Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aneto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aneto. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 d’abril del 2020

30è. dia de Confinament, dia de Pasqua 2020... en aquest nostre planeta hi ha muntanyes mítiques i també muntanyes sagrades..!!


Muntanyes sagrades
Com aquesta muntanya del Kailash, plena de mites i llegendes...
Té 6.638 m d'altura i neu permanent al cim.
 
El Kailash o Kailas (en tibetà: གངས་རིན་པོ་ཆེ, Gang Rinpoche; xinès: 冈仁波齐峰, Gāng rén bō qí fēng; sànscrit: कैलाश पर्वत, Kailāśā Parvata) és una muntanya de l'Himàlaia al grup de les muntanyes Gangdisê al Tibet prop de les fonts de l'Indus i també prop de les fonts del Brahmaputra i el Karnali (afluent del Ganges). 

La paraula Kailāśā vol dir "cristall" en sànscrit. El nom tibetà de la muntanya és Gangs Rin-po-che, "joia preciosa de les neus" o Tisé; en la tradició jainista es coneix com a Ashtapada.

És una muntanya sagrada dels hindús, budistes, jainistes, attavazhis i böns; els hindús el consideren la llar de Xiva. A la vora hi ha els llacs Mansarowar i Rakshastal. Aquesta muntanya no s'escala mai per deferència als budistes i hinduistes, està prohibit, i no consta cap intent de coronar el seu cim. 

Actualment el mont de Kailash es troba a la Regió Autònoma del Tibet fora del territori de l'Índia. Aquesta muntanya està situada a la vora del llac de Mansarovar, un lloc molt important de pelegrinatge i tots dos tenen un significant religiós profund com a llocs de puresa. Segons la religió hindú la muntanya de Kailash és la residència de Shiva i Parvati.

El mont Kailash també és un lloc sagrat del budisme tibetà, relacionat amb el buda Demchok o Demchog (també conegut com a Chakrasamvara) que reprenta la suprema felicitat. 

Aquesta muntanya també és un lloc molt sagrat per als adeptes del jainisme i del Bön, religió tibetana anterior al budisme.  

Els pelegrins hindús i budistes fan la circumval·lació de la muntanya en el sentit de les agulles del rellotge, seguint un camí que fa un total de 52 km. 
Pels pelegrins que van al llac Mansarovar, és molt important poder veure aquesta muntanya, cosa que no és sempre possible degut a les condicions meteorològiques sovint adverses.
(Llac de Mansarovar)
La mitologia diu que aquest llac es va crear originalment en la ment de Brahma, per això en sànscrit es diu "Manas sarovara" que és la combinació de les paraules manas (ment) i sarovara (llac o estany). 
Aquest llac és també la residència dels cignes mítics (hamsa) un element important de la simbologia poètica i mítica del subcontinent indi.

* * *
Amb tot el respecte per les tradicions i creences del món oriental i les seves religions... Però, els no orientals, també tenim les nostres muntanyes sagrades i/o mítiques, com Montserrat,
o com el mont Ararat, a Armenia, (de 5.537 m), on, segons consta al llibre del Gènesi, capítol 9è. es va aturar l'Arca de Noè.
o altres cims dels Pirineus o els Alps, que els muntanyencs adorem i estimem, com el Cervino (Matterhorn) [de 4.478m.]
o el Weisshorn (4.506 m)
o el més humil cim de l'Aneto (3.404 m), el sostre del nostre Pirineu
O el més modest cim dels Encantats (2.748 m)

Una colla d'amics hi vam pujar l'any 1959
(amb pantalons de pana i cordes de cànem..!!)
* * *
Seguim respirant a fons l'aire lliure i pur que ens proporcionen les muntanyes, però...


#JoTambéEmQuedoACasa

BONA PASQUA de resurrecció, per TOTHOM

* * * 

divendres, 24 de juliol del 2009

Forau i Plans d'Aiguallut

Què podem dir d'aquest indret tant conegut que gairebé tots els amants de la muntanya ja coneixen?. Que té un encant superlatiu, i una bellesa extraordinària...

Encara que avui en dia per aquests indrets i itineraris normals o senzills, hi corre tota mena de "fauna", gent amb sabatilles o amb xancletes..., que no sé fins a quin punt saben o poden apreciar tanta bellesa.


(davant el salt s'aigua del Forau d'aiguallut)

Avui en dia es va a la muntanya sense cap preparació ni experiència i s'emprenen itineraris més o menys exigents, a les dues i a les tres de la tarda sota un sol abrusador, quan als qui ens agrada la muntanya, ja anem de baixada o retirada.. Quanta inconsciència...

(aquí el magnífic Pla d'aiguallut)

I tot això no ho dic per avui que en definitiva feia un dia esplèndid, amb fresqueta i tot, tirant a fred, un aire que era una mica gelat... i per tant caminar al migdia encara era soportable, sinó per altres ocasions en que tornes a primera hora de la tarda d'una bona caminada per la muntanya, amb un sol que crema, i et trobes gent amb la cara congestionada i morts de calor, i amb criatures petites, que enfilen camins o itineraris d'algunes hores de durada que s'haurien de prendre a primeres hores del matí amb la fresqueta.

(Aneto i coll de Corones)

Bé, ja veig que m'ha sortit un discurs d'excursionista veterà una mica rondinaire, però és que realment avui en dia res és el que era... i anar a la muntanya per molta gent és com anar a Port Aventura...

En fi, que l'únic que volia avui, un cop arribats a casa, era posar algunes de les fotos maques que hem pogut fer visitant aquest indret tant emblemàtic al peu de l'Aneto, que per cert, pobret...!!!, s'està quedant sense gelera, cada cop és més petita...

És una autèntica pena... qui l'ha vist i qui la veu ara,

amb unes clapes de glaç que van sortint, on ja transparenten les pedres i les roques de sota...
Quina diferència d'aquell any 1959 (ara fa 50 anys...!!!), quan nosaltres hi vam pujar, creuant una gelera esplèndida, enorme, blanca en la seva totalitat, i a més gairebé érem sols dalt el cim. Ara s'ha de fer cua per creuar el Pas de Mahoma...

Malgrat tot això, avui hem pogut gaudir d'un bon dia de muntanya, d'un clima molt bo, d'una atmosfera transparent i fresqueta... i de la sempre simpàtica companyia d'una munió de vaques que ens han envoltat durant tot l'itinerari.

...elles sí que són felices..., adéu simpatics animalets...!!!

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin