dimarts, 24 de novembre del 2009

LA CAPADÒCIA - terra encantada, mítica i misteriosa, i un vol en globus (13)

  • La crònica del viatge comença aquí...

Ens havien parlat moltes vegades de que l'experiència valia la pena..., i realment ho hem pogut constatar.

En aquest nostre viatge per Turquia hem tingut la oportunitat i també el bon temps, magnífic temps, per poder pujar en un d'aquells majestuosos globus i contemplar la Capadòcia a vista d'ocell, tot coincidint amb la sortida del sol.
Ha estat una experiència molt agradable i inolvidable.

La Capadòcia està considerada com una de les maravelles del món pels seus paisatges naturals treballats per l'erosió dels agents atmosfèrics, i també pels seus tresors d'art bizantí en les esglésies subterrànies. Capadòcia justifica per ella mateixa un viatge a Turquia.

Nosaltres havíem arribat el dia abans a la tarda-vespre, i després de sopar i veure els dervixos giròvags vam anar a dormir per matinar força. L'activitat dels globus comença a les sis del matí quan l'organització et ve a buscar a l'hotel i et porta fins uns camps on s'ha de muntar el globus. Es negra nit i fa un fred força considerable. Instal·len unes tauletes i et donen un te o un cafè calent per passar l'estona mentre anem veient tota la laboriosa operació d'inflar els enormes globus

i escalfar-los amb l'aire calent per tal que es posin drets.

ja el tenim a punt...

Un cop dret el globus i subjectat a l'enorme cistella que duu, es l'hora d'enfilar-se. Tot el nostre grup, 24 persones vam cabre en una sola cistella, a més del conductor i les bombones de gas. Això ja dona una lleugera idea de les dimensions de la cistella. Un cop dins, teníem una mica la sensació que allò pesava molt i no s'enlairaria..., però com una mena de miracle, al cap d'una estoneta de veure con les flamarades anaven escalfant l'aire interior del globus, allò es va començar a aixecar amb una gran suavitat i... ja hi som, ja volem...

ja volem tots...

i aquí comencen les sensacions...

Tot just clarejava i el sol tímidament intentava treure el nas per darrera del volcà Hasan Dagi (3.267 m) allà a l'horitzó.

He penjat un petit video que dona una lleugera idea del panorama que vam poder contemplar...



Un cop iniciada l'ascensió i quan ja el sol ens començava a escalfar, comença el gran espectacle...

aquest era el nostre globus...

La Capadòcia ens mostra les seves mil cares als nostres peus, i centenars de globus ens rodegen, tots en busca d'admirar aquest bell panorama.

Des del punt de vista geològic Capadòcia està formada per conques d'erosió d'un terreny constituït per toba volcànica molt tova, que es va dipositar a conseqüència de les cendres i els fangs expulsats per dos grans volcans de la zona, l'Erciyes Dagi (3.917 m.), que domina Kayseri, i el Hasan Dagi (3.267 m.), situat entre Askasaray i Nigde.

En determinades zones l'erosió ha creat petits cursos d'aigua i barrancs molt estrets, en d'altres on la toba era menys resistent, ha donat formes geològiques molt peculiars creant columnes, cons, torres i piràmides i agulles que arriben en alguns casos a més de 30 metres.

aquesta vall li diuen la "vall de l'amor", per raons ben "obvies"...

De vegades alguns cons apareixen coronats per un bloc de roca més dura en forma de barret, que ha ofert més resistència a l'erosió, és el que aquí s'anomenen les xemeneies de les fades. Quan aquestes roques cauen, queden uns cons molt afilats de geometria gairebé perfecta. També varien les tonalitats de les roques que poden ser des de blanques, fins a grises, roses, malves i grogues.
Tot un festival de formes i colors...

El conductor del nostre globus en Hasan Ezel, era un turc de mitjana edat, molt simpàtic i amb cara de murri, però amb una gran experiència,

ens va fer sentir totes les emocions possibles.

Primer volant a gran altura,

després desplaçant-se en un vol ras a tocar de les formacions singulars d'algunes de les valls,

aquí semblava que anavem a topar amb la roca, però hi va passar pel damunt a només un pam...

de tal forma que vam poder veure amb tot detall les excavacions troglodítiques de les vivendes que primitivament havien estat utilitzades.




Encara avui en dia es pot veure alguna excavació d'aquestes on hi viu gent.

L'espectacle era tan engrescador que en l'espai d'una hora llarga que va durar el vol vam fer més d'un centenar de fotos, algunes de les quals ja esteu veient escampades tot al llarg d'aquest post.

Poso un altre video que dona una millor idea d'aquest vol rasant que vam fer per enmig de les fantàstiques formacions i deixa apreciar els forats d'algunes vivendes...



Quan va arribar l'hora d'aterrar, que cap de nosaltres no hagués volgut fer-ho tan aviat, de tant agradable que era el vol, es tractava d'encertar una plataforma que portava a darrera el cotxe de suport que ens esperava en una petita carretera,

però la inèrcia de la nostra cistella amb 24 persones a dins, va fer que l'aterratge no fos tan exacte i de fet ho vam fer en un camp ple d'herbes del costat. Cap incidència important, moltes rialles, això si, i la cara una mica contrariada del nostre conductor... això volia dir que després tindrien més feina per portar la cistella a pes fins la plataforma.

Però la festa encara no s'havia acabat.
Un cop el globus ja es desinflava i queia majestuosament a terra,

altre cop l'staff del globus ens havia preparat una taula amb copes i begudes, fins i tot un cava turc per brindar per l'èxit del vol.

I a més, entrega del diploma corresponent per part del capità, en mà i a cada un de nosaltres. Una petita formalitat i un detall simpàtic que normalment servia per fer-se la foto amb ell que va tenir un somriure per tothom.
Gràcies capità Hasan per retornar-nos a terra sans i estalvis.

El diploma diu així:
In recognition of Active participation Flight Certificate Awarded to: Salvador...,
cada un amb el seu nom complet...
Data: 22.10.2009 - i la signatura del pilot en Hasan

* * *
Si voleu informació: Ez Air Balloons - www.ezairballons.com
(no tenim cap mena de comissió, però el vol va anar perfecte i el pilot molt professional, i simpàtic i amable, que sempre és d'agrair)

2 comentaris:

kweilan ha dit...

Què xulo! Una amiga meua va fer aquest viatge amb globus l'estiu passat i li va encantar. No m'estranya!

Unknown ha dit...

Jo també vaig fer la pujada en globus i més de 200 fotografies en poc més d'una hora (oh! benaurades càmeres digitals!).
LA Capadocia, per més fotografies que hagis vist és impressionant...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin