Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Còrdova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Còrdova. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de gener del 2024

Cap d'any per Andalusia - dies 1 i 2 del 2024 - (05)

La història comença aquí

Ens desvetllem el primer dia de l'Any Nou 2024, som a Còrdova, aquests dies anteriors hem estat voltant per la comarca de Los Pedroches, i avui dedicarem el dia a la ciutat visitant en primer lloc la famosíssima i històrica Mezquita-Catedral de Córdoba.

* La Mezquita és Monument Nacional des de 1882. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1984, i en juny de 2014 es va elevar la qualificació a Bien de Valor Universal Excepcional, reconeixent que l'ús religiós del temple ha assegurat la preservació del monument.

Tenim una guia contactada, la Carmen, amb molt sentit de l'humor, que a l'hora prevista ens portarà fins a la porta d'accés per entrar a gaudir d'aquest monument històric. Ho farem a través del Pati dels tarongers, que té, en una de les seves cantonades, la porta del control d'accés a l'interior.

Un cop sóm a l'interior, la primera imatge, a cop d'ull, ja ens deixen força impressionats... 

(amb varietat d'estils)

 La primitiva Mezquita dels Omeyas va ser construïda damunt de la ja existent Basílica visigoda de San Vicente, (de mitjans del segle VI). Fou el califa Abderramán I, qui la va fer construir (786-788). La planta primitiva presenta 11 naus perpendiculars al mur de qibla*(Mur d'una  mezquita que està orientat cap a la Meca. Però a diferència dels altres oratoris musulmans, aquí el mur no està orientat a l'est, sinó que ho està cap al sud).

(Mezquita fundacional)

El període de prosperitat viscut sota el govern d'Abderramán II, condiciona la primera ampliació (833-848). Es prolonga la sala d'oració amb 8 naus en sentit sud.

Més tard, en l'any 951, el califa Abderramán III, emprendrà la construcció d'un nou alminar (minaret o torre), que va assolir una alçada de 40 metres, i que va inspirar els minarets de Sevilla i de Marrakech. i que a la llarga serà l'origen de la Torre campanario actual.

El califat Omeya continuà amb el seu esplendor polític, social i cultural, que va portar la ciutat a substituir a Damasc com a referent. Aleshores Alhaken II realitza la segona ampliació (962-966) la més creativa de totes. S'afegeixen 12 nous trams cap al sud. 

El recinte agafa una planta més allargada que tendeix a subratllar el mihrab*(En las mezquitas, nicho u hornacina que señala el sitio adonde han de mirar quienes oran). 

(espectacular l'avantsala del Mihrab)

 i la maqsura* (Se trata de un espacio acotado frente al mihrab. Estaba reservado para que en él el califa y sus acompañantes rezaran los viernes. Suele contar con una decoración diferenciada del resto del templo).

                                    (sostre de la maqsura)

(arquitectura especial)

* *

La última de les ampliacions (991), es correspon amb la demostració de poder de Almanzor (Como canciller del Califato de Córdoba y hayib o chambelán del débil califa Hisham II, Almanzor fue el gobernante "de facto" de la Iberia Islámica).  

En aquesta fase el conjunt és engrandit cap a l'est amb la incorporació de 8 naus noves. El resultat final és un espai rectangular caracteritzat per la proporció.

Des de la conquesta de Còrdova en 1236, la Aljama (barri on vivia la comunitat musulmana), fou consagrada al culte catòlic. En 1489 comencen obres d'adaptació al nou culte amb la construcció d'una Capella Major. Un cop finalitzat el Creuer, per Juan de Ochoa, en 1607, aquest espai passarà a anomenar-se Capilla de Villaviciosa.














(presbiteri frontal i la cúpula del Creuer)

(l'orgue magnífic)

Anteriorment, va ser el Bisbe Alonso Manrique qui mana construir el Creuer (1523-1606). Un procés constructiu iniciat per Hernan Ruiz I que, de manera imaginativa, integrarà les naus califals amb el creuer, com a naus laterals. A la seva mort intervindran altres arquitectes com el seu fill Hernan Ruiz II i Juan de Ochoa.

Des de l'exterior, la fàbrica del Creuer confereix al conjunt una imatge de verticalitat que contrasta amb l'horitzontalitat de la Mezquita.

* * *

La Mezquita-Catedral de Córdoba es uno de los monumentos más singulares del mundo, testigo de la alianza milenaria entre el arte y la fe.

"La arquitectura islámica, con ecos helenísticos, romanos y bizantinos, se funde con la cristiana en una de sus expresiones más bellas. En su interior, entre un impresionante bosque de columnas, arcos y cúpulas, nos sorprenden espléndidas obras de arte que testimonian las huellas del paso de los siglos".

Com a exemple, veiem algunes obres d'art de la Capella de Santa Teresa

Ocupando la antigua muralla de Qibla se encuentra la capilla del cardenal Salazar, fundada bajo la invocación de Santa Teresa. Francisco Hurtado Izquierdo fue el encargado de construir un espacio que reflejara la madurez del barroco. Para ello, diseñó un espacio octogonal cubierto por una cúpula cuyo tambor está perforado por las ventanas. Por primera vez el arquitecto también incluye una amplia decoración a base de yesería, que repite el motivo de las hojas de acanthus. 

La capilla está presidida por el retablo que alberga la magnífica escultura de Santa Teresa de Ávila, realizada por José de Mora. El mismo escultor fue el responsable de crear la serie de santos que aparecen entre los arcos de la capilla.

Lo más destacable la custodia procesional del Corpus Christi, autoría de Enrique de Arfe



 

(Un magnífic Crist d'ivori)

 Desde un punto de vista iconográfico, responde al modelo que se popularizó en Córdoba desde mediados del siglo XVII, y que le muestra como peregrino. San Rafael aparece en una pose andante mientras sostiene un bastón en su mano derecha. A este artículo se suman otros que aparecen en la nube bajo sus pies. Un ejemplo es el pescado, en clara referencia a su protección y trabajo curativo. 

* * * 

 

Quienes admiraron la belleza de la que fué gran mezquita omeya de Occidente, supieron preservarla. Hoy, la Mezquita-Catedral de Córdoba, muestra al mundo la grandeza de su historia, que comienza en un basílica visigoda, se desborda en el esplendor califal, y culmina con el arte del Gótico, del Renacimiento y del Barroco.

Usted no contempla una preciosa reliquia del pasado, ni se encuentra en un museo más. Entra a un lugar sagrado abierto al mundo entero. Todo el conjunto monumental de la antigua Mezquita fué consagrado como Catedral de Santa Maria en el año 1146 (Dedicación como templo católico), y de forma definitiva en el 1236 (Segunda Dedicación). En este bello y grandioso templo, desde entonces y sin faltar un solo dia, el Cabildo celebra la Santa Liturgia para la comunidad cristiana.

Al conocer la belleza singular de la Mezquita-Catedral, habrá comprobado que és un edificio vivo, que ha sido transformado por hombres de culturas y religiones distintas a lo largo de la historia.

* * 

Per a més informació, us deixo aquí l'enllaç amb la web oficial: https://mezquita-catedraldecordoba.es/en/descubre-el-monumento/la-historia

Torre campanario: 

Tras la conquista cristiana, el antiguo alminar de la Aljama queda reconvertido en campanario. Su aprovechamiento se sucede hasta el año 1589, cuando un terremoto afecta a su estructura y se decide la edificación de una nueva torre que envuelve parte de los vestigios califales.

La nueva torre catedralicia es realizada según el proyecto de Hernán Ruiz III, que llegó a concluir el cuerpo de campanas. Posteriormente, se suceden las intervenciones de Juan Sequero de Matilla, arquitecto que añade el cuerpo del reloj, y de Gaspar de la Peña, autor de la linterna sobre la que se asienta la figura de San Rafael, obra de Pedro de la Paz y Bernabé Gómez del Río. 

Per a més informació, podeu veure el vídeo: https://youtu.be/RJKhiPnh22w?feature=shared

 Finalment, uns apunts sobre...         La Capilla Real

La Catedral de Córdoba también se muestra como un espacio de proyección para la religiosidad y el poder de la monarquía española. De este modo, Enrique II de Trastámara decide construir esta capilla en 1371, con la finalidad de acoger los panteones de su padre Alfonso XI y su abuelo Fernando IV, finalmente trasladados a la Real Colegiata de San Hipólito en 1736.

La Capilla Real, hoy no visitable, se configura como un recinto de planta cuadrangular.

La solución formulada en su cubierta también resulta interesante, al optar por una bóveda que cruza cuatro arcos con otros cuatro de disposición diagonal. La totalidad de estos elementos aparecen decorados mediante mocárabes de yeso que contribuyen a la densidad decorativa del espacio.

Tampoco podemos olvidar que la repercusión de esta construcción mudéjar trasciende los propios límites del edificio. Y es que su concepción llega a ejercer una clara influencia en la arquitectura de la nobleza cordobesa de la época, convirtiéndose así en el nuevo referente estilístico de los palacios y capillas de las élites locales.

* * * * * * * * * *

No voldria allargar més aquesta crònica, i solament comentar per acabar, que el matí del dia 2, vam sortir de l'hotel per circular altre cop pel barri jueu (Juderia), i després de saludar a en Maimònides,

En la ciudad de Córdoba, capital de Al-Andalus, el 30 de marzo de 1135 nació Maimónides (en griego, 'hijo de Maimón'). Filósofo, teólogo y médico, RaMBaM (acrónimo de sus iniciales en hebreo, Rabí Moshé ben Maimón) es considerado la figura más prominente del judaismo durante el período medieval.

 i a en Manolete, ...

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, más conocido como Manolete (Córdoba, 4 de julio de 1917-Linares, 29 de agosto de 1947), fue uno de los grandes toreros de la historia de la tauromaquia de España en la década de 1940.12​ Murió en el Hospital de San José y San Raimundo de Linares. Tras la profunda cornada mortal que le asestó el Miura Islero en la plaza de toros de Linares, se convirtió en un mito de la España de la posguerra. 

 ... ens vam dirigir a visitar el magnífic Nou Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova

 
Vegeu (aquí) - Trobareu molta més informació sobre el museu de la que jo us pogués donar.

* *

 Sortint del Museu, vam dinar en un petit restaurant de la "Juderia", i després cap a l'hotel, on, a l'hora acordada, ens recollí l'autocar per portar-nos a l'estació de l'AVE, i després de 4 hores de viatge, vam arribar a Barcelona.


* * *

Ara sí que acaba aquí definitivament aquesta història i aquesta crònica*. 

 *Moltes gràcies a tots els lectors que heu tingut les ganes i la paciència de seguir-me..!!

 Una abraçada..!!

 

 


diumenge, 24 de febrer del 2019

BERMEJO, El geni rebel del segle XV

BERMEJO, El geni rebel del segle XV

Aquesta Pietat Desplà, un oli sobre taula, és una de les seves obres mestres.
Deguda al mecenatge de Lluís Desplà i d'Oms, que hi apareix representat, i que
fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).

Bartolomé de Cárdenas, conegut per l'àlies del Bermejo, (Còrdova cap a 1445 – Barcelona cap a 1501) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a finals del segle XV. Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.

La seva obra es troba dispersa en museus d'Europa i dels Estats Units. Ara es pot contemplar al MNAC en una exposició antològica. Són una cinquantena de peces procedents de la col·lecció del Museu i d'altres institucions de referència com la National Gallery de Londres, el Museu del Prado, el Bellas Artes de Bilbao, el Museo de Arte de San Diego, la catedral d'Acqui Terme, o el museu de la catedral de Barcelona, d'on prové la Pietat Desplà, la seva indiscutible obra mestra.

Bermejo va ser un mestre en el domini de la pintura a l'oli, una tècnica nova a l'època, amb la qual aconsegueix uns efectes il·lusionistes només comparables als dels grans pintors de l'escola de Flandes com Jan van Eyck o Roger van der Weyden.
El descens als llimbs
Aquestes delicades transparències li van comportar alguns problemes amb la mentalitat de l'època. Són un intent realista per mostrar la humanitat de Crist com un veritable home mostrant el seu sexe de forma velada.

(En un dels nostres viatges a la ciutat de Ravenna, el 2010, vam visitar, entre altres meravelles d'aquella ciutat, il Battistero degli Ariani que fou construït al segle VIè. En la seva cúpula hi ha uns magnífics mosaics representant el baptisme de Crist rodejat dels apòstols, i en aquest baptisteri vam trobar una notable singularitat, ja que atès que els Arrians negaven la divinitat de Jesús com a fill de Déu, aquí es podia apreciar clarament com ells representaven a Jesús com un home qualsevol. Aquesta és una de les poques representacions de l'home-Jesús-Crist on es mostra clarament el seu sexe d'home, encara que sigui veladament sota les aigües) -podeu veure la imatge a l'enllaç de la wikipedia.



L'obra coneguda fins ara del Cordobès, va començar amb el seu "Sant Miquel triomfant", per l'església parroquial de Tous, al país valencià, i va acabar amb la "Pietat Desplà" per l'ardiaca de la seu de Barcelona.

Després de molts segles d'oblit, la força del seu ressorgiment a principis del s.XX, va portar fins i tot a l'encàrrec de diverses còpies i falsificacions de la seva obra.

Bermejo reprodueix les textures amb un realisme sorprenent: quasi podem tocar la seda o les gases i ens enlluernen les brillantors i els reflexos dels metalls, les pedres precioses i les joies. Veieu el vestuari vermellós del sant i la brillantor de la seva armadura.

Aconsegueix alhora una espectacular gamma cromàtica amb verds i vermells d'una intensitat única.



Va ser un artista modern, un pintor revolucionari creador d'un llenguatge propi marcat tant per l'originalitat a l'hora d'abordar les temàtiques religioses com per les composicions trencadores.
El Crist de la pietat
La resurrecció
Va ser un geni amb una personalitat difícil, un artista rebel conscient del seu talent. Tot i ser el pintor més cotitzat de la seva època, va patir l'excomunió per incomplir un contracte i va ser víctima de la persecució religiosa per la seva probable condició de judeoconvers.
El retaule della vergine di Montserrat es conserva en la sagristia de la catedral gótica de Acqui Terme (municipi i seu episcopal del Piamont, a la provincia d'Alessandria a Itàlia). S'estima que el retaule podia haver estat pintat a València, abans del trasllat del pintor a l'Aragó, ja que es tracta d'una obra en col·laboració en la que a Bermejo li correspon únicament la taula central, i les  laterals i les dels reversos foren probablement obres del taller de Rodrigo de Osona. 
* *
Cada obra de Bermejo és un veritable espectacle visual. Si parem atenció als detalls, descobrirem el dramatisme dels rostres, ens captivaran els dimonis, les ciutats imaginades, els paisatges de fons, les inscripcions ocultes, etc. Solament un exemple: a la Pietat Desplà, s'han identificat una setantena d'espècies de fauna i flora pintades amb total exactitud, com papallones, cargols, llangardaixos, etc.
L'univers Bermejo ens fascinarà

* * *
Recomano vivament la visita a l'exposició del MNAC, del 15/02 a 19/05/2019.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin