L'Oceà Atlàntic imposa el seu temps... Un dia plujós a Galícia... (04)

• La història comença aquí...

Galícia és Galícia, i la costa atlàntica imposa el seu ritme, i avui tocava un dia dolent, plujós i ventós.

Decidírem de bon matí fer un tomb amb el cotxe, no gaire lluny de la nostra residència de Panxón, i ens dirigim cap a la veïna ciutat de Vigo.

No arribem a entrar dins la ciutat, sinó que ens quedem en la propera Praia de Samil, en la població de Canido, que és gairebé com un barri de Vigo, i que d'alguna manera és la autèntica platja de la ciutat.

  Té una característica destacada que és la blancura impressionant de la sorra, com podeu comprovar per les fotos, i a més té una textura super finíssima, talment com si fos farina. Realment espectacular. 

No podem fer gran cosa ni caminar gaire, ja que de sobte comença a caure una pluja fina que ens obliga a amagar-nos en un bar a prendre un tallat i esperar.

Quan sembla que s'atura sortim per anar a buscar el cotxe i als pocs segons torna a ploure amb intensitat i arribem a quedar ben xops. 

Davant la persistència del mal temps, decidim tornar al nostre refugi, i aleshores, des del balcó estant ens dediquem a contemplar el paisatge que tenim al davant, amb les illes Cies que semblen volcàniques per les boires enganxades, 

i aprofitem per a fer unes proves de zoom amb la nova màquina fotogràfica, l'anterior Casio tenia molts pocs augments, l'actual Canon SX280HS, en té 20X i pot arribar a doblar fins a 40X. 

 Davant mateix tenim un vaixell de vela que ha passat la nit aquí al davant, i veiem també a uns surfistes de pala que, desafiant el mal temps, van circulant pausadament cap a la platja...

* *

La tarda segueix plujosa i decidim anar fins al poble de Nigran per veure el seu famós Arc visigòtic, 

i també entrem a conèixer el Templo Votivo do Mar, de l'arquitecte Antonio Palacios, que té la seva bellesa ben original...

En sortir del temple veiem que ha parat de ploure i encara ens arribem per estirar les cames, fins al passeig i la platja de Panxón, 

La marea baixa ha deixat mostres variades de verdures i de closques que conformen una mena d'obres d'art, o almenys així li va semblar als ulls de la Marta i del seu objectiu, i mentre passegem, anem construïnt aquesta mena de mosaïc. 

Jutgeu vosaltres mateixos...

* * *

Val a dir que per ser un dia rúfol, plujós i desagradable, encara li vam poder treure un bon partit...!!

• La crónica continuarà aquí (05)...

Pontevedra sempre sorprenent: estuario de Val Miñor i Castro de Santa Trega... (03)

• La història comença aquí...

El temps a Galícia continuava essent una mica inclement i decidim avui visitar les zones més properes a la nostra ubicació, menys populars i més desconegudes, però no per això menys interessants...

Estem a la comarca del Val Miñor formada pels municipis de Baiona, Gondomar i Nigran. Està situada al sur-oest de la província de Pontevedra, i deu el seu nom al riu que flueix per aquesta vall. A la seva desembocadura forma un bonic estuari molt interessant on es localitza una marisma amb un important valor ecològic, anomenada "A Foz do Miñor", que forma part de la Red Natura 2000, i és l'habitat d'una gran varietat d'aus i de flora marina.

En la propera localitat de Ramallosa, després de veure l'església local de San Pedro de la Ramallosa, i el seu curiós cruceiro, 

anem a conèixer l'interessant pont romànic del segle XIII, molt ben conservat, que aprofitem per creuar-lo, per damunt del riu Miñor que divideix els municipis de Nigrán i de Baiona, i fotografiar-lo des de diverses prespectives.

l'empedrat està molt ben conservat...

La seva construcció (segle XIII) és feta amb carreus granítics, i encara conserva la seva essència medieval. És una obra de transició del romànic al gòtic, i mostra deu arcs de mig punt tímidament apuntats que ja anuncien l'arribada d'un nou estil.

 Cap al centre del pont es conserva un creuer (cruceiro) que als seus peus té una imatge de Sant Telm, patró dels navegants, a qui la història i la llegenda semblen reconèixer que va ser ell mateix qui el va manar construir, 

i també d'haver-lo protegit durant un fort temporal...

Com es commemora en aquest bonic mural de ceràmica

De retorn cap a Panxón ens aturem un moment per contemplar altre cop 

l'estuari de A Foz

* *
Havent dinat, com que veiem que el temps ha millorat i fa una tarda maca, decidim fer una escapada i arribar-nos fins a l'extrem més meridional de la costa galega.
Tornem cap a Baiona i encarem la costa direcció sur fins A Guarda, per enfilar-nos tot seguit fins a dalt de la muntanya de Santa Tecla on podrem gaudir de les magnífiques vistes del seu emplaçament: 

la solemnitat de l'Atlàntic, el curs i la desembocadura del riu Miño que fa de frontera amb les terres de Portugal, conformen un paisatge marítim, fluvial i de muntanya d'allò més atractiu.

I encara cal afegir la visita a l'important Castro de Santa Trega, vestigis d'una civilització que va ocupar aquest emplaçament ara fa més de 2000 anys.

Aquesta ubicació els donava als seus habitants una gran visibilitat sobre tot l'entorn i sembla que tenia una funció de control del trànsit marítim i dels accessos cap a l'interior a través del riu.

Va ser amb l'obertura de la pista d'accés a la muntanya que l'any 1913 es van descobrir les primeres estructures. Des d'aleshores s'han realitzat nombroses campanyes d'excavació, la darrera el 1988. Amb tot només s'ha excavat una part del poblat i s'ha consolidat una petita part.

petròglifs (reproducció)

En algunes de les pedres de la muntanya s'han trobat petròglifs elaborats 2000 anys abans de l'ocupació del castro, que segons els estudis realitzats, va tenir una ocupació continuada entre els segles I a.C. tot just començat el procés de romanització de Galícia, i el segle I d.C., i a partir d'aquella època va començar un lent procés d'abandonament...











Per acabar, i davant l'aparició de les boires atlàntiques que sembla ens volien envoltar, 

abans de que el temps es compliqui, fem una breu visita a l'ermita-santuari dedicat a Santa Tecla (Santa Tegra), 

...i tot seguit emprenem el camí de retorn cap a Baiona i la nostra residència a Panxón, gaudint una vegada més, en un breu parada, de la immensitat de l'atlàntic...

* * *
Donem així per acabada aquesta nova jornada en terres galegues. 
Demà, en funció del temps, decidirem nous itineraris...

• La crònica continuarà aquí (04)...