- La crònica del viatge comença aquí...
El Bòsfor és l'estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Aquest canal de mar és una gloriosa compensació natural per a una ciutat congestionada per l'excés de població i l'expansió urbanística descontrolada.
Les seves extenses ribes estan flanquejades per nombrosos i magnífics edificis, que van des de palaus opulents a fabuloses yali de fusta (les luxoses cases tradicionals dels sultans).
A més és un dels canals navegables més important del món, ja que l'estreta ruta marítima que travessa els Dardanels, el mar de Màrmara, i el Bòsfor, és l'únic enllaç entre el Mar Negre i el Mediterrani.
Tot al llarg de la història, soldats, homes d'estat, monarques i emperadors --Alexandre Magne, Juli César, Constantí, Mehmet el Conqueridor, la reina Victòria, el zar Nicolàs I, Winston Churchill, Atatürk, Hitler i Stalin-- se'n van adonar de que el destí de les nacions i dels imperis depen de la possessió i el control dels estrets...
La millor opció per conèixer una mica els Bòsfor és agafar un dels vaixells turístics que el recorren més o menys circularment.
Tot sortint del moll per els transbordadors a Eminönü, amb la gran Mesquita de Suleiman el Magnífic al fons,
enfilem per la riba europea on molt aviat passem per davant de la mesquita d'Ortaköy,
Passem després per sota de l'espectacular Bogaziçi Köprüsü (el pont del Bòsfor).
Aquest pont penjat que uneix les dues ribes, acabat el 1973, és el quart més llarg del món.
I sis kilòmetres més amunt es va construir un altre de similar per evitar les concentracions del trànsit i dels camions pesants...
Aquest pont penjat que uneix les dues ribes, acabat el 1973, és el quart més llarg del món.
I sis kilòmetres més amunt es va construir un altre de similar per evitar les concentracions del trànsit i dels camions pesants...
A sota del pont veiem la torre de l'antiga fortalesa otomana, la Rumelihisari, que fou la clau i la porta d'Istambul per a Mehmet II el Conqueridor, ja que era impenetrable, fou construïda el 1452, un any abans de conquerir Constantinoble.
A poc a poc ens anem acostant a la riba asiàtica per començar a veure les magnífiques mansions de gent important, artistes, prínceps i califes que van construir tot al llarg d'aquesta riba,
i també veiem diverses yali, cases tradicionals de fusta que encara es conserven i pertanyen a les famílies dels propietaris originals, algunes que daten del 1700-1800.
Els pocs privilegiats que viuen en alguna Yali restaurada, gaudeixen d'un estil de vida únic, amb un lleuger vestigi de l'època otomana.
Finalment el vaixell ens desembarcà a la part alta de la riba europea on vam dinar en un bonic restaurant just a la riba de l'aigua del Bòsfor.
* *
I des d'aquí alguns vam aprofitar per passejar per un dels carrers principals i més concorreguts de la ciutat, l'Istiklâl Caddesi (o carrer de la Revolució) l'antiga Grande Rue de Pera, que uneix els barris de Taksim, Galatasaray i Beyoglu, i que concentra una bona part de les botigues i el comerç de la ciutat
Enmig del bullici de gent que a tot hora s'hi concentra en aquest carrer peatonal, hi circulen uns tramvies antics que van amunt i avall per una única via tocant la campana per fer apartar els vianants. Una nota de gran color local.
I també cal destacar els passatges laterals, Çiçek Pasaji (o passatge de les flors) on es concentren alguns dels restaurants més apreciats de la zona que serveixen especialitats del país, i un dels llocs de més animació a Istanbul.
Quan ja fosquejava vam retornar a peu fins a l'hotel, uns dos o tres kilòmetres de caminar entremig d'una gran gentada, que ens van deixar força estabornits.
I d'aquesta manera tan esportiva vam cloure el segon dia de la nostra estada en aquesta interessant ciutat d'Istanbul.
I d'aquesta manera tan esportiva vam cloure el segon dia de la nostra estada en aquesta interessant ciutat d'Istanbul.
* * *
- La crònica del viatge continua aquí (09)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada