició i/o creença turca, m'ha semblat oportú posar-vos una petita mostra de la dansa d'aquests homes anomenats Dervixos.

* * *

Demà ens espera una gran aventura, el vol en globus...

• La crònica del viatge continua aquí (13)...